A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

spatziadúra , nf Definitzione su tretighedhu buidu intremesu de is líteras e mescamente de is foedhos, in s'iscritura tipogràfica.

spatziàli , agt Definitzione de s'ispàtziu, chi pertocat s'ispàtziu, bolendho nàrrere prus che àteru su logu inter is astros, pianetas, in s'universu Frases Americanus e Russus funt cumpudendi is pianetas cun bellas navis spatzialis.

spàtziu , nm: ispàtziu* Sinònimos e contràrios locu 1.

spàtzu , agt Definitzione nau de su naturale de su cristianu, chi est ispàstigu, alligru, singillu; nau de s'aera, chi est límpia, chentza nues Terminologia iscientìfica ntl.

spàtzula , nf: ispàtzula* Sinònimos e contràrios isprumadore 1.

spàu , nm: ispau* 1 Sinònimos e contràrios isparedha.

spauài sparulài

spaurài , vrb Definitzione fàere a tímere Sinònimos e contràrios apantarjare, apramare, asciuconare, asciustrare, aterrighinare, impagurire, istrementire, stremessiri | ctr. aminare, incoragire, incorai Tradutziones Frantzesu épouvanter Ingresu to frighten Ispagnolu asustar Italianu impaurire Tedescu ängstigen.

spauríri , vrb Sinònimos e contràrios spaurai.

spavaldéri , agt Sinònimos e contràrios camandhuleri, fanfarrone, immagliatzu, ispacone.

spaxàri spalgiài

spaxéri , agt, nm Definitzione chi o chie si giaet bàntidos, presumiu puru Sinònimos e contràrios bantaditu, bantageri, pageri / presuntziosu.

spaxiài , vrb Sinònimos e contràrios alteriare, annervare, ifadare.

spaxiósu , agt Definitzione nau de ccn., chi perdet luego sa passiéntzia, chi costumat a si arrennegare cun facilidade Sinònimos e contràrios arrabbiaditu, inchietosu / cdh. futaritzu | ctr. pascenscile, pachiosu Ètimu srd.

speài , vrb: ispeai* Definitzione segare su pei, is peis, nau prus che àteru de calecunu trastu (mesa, cadira, àteru) o de pegos macellaos; rfl. immarrire a peis a fortza de camminare; rfl. nau in cobertantza, fàere su prepotente Sinònimos e contràrios ispeazare.

speaméntu , nm Definitzione immarritzone a peis Sinònimos e contràrios ispeazamentu Ètimu srd.

spécia , nf: (spé-ci-a) ispéssia* 1 spéssia, spétzia 1 Definitzione umore o temperamentu de s'ànimu segundu de su mamentu, de comente si agatat, unu; fintzes gana, volontade de fàere / cun bona spétzia = de bonumore Sinònimos e contràrios antena, gana, mota Frases est una poriga de dis groga e a spétzia lègia ◊ sempri brullanu, issu, sempri de bona spéssia! ◊ si dhi faint furriai sa spétzia, cussu s'inchietat, lah! ◊ arrít sempri, est sempri de bona spétzia ◊ ma it'est, de mala spétzia, oi?! 2. s'àtera noti femu arrósciu de mi girai: pagu spétzia tenemu de dormiri! ◊ chi seu de spétzia, mi ponit trint'ous fritus, mancu su fumu bit! ◊ mi benit custa spécia lègia candu seu istrantaxa… mi depu crocai! ◊ passada ti est sa spétzia maba? Tradutziones Frantzesu humeur, envie Ingresu mood Ispagnolu humor, gana Italianu umóre, vòglia Tedescu Laune, Lust.

specialínu , nm: ispetzialinu* Definitzione cosa licante a bufare, orrobba de licore o a dónnia modu cun àrculu.

specificài , vrb Definitzione precisare bene is cosas, is piessignos a unu a unu, nàrrere totu cun precisione.

spécula , nf: ispécula* Definitzione sa parte prus arta de unu fràigu de ue si podet abbaidare bene cosa e logu meda Sinònimos e contràrios isperiadolzu.