A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

spangài, spangàri , vrb: ispangare* Definitzione macellare, bochíere pegos po bèndhere sa petza Sinònimos e contràrios bangare, bangalare.

spaniadúra spainadúra

spaniài spagnài

spaniaméntu , nm Definitzione su ispainai, su istèrrere, ispràghere sa cosa in su logu, in terra Sinònimos e contràrios illaizamentu, spainadura, spàniu | ctr. ammuntonamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu épandage Ingresu spreading Ispagnolu esparcimiento Italianu spandiménto Tedescu Ausbreitung.

spanigadróxu , nm: ispaniadroxu* Definitzione s'ora chi cumènciat a fàere die Sinònimos e contràrios abbréschida, abbreschidorza, albore, ammurriadroxu, arborinu, chentales, scampiadórgiu | ctr. iscuricada Terminologia iscientìfica sdi.

spanigài , vrb: ispanigai* Definitzione cumenciare a fàere die Sinònimos e contràrios albeschire, esclarèssiri, illuchèschere, illughintinare, ispalèschere, obbrèsciri | ctr. iscorigai Frases si bit spanighendi po orbesci ◊ spànigat, su soli si àrtziat e sa caluxértula essit po assorinai.

spàniu , nm Definitzione s'ispartzinare, su istèrrere sa cosa in su logu, in terra / seminai a s. = itl. a spàglio Sinònimos e contràrios illaizamentu, sciàmiu, spainadura, spaniamentu, spràtzinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu épandage Ingresu spreading Ispagnolu esparcimiento Italianu spargiménto Tedescu Ausstreuung.

spannàciu , agt Definitzione nau de unu, chi est in cara che sa tela, in cara mala Sinònimos e contràrios isarboliu, ispanàciu.

spannài , vrb: ispannai* Definitzione ispinnigare, bogare o istèrrere, pònnere istirau, apèrrere (nau de is frores)/ s. sa lana = barminare sa lana abbatilada (es. de is banitas candho si torrant a pigare in manu po dhas agiustare) Sinònimos e contràrios ispinnicare, istirai, stendiai Frases custa canciofa est acanta a spannari, ca est giai indolada ◊ is arrosas spannant in maju ◊ su mantalafu tocat a dh'obèrriri e a spannai sa lana.

spannaméntu , nm Definitzione su spannai Ètimu srd.

spannàu , pps, agt Definitzione de spannai; nau de un'arma, chi est fora de s'istúgiu ue si ponet, bogada pronta a impreare; nau de s'aera, chi est límpia, chi is nues si funt apertas, istesiadas Sinònimos e contràrios abbertu, istiradu / ispalatadu 2. si ndi pesat unu, prus arriscau de is àterus, cun in manus unu gortedhu spannau Tradutziones Frantzesu dégainé Ingresu unsheathe Ispagnolu desenvainado Italianu sguainato Tedescu gezückt.

spannixedhàe , vrb Definitzione bogare de su pannitzu, pigare o iscapiare s'imbodhigadura po ndhe bogare sa cosa.

spantaculéri , agt Definitzione chi totu s'ispantat, si meravígliat (o chi deasi paret) Sinònimos e contràrios cdh. spantatíciu Frases comenti dh'at biu, spantaculera, "Oh ita bellu signori!", dhu fait, e dhi donat sa manu a dhu saludai Ètimu srd.

spantadúra , nf: ispantadura* Definitzione su ispantai, meravigliare, fàere a tímere Frases no s'ant a crei, ca ndi benint cun cussa grandu màchina, a mei mi fàciant a spantadura?!

spantài , vrb: ispantai* Definitzione istare o fàere coment'e chentza crèdere a su chi s'intendhet o si biet po calecuna cosa chi no paret abberu, istraordinària, diferente meda de su chi s'ibertat o chi s'ischit; tímere, fàere a tímere Sinònimos e contràrios atolondrai, ispabajare, scilibriri / ammaraizare, transire, trassicare / abbalaucare, abbanghelare, asturdire, isturdinare / ispantamare, ispramai Frases Pinóchiu si fiat agatau cun is origas longas prus de unu palmu e fiat aturau meravigliau meda e no pagu, spantau comenti fiat Tradutziones Frantzesu effarer Ingresu to dismay Ispagnolu asombrar, espantar Italianu sgomentare Tedescu bestürzen.

spantamàta , nm: ispantamata* Definitzione cosa chi si ponet apicada in is matas po fàere a tímere is pigiones Sinònimos e contràrios furriadolza, mustagione, tzacarradroxa Frases dh'ant pigau po unu spantamata de bíngia o de frutali aparau po isciuliai is isturrus o cruculeus.

spantamentósu , agt Definitzione chi faet ispantare, chi ispantat meda Sinònimos e contràrios ispantosu, isprammosu Ètimu srd.

spantaméntu , nm Definitzione su spantai, ispantu, motivu de ammiru Sinònimos e contràrios maravíglia Ètimu srd.

spantasiài , vrb: ispantare* Sinònimos e contràrios abbaucare, ispabajare, spantai.

spantasiósu , agt Definitzione chi faet spantasiai Ètimu srd.