sosòga , nf: sossoga Definitzione genia de pistilloni o ispogiadedhu; genia de tzintzigorru longu, chentza corgiolu Sinònimos e contràrios ataligughe, satzaluga, tzabagugu Terminologia iscientìfica crp, calcides ocellatus tiligugu.
sosói , nm Definitzione matéria chi si faet a inghíriu de s'unga; in su foedhóngiu de o cun pipios, male, cosa chi dolet Sinònimos e contràrios didusuisui, fannuga, inghiriúngia, suisui, ungaúngiu / ciocioi Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd.
sòssa , avb Definitzione fà cota a s. = fae cota in sa tega etotu ancora unu pagu frisca, betada a bratzadas a una foghilada Frases sa feurra nuedha si podit coi a sossa.
sossegàre , vrb: assussegai, sussegare Definitzione coment'e pausare, pigare pàusu, cessare una matana, una pelea, sa múngia, istare in asséliu Sinònimos e contràrios abbacai, abblandai, allebiae, apachiare, apasigai, assebiai, asselenare | ctr. agegherai, salargiare Frases sos fizos si finiant in piantu, nisciunu los podiat sussegare 2. inoche sirvones e muvras sussegant su passu Ètimu spn. sosegar.
sosségu , nm, agt: assussegu,
sussegu Definitzione
su istare trancuillos, pàsidos, in pàusu, sélios, su fàere a sa lena, su no àere pentzamentos in conca; chi est asseliau, in pàusu
Sinònimos e contràrios
assébiu,
assentu,
assuermu,
paidhu,
pasu,
prachidesa
/
séliu
| ctr.
agiàgaru,
disassussegu,
salarzu
Frases
pàsati, dae unu pacu de sussegu! ◊ tènnere sussegu est lucura: tantu imprimida est in me sa tua rara ermosura (P.Mossa)◊ làssami sussegu, amore! ◊ no tenes paghe e ne sussegu
2.
cun pérdua e fadiga proponzesti sa sossega Sardigna persighire ◊ sussegu e imbiau est su riposu
Ètimu
ctl., spn.
sossego, susiego
Tradutziones
Frantzesu
calme
Ingresu
rest,
calm
Ispagnolu
sosiego
Italianu
calma,
ripòso
Tedescu
Ruhe,
Ausruhen.
sossòga sosòga
sossoíni sassoíni
sòstre, sòstri, sòstro, sòstru sòltro
sotadúra , nf Definitzione
su sotai
Sinònimos e contràrios
aturigada,
atzitzamentu,
ispuntogliata
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
incitation
Ingresu
incitement
Ispagnolu
incitación
Italianu
sollecitazióne
Tedescu
Verleitung.
sotàe, sotài , vrb: sotare, sotari Definitzione fortzare, pònnere a fàere cosa a fortza Sinònimos e contràrios costrínghere, intzutzulai, ispuntogliare, obbligai / incidai Frases po limba cussa no si bolit sotada e dhi at tocau pisci de cadinu! ◊ su massaju ispuntorzat su zú sotandhe s'incarcu de s'aradu pro apèrrere sa terra rudia (L.Loi)◊ po fai travessuras su piciocu no bolit sotau! (E.Nieddu)◊ no isciat ita fai, chi dhu depiat sotai a sighiri su contu o nàrriri cosa ◊ a papari si sotant solu is malàidus.
sotàre sotàe
sotéri soltéri
sotiscrítu , nm: sutiscritu Definitzione chi o chie at postu sa firma asuta, a s'acabbu de un'iscritu, po atrogare chi est cosa sua.
sotiscritzióne , nf Definitzione ponidura de dinare.
sòtza , nf Definitzione fémina chi agiudat in domo angena, genia de tzeraca Frases finas de sa sotza si ndi aprofitàt, candu andàt a corcai.
sotzaría , nf Definitzione genia de cuntratu de trebballu a cumone Sinònimos e contràrios cumonarzia, cumonéssia Ètimu srd.
sotzería , nf Definitzione genia de cuntratu: su mere ponet terra e sèmene, su massaju totu su trebballu: su frutu dh'ispartzint a mesapare Sinònimos e contràrios cummone, cumonarzia, cumonéssia / sociedadi.
sotzialísmu socialísmu
sotzialísta socialísta