A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sorighítu , nm Definitzione min. de sórighe, sórighe piticu, tonighedhu Sinònimos e contràrios topixedhu Tradutziones Frantzesu petit rat Ingresu small mouse Ispagnolu ratoncito Italianu topolino Tedescu Mäuschen.

sórigi sóriche

sorigína sorichína

sorígu , nm Definitzione su sorigai, sodigare, su lòmpere, fintzes coment'e balentia, a ue est giai lómpiu o est lompendho un'àteru chi fut prus ainnanti Ètimu srd.

sórigu sóriche

sórinu , agt Definitzione chi est prenu de malesa, ammesturau cun cosa chi faet male Sinònimos e contràrios trísinu 1, trúgliu Frases in mare puru su pische no podet godire s'abba sórina Tradutziones Frantzesu impur Ingresu impure Ispagnolu impuro Italianu impuro Tedescu unrein.

soriólu , agt Definitzione chi dhi praghent meda is cosas a papare Sinònimos e contràrios allurpiu, buconeri, làmbidu.

soríre , vrb Definitzione chistire su dinare, manigiare su dinare cun régula, arrisparmiandho Sinònimos e contràrios | ctr. baurire.

soríu , agt: assuriu Sinònimos e contràrios asuriosu.

sorixèdha sorigèdha

sórixi , nm, nf: ciórighe*, gióriga, tzórighe Sinònimos e contràrios buginu, cherre, cidhi, colacolamuru, muschita, oghibboi, pisciagulu, pisinache, pisinatu, pisirica, suntzuinedhu, tziritziri Frases iat a bolli èssi sórixi, arrassannolu cantendu in mesu ispina.

sorixína sorighína

sorixína 1 sorichína

sorixínu sorichínu

soropàdu, soropàtu, soropàu solopàdu

sorósu , agt Definitzione chi portat soru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu séreux Ingresu serous Ispagnolu seroso Italianu sieróso Tedescu serös.

sorrarèdha , nf Sinònimos e contràrios sorrighedha.

sorràsta, sorràstra , nf: sorresta, sorrestra Definitzione fígia de unu tziu o de una tzia frade o sorre de mama o de babbu (ma sorrastra a logos est sorre de unu lados – perra – e narant sorrestra a fígia de tziu o tzia) Frases is parentes ant passau sa note cun is sorrestas e cun is cumpàngias ◊ is nebodis chi tenit sunt fillus de fradilis e sorrestas ◊ sas pitzinnas no ant saludau mancu sa sorrestra, ammurrocadas! ◊ sa sorrestedha fiat abetendi su fradili ◊ apo bistu a Maria, fígia de sorresta mia, andhandho a leare abba Terminologia iscientìfica ptl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cousine Ingresu cousin Ispagnolu prima Italianu cugina Tedescu Kusine.

sòrre , nf: sorri Definitzione fígia de su matessi babbu e de sa matessi mama de un'àteru o àtera / min. sorraredha, sorrigedha, sorrighedha, sorrixedha; s. de unu lados = concóina, fígia de matessi babbu e diferente mama, o de matessi mama e diferente babbu Frases frade e sorre fint che duas gútias de abba ◊ is duas sorres furint maistas ◊ is sorris concóinas no podiant biri cudha piciochedha e torrànt a contai totu a sa mama insoru 2. si unu fait sa volontadi de Babbu miu, issu est fradi miu, sorri mia e mama mia ◊ donzi ómin'e su mundhu est frade meu, donzi fémina est sorre mia Terminologia iscientìfica ptl Tradutziones Frantzesu sœur Ingresu sister Ispagnolu hermana Italianu sorèlla Tedescu Schwester.

sorredíta , nf Definitzione sorre de tita, sorre no po èssere fígia de sa matessi mama, ma po dh’àere allatada sa matessi fémina Frases bogadindhe s'ispóglia e dàela a sorredita!