A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

spabargiàe , vrb: isprabarzare*, sparbaxai, sprabaxai Definitzione seberare, istesiare s'unu de s'àteru, istèrrere in su logu, fintzes ispèrdere; fàere braga, su si giare bàntidos / s. is ogus = isprapedhai, apèrrere bene is ogos Sinònimos e contràrios istagiai / isparcinare, isparminare, isprabinare / ispeldisciare / isciorai, spallerai Frases funt làgrimas de centumila sordaus sprabaxaus in su ludu ◊ si funt sprabaxaus incamminendisí dognunu a su logu suu.

spabaristài , vrb Definitzione isprapedhare o apèrrere is ogos bene Sinònimos e contràrios ilbambarriare, ispalpedhare Frases spabaristendusí is ogus Ètimu srd.

spabàu , agt Definitzione nau de su trigu, chi dh'at sicau su bentu de sole chentza èssere ingraniu.

spàca , nf Definitzione idea pagera, de braga / castiai a unu cun s. = cunsiderandhosi méngius, credendhosi tropu; fai s. = bragare Sinònimos e contràrios alteriu, barrosia, bragheria, ispómpiu, spacara, spalleria, spampanada, prejumu Frases piciocu de sabbateri, gi ndi tenis de spaca! ◊ ndi fais, de spaca, boghendi matzus de dinai!… Ètimu srd.

spacadòri , nm, agt Definitzione sa púliga, aina cun bàtoro atzas in punta po isperrare sa canna in bàtoro; chi isperrat cun facilidade, isperraditzu Sinònimos e contràrios abberiditu Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd.

spacàra , nf Sinònimos e contràrios ispacunada, spaca Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu morgue Ingresu boasting, arrogance Ispagnolu engreimiento, fanfarronada Italianu bòria, spacconata Tedescu Aufgeblasenheit, Prahlerei.

spachiósu , agt Definitzione nau de ccn., chi faet o podet fàere spaca, prus che àteru nau in su sensu de bestiu bene, bellu Sinònimos e contràrios bragosu Frases gei est pagu spachiosa, oi, sa professoressa nosta bestia aici!…

spaciàda , nf Definitzione su spaciai; su mòrrere Sinònimos e contràrios molte Ètimu srd.

spaciài , vrb: ispaciai* Definitzione bèndhere totu sa cosa chi si portat o tenet a bèndhere; consumare sa cosa, acabbare totu Sinònimos e contràrios bèndhere, consumai / mòrrere 2. spaciai crapitas ◊ mancu sa currenti chi spàciant, cun totu is luxis allutas po nudha! 3. mellus chi si fessit spaciau candu a piciocu dhi fiat atacau su carbuncu! ◊ is óminis coment'a tziu Franciscu funt spacendi!

spaciàu , pps, agt, nm Definitzione de spaciai; chi est acabbau, béndhiu, o fintzes mortu; nau de ccn. biu po is calidades malas chi tenet, chi dhas tenet de su gradu prus artu Sinònimos e contràrios acabbau, béndhidu, moltu / consumidu 2. is matonellas innòi funt totu spaciadas de comenti passat genti meda 3. su spaciau de babbu gei fut ómini bonu! 4. parit dona Bisória chi si fait milli gruxis e setanta arrosàrius sa dí, ma est una dimónia spaciara! ◊ cussu est unu mandroni spaciau.

spàciu , nm: ispatzu* Definitzione su ispatzare, su bèndhere, su finire; fintzes su dispatzare, istratallare a unu, bogare o fàere andhare a fora Sinònimos e contràrios benda 1 / dispàciu 2. a sposu dhu tèngiu a sa festa e narau dh'apu chi bèngiat nontesta, ca chindeghinou dhi torru su spàciu!

spaciuléri , agt Definitzione chi ispàciat sa cosa, su dinare, dh'isperdítziat Sinònimos e contràrios ispennijolu, sperdicieri Frases tzia Rosa est una spaciulera, sempri a forredhu allutu fendi cafei! (G.Cappai)

spàda , nf: ispada* Definitzione genia de arma a lama longa e ladita, a punta e, po su prus, a duas atzas; su pl. una de is mertzas o sinnos de is cartas de giogu / is partes de s'ispada: su follu o frama, s'atza, sa punta, su tolu, sa màniga, sa guàrdia o cóciula o su guardamanu; genias de ispada: a duas, a tres atzas; tocai de spada = fèrrere, púnghere a ispada Frases sa spada si allogat aintru de sa bàina Sambenados e Provèrbios smb: Spada.

spadàgiu , nm: spadatzu, sparàgiu Definitzione festa manna in famíglia, su papare de is isposòngios Sinònimos e contràrios insala, spadalia Frases in su spadàgiu m'iat bófiu a costau casi in contu de babbu ◊ s'intendit peri is bias sa batalla, s'arrisu, s'ispàssiu de chini depit andai a is spadatzus (F.Onnis)◊ si est cojada filla mia e fatu eus su sparàgiu in Nuràminis ◊ si cojaus impressi mancai chena sparàgiu Ètimu ctl., spn. hospedatge, hospedaje Tradutziones Frantzesu banquet nuptial Ingresu wedding banquet Ispagnolu banquete nupcial Italianu banchétto nuziale Tedescu Hochzeitsbankett.

spadalía , nf Definitzione festa (de papare) Sinònimos e contràrios insala, pichetada, sciaballabata, spadàgiu Frases una borta unu rei iat donau incàrrigu a unu de is bastantis suus de cumbidai a una spadalia nodia is sàbius de su logu ◊ festa manna de spadalia, ajó totus a bufai! Tradutziones Frantzesu banquet Ingresu banquet Ispagnolu banquete Italianu banchétto Tedescu Bankett.

spadatzài , vrb Definitzione fàere spadatzus, isciala, fàere festa manna cun papares e bufóngiu a meda, mescamente comente si faet po un'isposóngiu Sinònimos e contràrios iscialai Frases s'arangiolu tessit sa tela e est prontu a spadatzai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu banqueter Ingresu to banquet Ispagnolu banquetear Italianu banchettare Tedescu bankettieren.

spadatzài 1 , vrb: ispagatzai, spagatzai, spedatzai Definitzione fàere a orrugos sa carena, segare orrobba a orrugos, a pedatzos, fintzes perdimentare o ispèrdere sa cosa, ispèndhere male, in cosighedhas de pagu contu Sinònimos e contràrios atzimare chimentare, immelmare, iscualtare, ispetatzare, loriai, steressai / isbaire, ispeldisciare, ispèldere, istravuciare, sparafiai Frases inchi dha spagatzit su buginu, dha spagatzit! ◊ apu a biri sa vengàntzia de si spagatzai a totus ◊ no eis a crei ca divideus sa propriedadi po si dha spagatzai bosàteras, no?!◊ bolit andai isceti a si spagatzai su dinai me is ristorantis! Tradutziones Frantzesu dévorer, mettre en pièces, démembrer Ingresu to dismember, to tear in pieces Ispagnolu devorar, despedazar Italianu sbranare, smembrare Tedescu zerfleischen, zergliedern.

spadàtzu spadàgiu

spadèdha , nf Definitzione min. de spada Frases una cabada de spadedha tengat!

spadentài , vrb: ispadentare* Definitzione pigare, bogare is porcos, istesiare su bestiàmene de su padente (ma fintzes betare o intrare a su padente); distrúere o segare su padente, su matedu.