A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

spainadúra , nf: spaniadura Definitzione su spainai, su ispràghere, o istèrrere sa cosa in su logu, in terra Sinònimos e contràrios illaizamentu, spaniamentu, spàniu, tesura | ctr. ammuntonadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu épandage Ingresu spreading Ispagnolu difusión, esparcimiento Italianu diffusióne, spandiménto Tedescu Verbreitung, Ausbreitung.

spainài, spainàri spagnài

spainàu , pps, agt Definitzione de spainai Sinònimos e contràrios ispaltu, ispartinau, istérridu / bacamundhu, faghineri | ctr. ammuntonau, collidu 2. cun custu bentu dhoi at a èssi duas cuarras de olia spainada in terra! Tradutziones Frantzesu répandu Ingresu scattered, spread Ispagnolu difundido, esparcido Italianu diffuso, sparso Tedescu verbreitet, verstreut.

spàju , nm: ispaju* Definitzione prexu mannu, alligria meda Sinònimos e contràrios allegria, cuntentesa, gosamentu, gosa, isciúscia, lobru, reconsizu.

spalài spabài

spalaméntu , nm Definitzione male, dannu de is béstias de càrrigu po pesu grae a tropu Ètimu srd.

spalditziadòri , agt, nm: isperdisciadore* Definitzione chi o chie acostumat a isperditziare, perdimentare sa cosa Sinònimos e contràrios ibbaidore, isperditziau, istrubberi, sperdicieri, stragioni / cdh.spalditziatori | ctr. allogadori, contipizosu.

spalèra , nf: ispalera* Definitzione parte de unu trastu po cicire fata de dhue pòdere imbarare is palas.

spalgiài , vrb: ispagiare*, spallai, spallari, spaxari Definitzione isceberare su trigu de sa pàgia in s'argiola; fintzes bragare, su si giare bàntidos Sinònimos e contràrios abentuai, irghinitiare, spalligai / spallerai Frases candu su trigu est bene ammaciucau s'ispaxat 2. cun nosu no ti spallist meda ca tanti iscieus a chini ses! (G.Mura)

spaliài , vrb Definitzione bentulare su trigu a pala, in s'argiola, po dh'illimpiare Sinònimos e contràrios apagliai, apaligiai, impaliare Ètimu srd.

spalinài , vrb: ispolinai, spallinai Definitzione trebballare sa farra a canistedha o palinedha po ndhe seberare calecuna parte Sinònimos e contràrios spobiai 1 Frases spalinai sa farra Ètimu srd.

spallài spalgiài

spallaméntu , nm Definitzione su spallai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dépaillage Ingresu seed scattering Ispagnolu quita de paja Italianu spagliatura Tedescu Entfernung des Strohs.

spallàri spalgiài

spallerài , vrb: ispallerai* Definitzione fàere su pageri, su si giare bàntidos Sinònimos e contràrios abantai, bragai, lantarinare, spamparrai, sproboxai Frases at arrespúndiu spallerendusí ◊ si fiat castiau in d-una scivedha de àcua e spallerendusí iat nau: Pàrgiu própriu unu signori! Tradutziones Frantzesu se vanter Ingresu to boast Ispagnolu jactarse Italianu vanagloriarsi Tedescu prahlen.

spalléri spagéri

spallería , nf Definitzione su èssere pageri, su cumportamentu de su pageri Sinònimos e contràrios brafantaria, blaga, palleria Frases gei at a èssiri cosa de ti tocai, sa dí de sa festa, cun totu sa spalleria chi as a portai!…◊ immoi su mundu bivit chen'e costumàntzia, ma cun prus spalleria Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crânerie Ingresu boldness, boasting Ispagnolu jactancia Italianu millanterìa, spavalderìa Tedescu Prahlerei, Keckheit.

spalligadòri , agt, nm Definitzione chi o chie béntulat su trigu treulau, in s'argiola Sinònimos e contràrios bentuladore, ispazadore Ètimu srd.

spalligài , vrb Definitzione isceberare su granu de sa pàgia a bentuladura Sinònimos e contràrios abentuai, irghinitiare, ispagiare Ètimu srd.

spallinài spalinài