A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sollài solài

sollànu soliànu

sollévu, solliévu , nm: sulléviu, sullevu, sullievu Sinònimos e contràrios allébiu, conciolu, disaggràviu, illébiu / ttrs. sullebu, cdh. sulleu Frases no ti si podiat dare sulléviu perunu.

sollòca , nf Sinònimos e contràrios nibichedhu, ranzola Frases no si arrendit mai mancu a sa solloca Ètimu srd.

sollocài , vrb Definitzione niare, frocare a fine a fine, fàere frochighedha pitica Sinònimos e contràrios frocedhai, ranzolare, sarighedhai, solinai, tzodhiai Ètimu srd.

sollóciu , nm: solóciu Definitzione carraxu, isdorrocu, ragalla, disaogu, divertimentu, ma fintzes grupu chi si format cun cust'iscopu coment'e comitau Sinònimos e contràrios istragàciu, irdorrocu / desogu, ispàssiu, ispidientu Frases cussos cantant e faent calesisiat solóciu candho sa gente est pasandhosi (F.Vella)◊ su trenu passendu mi faiat subenni su solóciu chi iat fatu sa credentza sa dí chi si ndi fut furriada cun totu s'istrexu 2. at inténdiu sollòcius… at pigau fragu e non bit s'ora de imbucai!◊ in Irvono costumaiant meda a fàiri solòcius, is giòvonos.

solobràre , vrb: assolobriare, solovrare Definitzione fàere o torrare cosa tostada a brodu, a lícuida, a fortza de fogu o, segundhu, fintzes solu cun su caente (es. nie, butiru, chera); fàere a orrugos, guastare, pistare; fàere isperdítziu de sa cosa, ispaciare Sinònimos e contràrios iscagiae, sciolli, sòlbere, solivrinare / arrogai, chimentare, fragassare, lainai / conciumire, distrúere, ispeldisciare, sparafiai Maneras de nàrrere csn: solobrau siat! = za zustíssia l'iscazet!; abbarra solobrau! = ista sériu! Frases su sole solovret sa bidhia de custos ojos! ◊ sa cepa pigosa de s'ànima si tiat solovrare? ◊ sa manera de bívere chi s'aiat sestatu si li fit solovrata che nive acurtzu a su focu 2. in s'incúdine de su tempus, su martedhu ti cheret solovrare s'ammentu ◊ in s'idea de difèndhere sa criadura de un'abe, s'ingalenada chi apo fatu mi l'at solovradu! (M.Bua)◊ sos lampos lu diant solovrare a manera chi mancu a furchita ndhe lu diant acabidare! ◊ sos massajos solovraiant sas chérvias cun su frascarzu trazendhe 3. est solovrendhe sa pena a ticu ticu fin'a s'últimu butiu de sa vida Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fondre, déchiqueter, dissoudre Ingresu to melt, to dissolve, to rend Ispagnolu derretir, machacar, disolver Italianu sciògliere, dilaniare, dissòlvere Tedescu schmelzen, zerreißen, auflösen.

solobràu , pps, agt: solovradu Definitzione de solobrare Sinònimos e contràrios irfatu 2. dae sos pes finas a chizos sunt totu a una piae, che iscapados a s'ae ndh'essesint solovrados (Limbudu) Tradutziones Frantzesu dissous Ingresu dissolved Ispagnolu disolvido Italianu dissòlto Tedescu aufgelöst.

solóciu sollóciu

solócu , agt Sinònimos e contràrios bambioco, baosatzu, baosone, deleadu, locu.

soloíga, solóiga , nf: solorga, solóriga Definitzione genia de arangiolu malu che a s'àrgia (dhi narant arranzolu de s'arza, arangiolu sulau): sa puntura est dolorosa meda; a logos est una genia de formiga manna Sinònimos e contràrios anzalora, anzalóriga, suiga / aragnolu Terminologia iscientìfica crp Tradutziones Frantzesu malmignatte Ingresu malmignatte Ispagnolu viuda negra Italianu malmignatta Tedescu Malmignatte.

solopàdu, solopàtu, solopàu , nm: soropadu, soropatu, soropau Definitzione bestimentu chentza mànigas in d-unos cantu costúmenes: genia de corpete (de ómine), o fintzes coritu o cosso (de fémina) Frases e mesascartzas puru apo cussidu, zanchetas de oressi e solopados e bértulas chi mai si ndh'at bidu! ◊ bella chin su curitu e chin su solopatu! Terminologia iscientìfica bst Ètimu spn. solopado.

solòpe , nf Definitzione àghina bianca de papare a pibiones mannos Sinònimos e contràrios talopo.

solópu , agt, nm: tzeloco Definitzione bentu chi benit intr'e levante e mesudie Sinònimos e contràrios isolocu 1, traessale Frases remunimus solu farfaruzas de fide, sèmenes abbentulados dae su bentu solopu (F.E.Solinas) Terminologia iscientìfica tpm Tradutziones Frantzesu sirocco Ingresu sirocco Ispagnolu siroco Italianu sciròcco Tedescu Schirokko.

solòrga, solóriga soloíga

solorràre , vrb Sinònimos e contràrios chimentare, solobrare.

solovàdu , pps, agt Definitzione de solovare; chi est in solovos, chi tenet pentzamentu, arreolu Sinònimos e contràrios impensamentau, orioladu, penciamentosu 2. sa muzere est solovada isetendhe su maridu ◊ sa mama est solovada pro su fizu Tradutziones Frantzesu anxieux Ingresu anxioux Ispagnolu ansioso Italianu trepidante Tedescu bang (e).

solovàre , vrb prnl Definitzione su si pigare pensamentu meda, arreolu, pinnicu mannu Tradutziones Frantzesu trembler Ingresu to be anxious Ispagnolu preocuparse Italianu trepidare Tedescu bangen.

solovràda , nf Definitzione su solovrare Sinònimos e contràrios solovru / ttrs. suruvramentu Ètimu srd.

solovràdu solobràu