A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sobretódu , nm: subratodu Definitzione bestimentu lébiu e longu de pònnere in pitzu a bisura de capoto Terminologia iscientìfica bst Ètimu spn. sobretodo.

sobríre sciorbíri

sóbru sòbra

sòca , nf, nm: assoga, socu, soga, sogu Definitzione corria o tira longa e larga de pedhe cosia a un'ala de arresurtare a duos pígios: a unu càbudu portat una lóriga o chirchedha ue si faet intrare sa coatza; brione de casu modhe postu in su fogu po orrostire, comente s'iscàgiat, o fintzes de àteru chi calat comente a funedhas cagiadas; su tanti de filu chi s'intrat in s'agu (itl. gugliata) o fintzes su filu chi si faet filandho / min. sochedha, soghita Sinònimos e contràrios cànnabu, fune, isciocu, sagone, sédina / cabu Maneras de nàrrere csn: soga de filu, de lana, de arràfia, de ispau = cabu de filu, filu de lana, e gai; sa soga de su dimóniu = cabu de filu tropu longu (e pro cussu s'imbojat e annodighedhat cosindhe); soga de terra = bículu, zura de terrinu Frases est imbodhiendi e ispodhiendi sa soga ◊ est tucau a linna chin sa soca ◊ faghiat sogas cun sa pedhe crua ◊ sunt colados a cadhu, a soga a codhu ◊ una crapola nida che apo ligadu in s'ortu e cun su socu nou… 2. su casu nou postu in su fogu si faghet a sogas ◊ portat su cofinu prenu de sogas fendi cumpositzionis de ballus tundus ◊ cussa filongiana filaiat semper a soga manna ◊ dae laras perdiat sogos de bae ◊ preparu una soghitedha de satitzu 3. sas socas de su pisellu fint ghetatas a ria 4. fibàt e tessiat, sa soga si segàt ma no ndi aciungiat! Ètimu ltn. soca Tradutziones Frantzesu corde en cuir, courroie Ingresu leather rope Ispagnolu soga, cuerda de cuero, correa Italianu fune di cuòio Tedescu Lederschlinge, Lederseil.

sòca 1 , nf Definitzione s'arraighina de una mata in su tretu ue est ingrussada, coment'e fata a nodu, de prus a mancu a paris de terra Sinònimos e contràrios cioca 1, ispicone 2, raighina, tzompa Frases candu s'ispillonat su cardu si ndi bogant is pillonis de a ingíriu de sa soca Terminologia iscientìfica rbr Ètimu ctl. soca Tradutziones Frantzesu pivot d'un arbre Ingresu taproot Ispagnolu raíz fusiforme Italianu fittóne di una pianta Tedescu Hauptwurzel.

sòca 2 , avb Definitzione mi paret chi…, fortzis…, abbisumeu chi… Sinònimos e contràrios abbisoca, abbisomeu.

socànnu! , iscl Definitzione Gesu, ocannu!…: genia de foedhu chi si narat cun prexu candho si papat su primu frutu Sinònimos e contràrios gesocannu!

sochítu , nm: suchete, suchitu 1 Definitzione genia de papare fatu cun petza segada a biculedhos (mescamente de pudha, de conillu), posta a fríere unu pagu in su sufrissu fatu cun chibudha, pedrusèmene e un'aciunta de binu o aghedu e pagu pagu de abba, una ispergiadedha de píbere e sale Frases gei tengu abetu bellu de mi fai su sochitu o s'anguli po Pasca!…◊ dhui tèngiu unu spitzuedhu de suchitu in su fogu Terminologia iscientìfica mng Ètimu ctl. suquet Tradutziones Frantzesu à la nage (cuc.) Ingresu stew Ispagnolu guiso de carne Italianu guazzétto Tedescu Ragout.

sochítu 1 , nm Definitzione soga, prus che àteru nau de is sogas chi serbint a giúnghere is boes Sinònimos e contràrios loru.

sòci , nm: sòciri Definitzione genia de erba chi faet fògias matucas, ladas (ma a punta, prus longas), tzudhosas, arrasposas, frorighedhu grogo: sa candhelita modhe, unu pagu marigosa, est bona a papare Sinònimos e contràrios artiòcoro, ciòcere, cioci, ciòcoro, culurassu, entiòcoro, fiòcaru, iciòcoro, intiòcoro, tziòcoro* Frases gei no at a mòrriri de su fàmini… papendu sòciri e gureu! ◊ ge dhu connòsciu, su soci! Terminologia iscientìfica rbz, Helminthotheca echioides.

socialísmu , nm: sotzialismu Definitzione idea polítiga chi cunsiderat e bolet a totugantos a paris po dignidade, diritos e doveres de sa persona, càrrigos e cumbénias de su èssere sociedade.

socialísta , agt: sotzialista Definitzione chi pertocat su socialismu; nau de ccn., chi est de is ideas polítigas de su socialismu.

sociedàdi , nf: sotziedade, sotziedadi, sotzietate Definitzione su èssere o istare totus impare de sa gente in sa bidha, in su logu, e fintzes sa gente etotu in cantu gente, bidha, pópulu organizau; mescamente su èssere, de duos o de prus, impare po chistiones de trebballu cunforma a su ’e sa lei, su àere comunia Sinònimos e contràrios sóciu, sotzeria Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu société Ingresu society Ispagnolu sociedad Italianu società Tedescu Gesellschaft.

sòciri sòci

sóciu , nm: assótziu, sótziu, sotzu Definitzione chie tenet cosa a cumone cun àtere; su fàere cumonia o èssere a cumone in css. cosa o faina: a logos est unu giuàrgiu chi cumandhat àteros serbidores / intrare in sótziu, èssere a sótziu = pònneresi paris in carchi triballu, in afares o àteru Sinònimos e contràrios comunàrgiu / sociedadi, sotzeria Frases sos meres de sa coperativa sunt sos sótzios ◊ cussu est sotzu de mesidadi in s'argiola ◊ su dinai dhu bollu de fusteti e no de su sotzu! ◊ pònedi a sótziu cun Deus e faghe ogna cosa cun Issu! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu associé Ingresu member, partner Ispagnolu socio Italianu sòcio Tedescu Geschäftspartner.

sòcra , nf: sogra, solga, sorga Definitzione parente de intradura, sa mama de sa pobidha, sa mama de su pobidhu (a/c.: po dha tzerriare o numenare donniunu sa sua, si narat Onnasogra)/ pl. is sorgus = sa sogra e su sogru; limpiai aundi passat sa sorga = a tretos, is chi si bient de prus Sinònimos e contràrios troga 1 Frases ite cumbéniu logras candho fiudu isposas a connada? restat risparmiada assumanc'una de sas duas sogras! ◊ sogra e nura no sempre si la tirant de acordu ◊ ndi apu passau cun sorga mia!…◊ sorga mia at nau caincuna cosa de mimi? ◊ mih ca sorga tua at papau pane de sete forros! ◊ su pobidhu at pigau a bratzete nura e sorga po ballare Terminologia iscientìfica ptl Ètimu ltn. socra Tradutziones Frantzesu belle-mère Ingresu mother-in-law Ispagnolu suegra Italianu suòcera Tedescu Schwiegermutter.

socrònza , nf: sogronza, sorgogna, sorgòngia Definitzione sa mama de sa nura, de su génneru Sinònimos e contràrios trogogna Frases tzia Annedha andhabat ifatu de sa socronza disizosa de l'acasazare bene (S.Spiggia)◊ sos sogronzos aiant tentu murrunzu, ma sas sogronzas no s'aiant mai negadu su saludu. Terminologia iscientìfica ptl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mère du gendre, mère de la bru Ingresu son's mother-in-law (daughter's) Ispagnolu consuegra Italianu consuòcera Tedescu Mitschwiegermutter.

socrónzu , nm: sogronzu, sorgognu, sorgóngiu Definitzione su babbu de sa nura, su babbu de su génneru Sinònimos e contràrios trogognu / ttrs. sugrognu, surrognu Frases in domo de sorgonzu meu nosi ant bogau a papare pintzigrogos Terminologia iscientìfica ptl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu père du gendre, père de la bru Ingresu son'sfather-in-law (daughter's) Ispagnolu consuegro Italianu consuòcero Tedescu Mitschwiegervater.

sócru , nm: sogru, solgu, sorgu Definitzione parente de intradura, su babbu de sa pobidha, su babbu de su pobidhu (a/c.: po dhu tzerriare o numenare donniunu su suo, si narat Onnusogru)/ pl. is sorgus = sa sogra e su sogru Sinònimos e contràrios trogu 1 Frases ite trabballu faet sorgu tuo? ◊ nara, giovonedhu, beni, agiudadhu a sorgu tuu! ◊ tenes arresone, ma prima depes intèndhere a sorgu tuu! ◊ su socru ndhe fit bragheri de su ghéneru, ischiat su chi baliat su zòvanu ◊ no bit s’ora chi su sorgu dhu lessit intrai a domu! Terminologia iscientìfica ptl Ètimu ltn. socru Tradutziones Frantzesu beau-père Ingresu father-in-law Ispagnolu suegro Italianu suòcero Tedescu Schwiegervater.

sócu sòca