A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

soigónzu , nm: suigonzu Definitzione su soíghere, su trebballu de cariare sa pasta faendho pane Sinònimos e contràrios cariadura, carionzu, ciuexidura, suetura Frases tocat a inseltare suigonzu e cotura de su pane Ètimu srd.

sol , nm Definitzione sonu e sinnu, sa de chimbe notas musicales.

sòla sòa

solàgiu salàgiu

solài , vrb: sollai Definitzione betare solla, frocos de nie, froca Sinònimos e contràrios fiocare, niae, tadhainare Frases notesta at solau ◊ ita mi siat solendi: no bis ca est farighedhu?! Sambenados e Provèrbios smb: Sollai Ètimu srd.

solàju salàgiu

solàre , agt Definitzione de su Sole, chi pertocat su Sole / ora solare = s'ora chi marcant is arrellòrgios cuncordaos cun sa posidura de su Sole (ma segundhu su fusu oràriu de unu logu a s'àteru).

solàriu sobàriu

solàsticu salàsticu

sòlbere , vrb: sòlvere, sòrbere, sòrvere, sòvere Definitzione fàere o torrare cosa tostada a brodu, lícuida, a fortza de fogu, còere meda fintzes a s'isfàere: si narat fintzes de elementu o sustàntzia apedrada o cagiada chi si ammesturat cun abba o àteru deasi a tales d'essire, impare, unu matessi lícuidu; in cobertantza si narat de àteru de dificurtosu; nau de filu fatu a madassa, istirare pigandho su càbudu po dh'imbodhigare a lómburu o in cannedhos prontu a dh'impreare / pps. sólbiu, soltu, sórvidu, sortu / si sorbet in buca (nau de cosa de papare) = s'isfait sentza dhu matziai Sinònimos e contràrios iscagiae, issortighinare, sciolli, solivrinare, solobrare | ctr. apedrare, cagiare Frases sòrbere su nie, su sale, su túcaru, s'ozu porchinu, su frommentarzu ◊ su suore chi amus lassadu in logu anzenu inoghe aiat fatu sòlvere sos granitos puru! ◊ solve su nie pro ch'in abba si aviet in sos rios! ◊ cuss'àstragu no si sorbet ◊ si no mi pagas ti solvo che seu! ◊ su basolu si che sorbet si lu coghes tropu ◊ custa pira si sorbet in buca! 2. cherimus sòrbere cussos códules de malíssia chin sa luche bertera de s'intelletu (F.Satta) 3. mastru Preítia no si est sórvidu in suore! ◊ non balet chi ti solvas in suore crabiolendhe, pesèndhedi reu suta sas ancas de su domadore (Raga)◊ penso chi at tota sa rejone si atitendhe si solvet in piantu Ètimu ltn. solvere Tradutziones Frantzesu fondre, dissoudre, dévider Ingresu to melt, to wind into a ball Ispagnolu deshacer, derretir, devanar, ovillar Italianu sciògliere, disciògliere, dilüire, liquefare, dipanare Tedescu schmelzen, auflösen, verflüssigen, abhaspeln.

solbèschere , vrb: sulbèschere, surbèschere Definitzione torrare, ischidare apustis de unu disimaju, pigare torra fortza apustis de si èssere inténdhios male; ischidare de su sonnu Sinònimos e contràrios abbeltudare | ctr. dilmagiare, disimainai, ildimajare / ischidare Frases apustis chi si est dilmajadu si est sulbéschidu ◊ cudha trota, canno che l'apo torrada a s'abba, a lenu a lenu si est surbéschida (N.Molinero) 2. su bagamunneri fut crocadu in sa panchina e comente dh'ant tocadu si fuit solbéschidu e aiat apertu sos ogos Tradutziones Frantzesu reprendre connaissence, réanimer Ingresu to recover one’s senses, to reanimate Ispagnolu reanimar Italianu rinvenire, rianimare Tedescu wieder zu sich kommen.

sólbiu , nm: sórbiu, súbbiu, súrbiu 2, surbu Definitzione in is telàrgios, donniunu de is duos fusos ue s'imbodhigat ordiu (in su fusu atesu de su tessidore) e tessíngiu fatu in su prus acanta Sinònimos e contràrios insúbbiu, insúliu, istrugu, oldiola, ónsulu, sdrúbiu Ètimu ltn. insub(u)lum.

soldadàre , vrb: sordadai, sordadare Definitzione fàere su sordau Sinònimos e contràrios premmanentare Frases in cussu tempus soldadendhe si bi deviat istare dóighi annos ◊ cun cussu nos semus connotos soldadendhe ◊ ses sordadendu innòi cun penas e fastídius Ètimu srd.

soldadèra , nf Definitzione su fàere su sordau, su servítziu de sordau Sinònimos e contràrios sordaria Frases dae sa soldadera babbu bateit àteras cosas Ètimu srd.

soldàdu, soldàu sodràu

sòlde , nm: sorde Definitzione genia de bobboitedhu piticu (upm) longhitu chi faet prus che àteru in cosa guasta, pudrigada; a logos, su solde est sa brutesa / pònnere o betare sorde a sa cosa Sinònimos e contràrios belme Frases su sorde chi si lu mànighet! ◊ a sa cosa guasta si li ponet su sorde ◊ sa pira liera no zughet sorde Terminologia iscientìfica crp Ètimu ltn. sordes Tradutziones Frantzesu ver Ingresu worm Ispagnolu gusano Italianu vèrme Tedescu Wurm.

sóldidu , agt: sórdidu Definitzione chi portat sorde, greme Sinònimos e contràrios bermigosu, imbremigau, tzerrigosu | ctr. líaru, sanu Frases s'olia ocannu est totu sórdida Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vermineux Ingresu wormy Ispagnolu verminoso Italianu verminóso Tedescu wurmig.

soldigósu sodrigósu

soldíre , vrb: sordire Definitzione pònnere su sorde, su greme Sinònimos e contràrios bermire, imbremigai, insodrigai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se vermouler Ingresu to verminate Ispagnolu agusanarse Italianu verminare Tedescu von Würmern befallen, Würmer haben.

sòle sòbi