A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sórgu sócru

sòri , nm: sudore, sudori, suore, suori, suroi, surori Definitzione genia de abbighedha (coment'e orina etotu) chi sa pedhe sèberat de su sàmbene e ndhe bogat a fora, finevine de fàere sa carre unu pagu pigulosa úmida o fintzes isciusta de calare a istídhigos, a coras; si narat fintzes in su sensu de trebballu, faina, múngia Sinònimos e contràrios insoru, podhore Maneras de nàrrere csn: zenias de suore: suore béchinu (chi fragat de becu), suore chibudhinu (chi tenet s'arrastu de sa cibudha), suore bíschidu (agru), suore fritu (chi essit pro carchi male, chentza pònnere frebba, chentza leare pelea, no pro àere calura); suore de contoneri = cosa difítzile a ndhe agatare…; su suore de sa molte = suore chi ponet candho unu est a punta a mòrrere; suore a multinu = suore gai a meda, in sos cadhos, de pàrrere ispruma; èssere covacadu a suore, in bagnos de suore, in brodu de sudore, a tzúrulu, atzorodhau de sudore = a una murca de suore, inciustu colagola de sudori; costare su suore de s'ogru = trabballu o fatiga meda (itl. sudare sètte camìcie); suore ispurtidhosu = chi friet, chi fait a iscrafíngiu Frases paries ifustos, de su sudore chi bos est falandhe ◊ su suore li essiat che pilu in pedhe ◊ a su piga e fala fit a líscios de suore ◊ ballendhe nos falaiat su suore a ríscias ◊ ti currit su sudori a coras ◊ pagu pagu de irfortzu li ponet su suoredhu minudu ◊ dhi calat su sudori a pibionis ◊ de s'assuconu li est intradu su suore minudu ◊ si passat su muncadoredhu in faci po ndi aciupai su sudori 2. costat su suore de s'ogru a ti fàghere a cumprèndhere, a tie! ◊ trabballais che béstias e chi fut po mei s'aciungia calincunu francu po su sudori chi assacais! 3. creschet ódiu e velenu cudhu ch'isfrutat su suore anzenu! (Testoni) Ètimu ltn. sudore(m) Tradutziones Frantzesu sueur Ingresu sweat Ispagnolu sudor Italianu sudóre Tedescu Schweiß.

soría , nf: suria Sinònimos e contràrios abudesa, agodíssia, allurpidura, arràngulu, asuria, aulimentu, limiore | ctr. bonugoro Frases ne tropu ispendhas ne apas suria! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu avidité Ingresu avidity Ispagnolu avidez Italianu avidità Tedescu Gier.

soricàda , nf Definitzione su soricare, sorigadura Ètimu srd.

soricadòre , agt: soricatore, sorigadore Definitzione nau de gatu, chi cricat e cassat sórighes, cassadore Sinònimos e contràrios soricarju 1 Ètimu srd.

soricàre , vrb: sorigai 1, sorigare Definitzione cassare sórighes, su chi faent is gatos; papare s'orrobba comente faent is sórighes; fintzes forrogare, pònnere totu a tréulu cricandho cosa Frases custos batos sunt bonos a sorigare: no bi lassant sórighe in bighinadu ◊ su batu est sorighendhe 2. sórighes, in domo mia sorigadu mi azis pane, casu e regotu ◊ pro tènnere a mimme, at nau su sóriche, sórico sa soca! ◊ nche at secatu totu sa parte soricata de su pane 3. ite bi ses soricandhe? ◊ no ti ponzas a soricare in su calàssiu! (G.F.Sedda) Ètimu srd.

soricàrgiu, soricàrju , nm: sorigàgiu, sorigaju, sorigalzu, sorigarzu Definitzione aparíciu po cassare sórighes fatu coment'e una gabbiedha de filuverru / parare, pònnere su sorigarzu; isparare su s. = tancaresiche de botu Sinònimos e contràrios arratera, arratonera, cassadopis, tenedope / ttrs. surigàgiu Frases su sorigarzu fit paradu, si ch'est isparadu ma de sórighe no ndhe at tentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ratière Ingresu mousetrap Ispagnolu ratonera Italianu tràppola per sórci Tedescu Mausefalle.

soricàrju 1 , agt: sorigalzu 1 Definitzione nau de gatu, chi cassat sórighes, àbbile po cassare Sinònimos e contràrios soricadore Frases batu sorigalza bi tenimus in coile Ètimu srd.

soricatòre soricadòre

sóriche , nm, nf: sóriga, sórige, sórighe, sórighi, sórigi, sórigu Definitzione genia de animaledhu de tantas calidades, tímiu meda in sa domo ca faet fintzes dannu (orrúnchinat de totu, cosa de papare e trastos, orrobba) e podet ispainare maladias po sa gente; su lampaluxi de su sole chi a giogu si faet cun d-un'orrugu de isprigu / min. sorighitu / sóriche càmpinu, sórighe pinnàdigu o pinnàdile, sorigh'e pedhe = alaepedhe; sóriche de padente = mailloni, itl. ghiro; sórighe de riu = genia de pigione: coàciu, cucumartzolu; sórighe de muscu = sorichenuscu, zenia de prendha; peta in sórighe = sa prupa a orrugu grussu longu tundhu Sinònimos e contràrios madrona, tónigu, topi / tzeghedhu Maneras de nàrrere csn: comporare casu dae sos sórighes = incumandai lardu a is topis, chircare cosa a chie no ndhe daet ca si la mànigat isse etotu; lestru che sóriche curtu dae tres gatos = lestru meda; essíreche che sóriche in arjola fata = càdriu, debressi, a fuidura; drommire che sórighe núsculu = che sacu, meda; betare sos sórighes = nadu in cobertantza, abboghinare aúgurios o maledissiones in rima in ziru peri sas carrelas, zenia de costuma de úrtima die de annu o a Sos Tres Res, a logos Frases dae candho est morta s'atu sos sórighes si che ant fatu sa buada in su sacone! (S.Bícchiri)◊ pariat batulinu in mesu de lana o sórigu in s'abba pidighinendhe ◊ su sórighe pro si fàghere su nidu rósigat robba, pabilu e cosas gai Sambenados e Provèrbios smb: Soriga, Sorighe / prb: fílgiu de gatu sóriga tenit ◊ a muros vetzos no mancant sórighes Terminologia iscientìfica anar, rattus rattus, r. norvegicus, mus musculus Ètimu ltn. sorice(m) Tradutziones Frantzesu rat Ingresu mouse Ispagnolu rata, ratón Italianu ratto, tòpo Tedescu Ratte, Maus.

sorichenúscu , nm Definitzione genia de prendha a pendhéntile, de pònnere apicada.

sorichína , nf: ciorighina, sorighina 2, sorigina, sorixina 1 Definitzione ispina de topis o ispina tzorighina, genia de tupa ispinosa: in calecunu logu dhi narant fintzes tiria che a unas cantu àteras linnas ispinosas meda (deasi comente sorichina a logos est sa tiria o isparau biancu) Sinònimos e contràrios tiriabburda / cdh. spinaraza Frases si uscravat su mannale cun sa sorichina Terminologia iscientìfica mt, Genista corsica Ètimu srd.

sorichínu , agt: sorighinu, sorixinu Definitzione de sórighe, chi est che a su sórighe; chi est in colore de sórighe; nau de pegus cràbinu o brebeghinu po is origas, chi no ndhe portat o dhas portat pitichedhedhas Sinònimos e contràrios chijinatu, múrinu / múdulu, múticu Ètimu ltn. soricinus.

sorichítu , nm Definitzione caragolu de mare.

soridòre , agt Definitzione agiummai soridu, chi chistit su dinare Sinònimos e contràrios | ctr. bauridore, calestiosu.

sorídu , agt: suridu Definitzione nau de ccn., chi est de manu istrinta meda, arrestigu, malu a giare, chi no ispendhet, chi iat a bòllere totu issu; disigiosu meda Sinònimos e contràrios aggantzadu, issotzigadore, limidu, susuncu / esuridu*, ingurdone | ctr. dadivosu, manilalgu Frases e proite soridu su piúere in fronte li che at sutu su suore faladu in s'agonia? (A.Dettori)◊ so rujendhe in sas cussorzas mias suridas (M.Canu)◊ si mancat sa paghe, sa morte est in ziru surida ◊ làssala istare sa crica surida, no ti fetes piús leare a giogu! ◊ aes malas suridas 2. una morte surida ti at furadu sos sónnios de pitzinnu ◊ medas furisteris benint a Sardigna suridos de sole e de mare Tradutziones Frantzesu avare Ingresu mean Ispagnolu mezquino, avaro Italianu grétto Tedescu knauserig.

sóriga sóriche

sorigadòre soricadòre

sorigàdu , pps, agt: surigadu Definitzione de sorigare; nau de unu trastu, de orrobba, chi est papau, chi dh'ant orrunchinau is sórighes Sinònimos e contràrios arrósiu, orroiu, rosicau / cdh. runtzicatu 2. so barca sorigada in mesu mare e sos bentos abbramidos cun fuetes de atza mi frustant (L.Brotzu)◊ s'atzola, sa robba est totu sorigada ◊ cussos pantalones sunt totu sorigados, comente fint fora.

sorigadúra , nf Definitzione su sodigare, andhare o cúrrere aifatu Sinònimos e contràrios sighidura Frases lampu a sorigadura chi dhu calit! Ètimu srd.