spéndulu , nm Definitzione abba chi essit a fortza e s'inartat Sinònimos e contràrios ciurru, isciúscidu, spiciurru Frases in pratza ant fatu unu spéndulu mannu.
spendúxu , nm Definitzione su ispèndhere, nau fintzes in su sensu de dispéndiu, isperdítziu Sinònimos e contràrios isperdíciu, istrubberia.
spensóriu , nm: aspersóriu*, spersóriu, spressóriu Sinònimos e contràrios isopu 2, ispanzola 1, scongiuaroi Frases at pigau su spersóriu e at donau un'arrusciada de acuasanta a is cruculleus Terminologia iscientìfica prdc.
spénsu , nm: spentzu Definitzione giponi a búfulus: genia de coritu Frases - is gunnedhas, su spentzu e sa camisa dhi aturant tropu istrintus ◊ teniat su spensu de rasu ricamau Terminologia iscientìfica bst.
spéntima , nf, nm: ispéntimu*, spéntimu, spéntumu Definitzione prus che àteru, logu de orroca arta meda o fintzes buidu chi calat a fundhu, in is orrocas, in sa terra / bèndiri a spéntumu = ispatzare totu in pag'ora Sinònimos e contràrios calancone, gruta, iscafada, ispérruma, péntuma, scabiossu, úbridu Frases lompint acanta a unu spéntimu chi no fadiat mancu a apubai su fundu ◊ in d-unu spéntimu parrit de mi biri! ◊ c’est arrutu in logu de spéntima.
spentimadúra , nf Definitzione su spentimai / ghetai a s. = betare dae artu Frases scemiai una cosa (brou, abba) a sa spentimadura Ètimu srd.
spentimàu , agt: spentumau Definitzione
giagarau male, coment'e fuindho, currendho airau assupandho / fuiri a sa spentimada = a perdighinu, currindhe a cantu podet
Sinònimos e contràrios
assupau,
isalenatu,
isartigadu,
spentiniau
Frases
nci dhu fait fui po macu, spentimau
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
haletant
Ingresu
haunted,
out of breath
Ispagnolu
jadeante
Italianu
trafelato,
spiritato
Tedescu
keuchend,
aufgeregt.
spéntimu spéntima
spentiniàu , agt Sinònimos e contràrios spentimau* Frases est sighendi sa stracia cun d-unu bentu spentiniau.
spentumadórgiu , nm: ispentumatorju Sinònimos e contràrios ischerbicadorju, isperrumadolzu.
spentumài , vrb: ispentimai* Definitzione betare in calecuna péntuma; rfl. andhare de unu logu a s'àteru, forrogare totu cricandho a sa disisperada Sinònimos e contràrios atrabentare, isperrumai, issussiare.
spentumàu spentimàu
spéntumu spéntima
spéntzu spénsu
spèra , nf, nm: ispera*, speru Definitzione cosa, arresurtau, bene chi unu ibertat po su tempus benidore, genia de idea chi calecuna cosa andhet in bonu / a speru pérdiu = chentza prus isperu, detzisu a no isperare prus in carchi cosa, che unu chi si ndh'istat e no ndhe ispetat prus Sinònimos e contràrios abetu, aficu, aisetu, cabu, isperànscia Frases totu sa bidha, sentza de nisciuna spera, dhu at a cabai in prumu! Sambenados e Provèrbios smb: Speru.
spèra 1 , nf: ispera* 1 Definitzione ràgiu de sole, filighedhu de lughe, de bentu lébiu lébiu: in is negas, nudha, mancu pagu pagu / no donai s. de tempus = no dare àchiu nudha Sinònimos e contràrios luche / frina Frases ti ses pesada che una spera de bentu friscu ◊ est intrendi una spera frida!… 2. chi dèu mi fiu intromítia, de innòi no nc'iast portau mancu una spera! ◊ cussu est unu logu aundi no c'est una spera!
spèra 2 , nf Definitzione pane tundhu de landhe chi si faiat in tempus de fàmene (una genia de cucu) Terminologia iscientìfica mng.
sperài , vrb: isperai* Definitzione àere aficu, ibertu, isperu bonu, àere s'idea chi calecuna cosa arresurtet in bonu Sinònimos e contràrios aficare.
sperantzài , vrb: isperantziare* Definitzione giare bonos ànimos, giare isperu bonu.
sperdài spedriài