A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

spariméntu , nm: isparimentu* Sinònimos e contràrios iscumbata, proa / cdh. spirimentu / isperiéntzia.

sparínu spadínu

sparlàcia, sparlàciu , nf, nm: spralàciu, sprallàcia, sprallàciu, sprallaxu, sprelàcia, sprelàciu, sprellàciu Definitzione mància, marcu de colore diferente chi essit in sa pedhe segundhu sa genia de sa maladia (fintzes a ispilidura), de sàmbene pistau (ma fintzes comente ndhe podet fàere addenote sa lughe); marcu mescamente in cambas nuas aparadas a meda a su fogu; fintzes tretu de terrenu chi no dhue at matedu, logu campu; iscórriu in s'orrobba Sinònimos e contràrios càricas, pudhérigas / màcia, spragàrgia / iscórriu Frases su sprallàciu dhu lassat su bàsidu a sutzu ◊ su no mi èssi aguantau su cotoni, prémiu a sa vena mi at fatu unu sprallaxu niedhu ◊ portat sprallàcius in dónnia logu: a cantu parit dh'at mussiada un'arréxini ◊ ita tenit chi portat sa faci a spralàcias?◊ in sa porta su noti intrat una sprelàcia de luxi 3. ant pigau cudh'ómini, chini a bratzus chini a peis, e dh'ant postu in d-unu sparlàciu puliu, in su mòri (F.Pilloni) 4. su frius nc'intràt in sprelàcius de is cratzonis e de sa camisedha istraciulada (Sanna/Lai) Tradutziones Frantzesu tache Ingresu spot Ispagnolu mancha Italianu chiazza, sprazzo Tedescu Fleck.

sparpalociài , vrb: isparpalociai*, sprapallociai, sprapalluciai, sprapaluciai Definitzione isprapedhare is ogos, apèrrere is prapedhas, is ogos, deunudotu Sinònimos e contràrios ilbambarriare, ispalpedhare Frases sparpalociai is ogus! 2. no nci at nemus po dhu serrai cussus ogus sprapallociaus, a su mortu?

sparrancadúra , nf: sparranchiadura Definitzione su sparrancai Sinònimos e contràrios incambionada, isperriada / sprapedhadura Ètimu srd.

sparrancài , vrb: isparrancare, sparranchiai, sparranchinai, sparruncai, sparrunchiai, sperranchiai, sperrenchiai, sperruncari Definitzione apèrrere, illargare, istesiare de pare, nau mescamente de is cambas, ma fintzes de àteru Sinònimos e contràrios ilbambarriare, ispalpedhare, ispamporionare, isparpalociai / ispantiare, isperrionare, sperrioncai Frases sparruncai su portali ◊ at sperrenchiau sa genna de perra in perra ◊ sperrunca bèni is cambas po incosciari su cuadhu! 2. sperruncau, mi asciugu is pantalonis acanta de su fogu tenendi a fraca Ètimu spn. esparrancarse Tradutziones Frantzesu écarter les jambes Ingresu to open wide Ispagnolu abrir Italianu spalancare, divaricare Tedescu spreizen.

sparranchiadúra sparrancadúra

sparranchiài, sparranchinài sparrancài

sparrancòscia , avb Sinònimos e contràrios imperrioti, isperriotu Ètimu srd.

sparrancosciài , vrb Definitzione su si pònnere o cicire a s'imperriotu, a cambas apertas apitzu de animale o àteru Sinònimos e contràrios imperrai Ètimu srd.

sparràncu , nm: sperroncu, sperruncu Definitzione passu longu meda, passu chi si faet aperindho cantu prus si podet is cambas Sinònimos e contràrios anchionada, barrancada, incambionada, sperruncada, spirriata / cdh. spirriata, ttrs. iparangada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu foulée Ingresu stride, falcade Ispagnolu zancada Italianu falcata Tedescu großer Schritt.

spàrri , vrb Sinònimos e contràrios ispàlghere.

sparruncài, sparrunchiài sparrancài

sparrunchiàu , pps, agt Definitzione de sparrunchiai Sinònimos e contràrios sprapedhau.

sparsinài , vrb: ispartinare*, spartinai, spartzinae, spartzinai, spracinai, sprassinai, spratzinai, spraxinai Definitzione portare, pònnere, istare atesu de pare in su logu Sinònimos e contràrios irfaghinare, ispadhiciare, ispaghinare, ispàlghere, ispartighinare, spagnai, spampasullai Frases prus no ant a spartzinai cun largu iscàviu de bratzu su sèmini ◊ cussus arrexinant e crescint in mesu de sa genti sprassinada ◊ apu pregau su bentu de spartinai custas nuis ◊ Sardigna, is mellus fillus dhus tenis spratzinaus in su mundu! Tradutziones Frantzesu éparpiller Ingresu to scatter Ispagnolu desparramar, esparcir Italianu sparpagliare Tedescu verstreuen.

spartài , vrb: ispartai* Sinònimos e contràrios iscugudhai / abbèrrere Frases curri, bellesa, a intessi atru niu in cambu spartau de frisca mata! 2. as spartau una ruga.

spartillài, spartilliài , vrb: ispartillare* Definitzione pònnere una cosa atesu de s'àtera in su logu, istesiare; istratallare, fàere fuire / spartilla! = essimiche!, baidindi! Sinònimos e contràrios isparcinare / caciare Frases at postu perda asuba de is rexinas de s'erba po no dha spartilliai su bentu (F.Pilloni).

spartinài sparsinài

spartinàu , pps, agt: ispartinau Definitzione de spartinai Sinònimos e contràrios spainau.

spàrtinu , nm Definitzione su spartinai / (èssi) a s. = ispartos, ispratzinaus, a s'ispratzinada Ètimu srd.