snasài , vrb: isnasai* Definitzione ispuntare o segare su nasedhu.
snuadúra , nf Definitzione su snuai Sinònimos e contràrios snuamentu | ctr. annodadura Ètimu srd.
snuài , vrb Definitzione iscapiare o isconciare su nodu Sinònimos e contràrios irdannuae | ctr. annuai Ètimu srd.
snuaméntu , nm Definitzione su snuai Sinònimos e contràrios snuadura | ctr. annodamentu Ètimu srd.
sòa, sòba , nf, nm: sola,
solu 1,
sòua Definitzione
pígiu de cosa grussa e tostada meda, prus che àteru de pedhe grussa conciada, chi si ponet a fundhu de catzolas: su fundhu etotu de is iscarpas / fac'e s., faci a soba de taba = persona chentza bregúngia nudha, ifacia, prus che àteru in su sensu chi pretenet su chi no depet o si giaet arrexones chi no tenet
Sinònimos e contràrios
atògia,
prantella
/
ttrs. sora
Frases
sa carena, si no est istrossada dae minore, no pínnicat prus e candho s'ómine est mannu no balet ne pro sola e ne pro monidura (F.Cambosu)◊ tue ses cun arrecadas e collana, e babbu tou a solas tira tira! ◊ a sas iscarpas lis cheret postu sos mesos solos ◊ sos prus fint iscurtos, a solos perdenne o iscurtos a pranta
2.
arratza de faci de soa! ◊ tostau che sola crua siast!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Sola, Solas
Ètimu
ltn.
*sola
Tradutziones
Frantzesu
semelle
Ingresu
sole
Ispagnolu
suela
Italianu
suòla
Tedescu
Sohle.
sobàju salàgiu
sobàriu , nm: solàriu Definitzione
magasinu, logu inue si chistit su laore incungiau; a logos, pianu de pitzu, in sa domo
Sinònimos e contràrios
granale,
isoltre,
istàulu,
pitzusostru,
salàgiu
Frases
is libburedhus dhus tèngiu in su sobàriu ◊ sunt pesaus a su solàriu a cumpudai in su liori ◊ su meri ndi est arrutu abbascendindi unu sacu de trigu de su sobàriu ◊ custu líbburu dh'apu aciapau corrovendi in su solàriu in mesu de is carramatzinas
Terminologia iscientìfica
dmo
Ètimu
ctl.
solar
Tradutziones
Frantzesu
grenier
Ingresu
barn
Ispagnolu
granero,
hórreo
Italianu
granaio
Tedescu
Getreidespeicher.
sobènnere , vrb: sovènnere,
subènnere,
subenni,
suvènnere Definitzione
àere o fàere presente a sa mente una cosa passada (o fintzes chi depet bènnere, ma coment'e cosa chi s'ischiat)/ pps. subésiu, subénniu / mi, ti, dhi subenit a mimme, a tui, a issu = benit a mente a…, mi ammento, ti ammentas e gai; subenne a unu = ammentàreli; suvènnere a sos bisonzos de… = agiudai a…
Sinònimos e contràrios
ammentai,
arragodai,
suvenire
| ctr.
ilmentigare,
scarèsciri
Frases
a su babbu dhi sobeniat ca giustu a cuss'ora Gesús dh'iat nau: Fillu tuu est biu ◊ dhi sobeniat su pòberu babbu ◊ ti suvenzat assora chi deo su chi fia so ancora (B.Mureddu)◊ mi subèngiu ca tenia unus otu annus candu fiat sussédiu cussu ◊ no mi subèngiu su nòmini de cussu ◊ no mi suvenit ite si narat ◊ cussu ciai mi dhu subèngiu!◊ dèu, chi mi subenit su chi mi est sussédiu, nau ca no est cosa bona!◊ mannedhu si subenet de candho fut piciochedhu issu ◊ mi sovenit su tempus antigu ◊ mammai, subénnia s'est de chini est custa cosa?
Tradutziones
Frantzesu
se souvenir,
se rappeler
Ingresu
to remember
Ispagnolu
recordar,
acordarse
Italianu
rimembrare,
ricordare
Tedescu
erinnern,
sich erinnern.
soberanía , nf: soverania,
suberania Definitzione
su èssere soberanu, soberanos, nau mescamente in su sensu de su podere prus artu de un'istadu indipendhente guvernau abbandha
Sinònimos e contràrios
soberanidade
Frases
de tanta soberania totu s'inferru est chessosu ◊ in sa corti celestiali regnas cun soberania
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
souveraineté
Ingresu
sovereignty
Ispagnolu
soberanía
Italianu
sovranità
Tedescu
Souveränität.
soberanidàde , nf Sinònimos e contràrios soberania.
soberànte , agt Definitzione
chi ndhe sobrat, de cantu est meda
Sinònimos e contràrios
demasiadu,
sobradu
Frases
su male est sempre soberante
Tradutziones
Frantzesu
surabondant
Ingresu
overabundant
Ispagnolu
sobrante
Italianu
sovrabbondante
Tedescu
überreichlich.
soberànu , agt, nm: soveranu Definitzione
chi o chie tenet su podere prus artu, chi cumandhat e podet apitzu de totu e de totus: coment'e nm. si narat de Deus (unu tempus fintzes de su rei)
Sinònimos e contràrios
cdh. suberanu
Frases
unu solu est su Deus soberanu ◊ reina de su chelu soberana e de totu su mundhu intertzessora ◊ cun sas divinas boghes soberanas su Deus onnipotente cun d-unu solu "Fiat!" creesit chelos, mares e funtanas ◊ pariat de giúghere in sas manos sas fortzas de sos deos soberanos (S.Lay Deidda)◊ cussus funt is soberanus secretus de Deus
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
souverain
Ingresu
sovereign
Ispagnolu
soberano
Italianu
sovrano
Tedescu
Herrscher.
soberàre , vrb: soblare,
sobrai,
sobrare,
sorbai,
sorbare,
subrare Definitzione
èssere de prus, meda, abbundhante, méngius; fintzes fàere istravítzios, papare e bufare a tropu / sorbai su coràgiu, s'ànimu (nau a marrania) = zúghere o àere corazu, atrivimentu, bastare s'ànimu pro…, marranu chi…
Sinònimos e contràrios
avansare 1,
cabulare,
romànnere,
subercai,
trobbare
| ctr.
chèrrere,
faltai,
mancai
Frases
si at carrigau sa meltze chi li est soberada ◊ no bi at niuna pintura chi subrare ti potat in bellesa ◊ si ti sobrat ora, beni ca mi azuas! ◊ de su presépiu de annos passados mi at sobradu solu unu pagu de rena
2.
chi ti sorbat su coràgiu faidhu!
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
dépasser,
excéder
Ingresu
to exceed
Ispagnolu
sobrar,
excederse
Italianu
sopravanzare,
avanzare,
eccèdere
Tedescu
übrigbleiben,
übertreffen,
übertreiben.
sòbi , nm: soi,
sole,
soli,
sòui Definitzione
de totu is istedhos, su prus acanta a sa Terra (e no mancu de is prus mannos): est un'astru inchesu chi mandhat lughe e calore a dónnia bandha e si agatat in mesu de unos cantu pianetas chi dhi andhant a inghíriu a distàntzia diferente, acapiaos impare de una fortza chi dhos poderat in echilíbbriu, naschios impare de una matessi nebbulosa; sa lughe e su caente chi giaet, mescamente inue dhue tocat chentza portare nudha ananti / min. solighedhu (pagu, fridu)
Sinònimos e contràrios
ocriruju
/
ttrs. sori
Maneras de nàrrere
csn:
su sole essit, àrtziat, ferit o tocat, abbàssiat, si che intrat o si che imberghet, caentat, imbudhighinat, illugerrat; fàghere s. = èssere die o tempus chentza nues, chentza abbas; èssere postu in s. (nau de su tempus) = èssiri assentau a fai soli; a sa essida, a s'intrada de su s. = candu su soli essit (est essindhe), candu nci calat (si ch'est intrendhe); a s. arrimau = pustis chi si ch'est intradu; a s. fora = in ora chi bi at sole; pesare a sole ispartu = a trigadiu, candu su soli est nàsciu de diora (ctr. a chitzi); cannas de s. = rajos de sole comente colant tra nue e nue, in mesu de sas àrbures, in abberturas de muru a intro de logu iscurosu, ma fintzas solu unu pagu de sole; a punta o a cama de s., a tzaca de sole = candu su soli est artu meda e budhiu, in s'istadi; falare su s. (in d-unu logu) = fagherebbei sole meda, calura forte; s. pitziosu = budhidu, chi pistidhit; pònnere, pònneresi in su s. = in tretu ue bi tocat sole a si caentare, a si regòghere; su soli apodhat a sa pedhi = la regoghet, dh'ammoriscat; dae s. in s. = dae s'ora chi su sole essit unu manzanu a s'ora chi si che intrat su sero tardu; cotu a s. (nadu de frutuàriu) = inniedhigadu de su sole chi at leadu in terra; s. bambu = annapau, de luxi morta, candho s'aera est cuguzada cun d-unu pizu fine e parívile de nues; ogru de s. = sole, su sole própiu, comente si podet bídere tundhu in s'aera chentza nues imbia; èssiri bellu che un'ogu de s. = bellu meda; leare s. = assoliare; leare su s. a carchi cosa, a ccn. = fàghereli umbra, pònneresi imbia de su sole; pònnere nue a su sole = chircare de cuare su chi no faghet, sas cosas prus ladinas; bentu de s. = su bentu chi benit de sud-est; die de s. = die chentza nues; annuare su s. = cuguzare de nues (o àteru) de cuare su sole; ladinu chei su s., craru che s'ogru de su s. = craru de si cumprèndhere deretu; babboi de s. = terriolu; sa mama (a logos, Maria Soliana), su babbu de su s. = èssere fatu a pentzamentu po fàere a tímere is pipios in s'istade, po no dhos fàere essire a foras (ma dhu narant fintzes de unu bobboi chi àteros narant "carabbineri")
Frases
su Sole si aclisat candho sa Luna si li ponet imbia ◊ su Sole a mesudie nos paret in su puntu prus artu de s'aera ◊ s'aera est annuada ma donzi tantu torrat a bogare su Sole ◊ su tilibirche a nues annuaiat su Sole ◊ at acorrau is cabras deghí su soli nci fiat calau ◊ su sole daet lughe e calore
2.
a meigama su soli in s'istadi parit chi iscallit totu ◊ in iscola fimus mortos de fritu in die de sole ◊ in istiu, comente caentat sole sas berbeghes mériant ◊ in s'umbrinu bi tocat sole a mesudie o solu in istiu ◊ dha tiràt anca ferriat su sobi ◊ in s'umbra no ti ferit sole ◊ su sole a mesudie in istiu paret ballendhe ◊ si est istérritu a dormire inuve bi paraiat un'ocru de sole ◊ pro una zorronada dae sole in sole dabant unu litru de ozu ◊ za bi falat su sole in cussos paris, chentza mancu un'àrbure! ◊ pitzinna, ista in domo fintzas a sas bàtoro: in fora bi est sa mama de su sole! (L.Marielli)◊ fut cummentzendi a intrai un'ogu de soli ◊ lah, andau su soli!◊ nc’est ancora duas cannas de soi e a si ndi andai candu est murrinendi!
Sambenados e Provèrbios
smb:
(De)sole, (De)solis, (De)ssole, (De)ssolis, Soi, Sois, Sole, Soli, Solis
Terminologia iscientìfica
astr
Ètimu
ltn.
sole(m)
Tradutziones
Frantzesu
soleil
Ingresu
sun
Ispagnolu
sol
Italianu
sóle
Tedescu
Sonne.
sobía sabía
soblàre soberàre
sòbra , nf, nm: sobru,
sorbu,
sovru Definitzione
tanti de cosa in prus de su chi serbit, fintzes istravítziu papandho o bufandho / de sobru = in prus de s'àteru, po aciunta
Sinònimos e contràrios
abbundhànscia,
arrestu
| ctr.
mancamentu,
mancànscia
Frases
tandho sorbu no tenia pro sa chena ◊ su sorbu no noxit! ◊ ite ant, issos, de sobru pro los àere a preferu?
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
excédent,
surplus
Ingresu
surplus
Ispagnolu
sobra
Italianu
eccedènza,
sopravanzo,
esùbero
Tedescu
Überschuß,
Übermaß,
Überrest.
sobràdu , pps, agt: sobrau Definitzione
de sobrare; chi est prus de su chi serbit, chi no est serbiu totu / idea sobrada = badhirone; limonada cun abba sobrada = lena, cun tropu abba
Sinònimos e contràrios
abarrau,
aturau,
avassadu
/
bundhante,
mannu
2.
ite pena sobrada! ◊ mamas chi únicu fizu azis perdidu, nade si bi at fastizu chi ugualet su dolore meu sobradu! (Congiu)◊ faghet abbas sobradas chi allagant badhes intreas ◊ de cantu sa pena fit sobrada a su muru sa conca si atapada!◊ nessunu los podiat consolare prite chi su dolore fit sobradu!
Tradutziones
Frantzesu
excessif,
surabondant,
superflu
Ingresu
redundant,
unnecessary
Ispagnolu
sobrado
Italianu
sovèrchio,
sovrabbondante,
supèrfluo
Tedescu
übermäßig,
überreichlich,
überflüssig.
sobrài, sobràre soberàre
sobràu sobràdu