A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

spadhéri , nm: spraderi, spradheri Definitzione genia de pigione mannu, papadore de petza (papat sórighes, tzilighetas, bobbois) Sinònimos e contràrios arcidedhu, atilibbriu, curreventu, futibbentu, serpedheri, storílliu Terminologia iscientìfica pzn, falco tinnunculus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crécerelle Ingresu kestrel Ispagnolu cernícalo Italianu ghéppio Tedescu Turmfalke.

spadighèdha , nf Definitzione una genia de lígiu biancu Terminologia iscientìfica frs.

spadínu , nm: ispadinu*, sparinu Definitzione genia de aina segante a acropadura po segare petza: est coment'e a seguredha, a lama grussa ma agiummai totu de sa matessi grussària, a forma de retàngulu e a màniga curtza; fintzes una genia de gurtedhu mannu po segare a frigadura e a punghidura Frases sa conca cun su spadinu ndi dhi seghint! Terminologia iscientìfica ans.

spadixèdha , nf Definitzione frori de spadoni, erba chi naschit in mesu de is laores e faet frores orrúbios Sinònimos e contràrios lillusposu, spadoni, spàdula Terminologia iscientìfica rba, Gladiolus italicus.

spadixedhaggròga , nf Definitzione lillu grogo de abba Terminologia iscientìfica rba, Iris pseudacorus.

spadoadòri , nm Definitzione piscadore a fura in logu de istagnu Ètimu srd.

spadoài , vrb Definitzione piscare a furinu (in logu de ispàdula, in is oros de fora, inue est malu a bíere a unu furandho) Ètimu srd.

spadòni , nm Definitzione frori de spadoni, erba chi naschit in mesu de is laores e faet frores orrúbios Sinònimos e contràrios lillusposu, spadixedha, spàdula Terminologia iscientìfica rba, Gladiolus italicus Ètimu srd.

spàdua , nf: ispàdula*, spàdula 2 Definitzione fenu de ispàdula o de impagliadas, fenu o folla de istoja, genia de erba chi creschet in is errios, arta, a fògias laditas, bona po fàere istojas, po ammontare, po fàere fundhos de cadiras Sinònimos e contràrios buda, ispadarzu, istògia, tuturatzu Frases dh'iat partu de intendi murigu in d-unu musúngiu acanta de spàdula e tzinniga Terminologia iscientìfica rba, Typha angustifolia, T. latifolia.

spàdula , nf Definitzione frori de spadoni, erba chi naschit in mesu de is laores e faet frores orrúbios Sinònimos e contràrios lillusposu, spadixedha, spadoni Terminologia iscientìfica rba, Gladiolus italicus.

spàdula 1 , nf: ispàdula 1 Definitzione genia de tauledha po magiare s'orrobba samunandho / èssiri pranciau che una s. = làngiu, famiu, che istirau e incracau a ferru de prentzare.

spàdula 2 spàdua

spadulài , vrb: ispadulare* Definitzione iscutulare is pannos samunandhodhos; nau de su sirbone, iscaviare, giare cropos cun su bruncu atacandho o cracandho un'àteru animale; fintzes fàere una genia de tzàcurru cun sa limba coment'e candho si pigat calecunu sabore Sinònimos e contràrios ischitinare, iscotzinare, iscutuai / sparulai Frases is piciocas indúllias in s'erriu fiant spadulendi obracis ◊ is lessieras fiant sa lessia e spadulànt sa robba in sa tella 2. merxani s'est fatu arriscau: spadulendi sa coa fata a túturu si parat innantis a s'argalla maletzosu ◊ su sirboni si fuat firmau spadulendu sa buca e puntau a su cani 3. spàdulat sa língua ca at papau pruna crua ◊ mussiàt totu e spadulàt sa buca trotoxendusí de su prexu.

spagacéri , agt, nm Definitzione chi o chie tenet s'abbitúdine de perdimentare sa cosa Sinònimos e contràrios disbaratadu, ibbaidore, istrubberi Terminologia iscientìfica ntl.

spagatzài spadatzài 1

spagéri , agt: spalleri Definitzione chi acostumat a si giare bàntidos Sinònimos e contràrios bantaditu, brafanteri, bragheri, bragosu, pageri, pagiosu, vantagiosu Frases a faci spallera, at nau ca a issu sa guerra dhi praxit poita is bonus bocint is malus…◊ cussa cun is àteras piciocas si est fata spallera Ètimu srd.

spaghítu , nm: ispaitu* Sinònimos e contràrios cdh. spaghinita.

spagióngiu , nm Definitzione sa pagighedha chi s'istacat de su granu de is laores Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd.

spagnài , vrb: ispaghinare*, spainai, spainari, spaniai Definitzione portare, betare o pònnere ispratu peri su logu Sinònimos e contràrios illaizare, ispadhiciare, ispàlghere, isparcinare, isparminare, ispartighinare, isprabinare Frases sa fama sua si fut spainada in totu su logu ◊ s'àcua si spàinat me in sa basciura ◊ at cumentzau a nci spaniai su trigu, seminendi Tradutziones Frantzesu répandre Ingresu to scatter Ispagnolu esparcir Italianu diffóndere, spàrgere Tedescu verbreiten, ausstreuen.

spàgu , nm: ispagu* Definitzione soga impigada po cosire catzolas: genia de cordiola o filu grussu forte chi is sabbateris trebballant cun pighe ponendho a unu càbudu una tzudha po intrare méngius in istampos fatos a surba Sinònimos e contràrios cdh. spau Frases Turrunniu Tommaja fiat unu maistu de crapitas connotu e istimmau, nommenau aici po s'abbilléntzia me in sa cosidura a spagu impixau ◊ su sabbateri iat trabballau unu mesi dí e noti impixendu spagu, cosendu e pistendu sola po fai crapitas noas.