A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sodrímini , nm: sordímini Sinònimos e contràrios brutore, cadhossímini, cadràngia, muga, sarrone, sodri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu saleté Ingresu dirt Ispagnolu suciedad, mugre Italianu sudiciume Tedescu Schmutz.

sofàta safàta

sòfora , nf Definitzione genia de mata chi faet linna modhe e débbile, de òpera Terminologia iscientìfica mt, Sophora japonica.

sòga sòca

sogàre , vrb Definitzione essire o fàere a sogas, a bisura de filu, nau mescamente de su casu modhe iscagiau orrostindho o fintzes postu in sa padedha a cundhire macarrones (casu furriadu) Frases si su casu no sogat no est rassu ◊ bi aiat restadu maigantos macarrones, totu chin cudhu casu soghendhe! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu filer Ingresu to spin Ispagnolu derretirse Italianu filare Tedescu Fäden ziehen.

sogàrgia , nf: sucaja, sucàrgia, sucraxa, sugàrgia, sugarza, surgàgia, surgarxa Definitzione genia de linna chi podet fàere fintzes a mata manna meda: sa linna est lenta e forte, a corgiolu lisu in colore de chinisu, bogat coment'e unu pibionedhu pitichedhu (prus piticu de unu chíghere) bonu fintzes a papare candho est cotu (niedhu) Sinònimos e contràrios cigraxa, cixiredhu 1, frugàgia, fruzaghe, prugaxa, soliacra, solzaga, urriaca Terminologia iscientìfica mtm, Celtis australis Ètimu ltn. (faba) syriaca Tradutziones Frantzesu micocoulier Ingresu hackberry Ispagnolu almez Italianu bagolaro, spaccasassi Tedescu Zürgelbaum.

sogasòga , avb Definitzione èssere s. = totu a sogas, che su casu aghedu iscagiau candho si ndhe pigat una parte Frases su licore, putzidha, est essidu sogasoga.

sòge , nf: aciorxa, tzoge Sinònimos e contràrios antzonca, assogi, tzonca*.

soghiài , vrb Definitzione pigare s'oghianu, istare in su sole in logu de aprigu apartau po su bentu, po si caentare Sinònimos e contràrios assobinai, assoliae, assorinai Ètimu srd.

soghíta, soghítu, soghítzu , nf, nm Definitzione soga pitica, fine, ma fintzes funedha, cordiola Sinònimos e contràrios soca.

sogòne , nm Definitzione soga manna po pigare su cuadhu a fune in domadura.

sògra sòcra

sogràre , vrb Definitzione a logos, buscare, arregòllere, unu pagu coment'e lograre Sinònimos e contràrios coberai, pelcutzare Frases s’abbocau est sograndhe incàrrigos de importu in dónnia parte e logu ◊ cun sa làurea in manos diat pòdere sograre unu tribballu prus a zéniu suu (C.Frau).

sogristànte , nm Definitzione priore, chie atendhet a organizare una festa Sinònimos e contràrios obbreri, piore Frases candho sa festa fit acurtzu bi fint sos sogristantes e sas famíglias pro axuare, faghiant su café e sos biscotos a sas nuinantes (S.Saba).

sogrònza socrònza

sogrónzu socrónzu

sógru sócru

sógu sòca

sòi sòbi

soíghere , vrb: subíghere, suíchere, suíghere, suigi, suvíghere Definitzione trebballare a istrecadura cun fortza sa farra impastada fintzes a candho essit de totunu andhare, a unu cumassu chentza chi dhue abbarret farinedhu perunu e siat fintzes lisa, pronta po dha segare a panes, o fintzes, una borta sueta, po dh'ammodhigare de prus intrandhodhi àtera abba segundhu ite pane si depet fàere (es. cogones ammodhigadas)/ pps. subetu, suetu, suitu; conca de soíghere = scifedha, tevania Sinònimos e contràrios cariare, ciuexi, iscarasciare 1 Frases sa cochidora at subetu sa pasta ◊ prepàradi a fàghere farina e a suíghere! ◊ sas giòvanas fint tessendhe o suighendhe su pane ◊ tia Ainza andhaiat a suíghere sa cota ◊ candho sa pasta che fit suita la maniestaint in cantzos uguales e tundhos Ètimu ltn. subigere Tradutziones Frantzesu pétrir Ingresu to knead Ispagnolu amasar Italianu gramolare la pasta Tedescu kneten.