A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sparàgiu spadàgiu

sparagnadòri , agt, nm Definitzione chi o chie sparagnat, manígiat su dinare chentza dh'isperditziare, a régula Sinònimos e contràrios aorradori, arreguadori, arrisparmiosu, straviadori | ctr. ispennijolu, istrubberi, sperdicieri Ètimu srd.

sparagnài , vrb Sinònimos e contràrios aorrai Ètimu itl. sparagnare.

sparàgnu , nm Sinònimos e contràrios aorru, economia, rispàrmiu, stràviu | ctr. istrubberia, sperdítziu Ètimu itl. sparagno.

sparài , vrb: isparai* Definitzione betare unu tiru, tirare sa balla o sa càrriga de is armas de fogu; nau de is matas, brotare, apèrrere is ogos bogandho cambos noos (nau prus che àteru de is linnas chi perdent sa fògia in sa sumana de pàusu); nau de animales, tzucare a cúrrere, currendho, pònnere a cúrrere; nau de gente, essire currendho, mòvere a cúrrere de botu; nau de unu latzu po sórighes, de un’artana, su si tancare a cropu, totinduna Sinònimos e contràrios fusilai / brotare / illorare.

sparatóriu , nm: isparadorju* Definitzione genia de isparos chi faent totu lughes, coment'e istedhos de dónnia colore, in artu, in s’aera, in is festas Frases bah, gei nau ca funt isciopendusí, in cussa bidha: gei ses unu sparatoriedhu!…

sparàu , nm: ispàgaru* Definitzione genia de tupighedha chi de is arraighinas bogat pigiones bonos a papare candho funt modhes / min. sparadedhu (cun su matessi valore de sparau); s. cràbinu = ispàrau biancu (Asparagus albus), su chi bogat sa tiria Sinònimos e contràrios arbarau, barau, brodau 1 Frases custu mengianu fia a su sparadedhu Terminologia iscientìfica rbl, rbz, Asparagus acutifolius.

sparavundài sparafundài

sparavúndu , nm: isprefundhu*, speranfundu, sperevundu, spirifundu, sprufundhu Definitzione su logu o tretu prus in fundhu chi dhu'est, nau mescamente de s'iferru; buidu mannu, fundhudu, fintzes logu atesu, malu Sinònimos e contràrios iferru, ispéntumu, paravundu Frases pigant su fiascu e nci dhu fóliant a su spirifundu de su mari ◊ arrumbulai in d-unu sperevundu ◊ tanti gi est acanta, in cussu sperevundu de logu!… 2. fut un'amori cuntrastau, totu imbudrugau de gelosia, de feli, chi sa menti allogàt in su speranfundu de s'ànima ◊ is minadoris non teniant assébiu in cussus sparavundus maus a cincu o sescentus metrus asuta de terra.

spardulài , vrb Definitzione illargare a dónnia bandha una cosa tundha a bisura de pasta po pàrdula, a illadiadura Ètimu srd.

sparèdha , nf: isparedha* Definitzione genia de pischighedhu de mare (faet de mannària a metade de su sarigotu), a ispertiadas in colore de oro e de chinisu craru, lughente, bellu po fàere orrostiu (e postu unu pagu in abba budhia e salia cun calecuna silibba de àgiu istrecada) Sinònimos e contràrios ispau 1, sarigotu Frases is piscadoris torrant cun is cius càrrigus de palària, de macioni, de ispirritu e de bella sparedha grassa Terminologia iscientìfica psc, diplodus annularis Ètimu itl.s asparedda Tradutziones Frantzesu sargue Ingresu sargo Ispagnolu sargo Italianu sàrago anellato o sparo Tedescu Ringelbrasse.

sparessiméntu , nm Sinònimos e contràrios iscumparta, iscumpàrfida, iscumpàssida Frases nci fiat avolotu po su sparessimentu de tres personas (R.Spissu) Ètimu srd.

sparèssiri , vrb: isparessi* Definitzione ighilliare, essire de sa vista de chie est abbaidandho a manera de no pòdere bíere su chi si ndh'est andhau Sinònimos e contràrios irghelare, iscampullitare.

sparéssiu , pps Definitzione de sparessi / a logos, su sparéssiu = sa bonànima, su mortu Sinònimos e contràrios iscumpàssidu.

spargidúra , nf: isparghidura* Sinònimos e contràrios isparghimentu.

spàrgiri , vrb: ispàlghere*, spraxi, spràxiri Definitzione pònnere, pigare o betare peri su logu, istesiare una cosa de s'àtera nau de cosa meda o posta a muntone; pònnere istérriu, istirau; su si apèrrere de is frores / pps. spràxiu, spartu Sinònimos e contràrios ispaghinare, isparcinare, istèrrere | ctr. ammuntonae, atuturae, collire Frases si spargit s'argiola po treulai, sa robba po asciutai ◊ si spargit sa boxi 2. su maistu at murigau s'impastu e immoi dhu depit spraxi in terra e allisai ◊ ti apu postu su fiu po spraxi s'arrobba 3. duas arrosas innantis de spraxi dhas apu istimadas.

spariciài , vrb: ispariciai* Definitzione apartare totu, pònnere apostu sa cosa chi si portat manigiandho, o ananti, mescamente nau de totu su chi si ponet o serbit in sa mesa po papare, ma fintzes de is trastos chi de una borta a s'àtera si bogant candho serbint Sinònimos e contràrios isprodare | ctr. apariciai Frases eus acabbau de papai e spariciau puru.

sparíciu , nm Definitzione su isparitzare Ètimu srd.

spariéntzia , nf: isperiénscia*, spiriéncia, spiriéntzia Definitzione su connòschere sa faina, is cosas, is chistiones po dhas àere bistas, connotas, provadas, fatas Frases tocat a tènniri spariéntzia po no fadhiri.

sparigài , vrb Sinònimos e contràrios iscrobai, iscumpanzare Tradutziones Frantzesu dépareiller Ingresu to uncouple Ispagnolu desparejar Italianu spaiare Tedescu trennen.