spalmetàda , nf: isprammetada*, sprametada Definitzione cropu de isprammeta giau a sa pranta de sa manu Sinònimos e contràrios palmetada.
spàltu , pps, agt: ispaltu, spratu, spartu Definitzione de spàrgiri; chi est ispratu, ispainau Sinònimos e contràrios istérridu, spainau | ctr. ammuntonau, collidu.
spamentàri , vrb: spomentai Definitzione isconciare su pomentu; abbasciare su terrenu pigandhondhe sa terra (es. po fàere domo), isterratzare Sinònimos e contràrios isterrare 1, isterratzare, isterronare Frases ant spamentau sa crésia po dhui pònniri arregiolas Ètimu srd.
spaméntu , nm Definitzione timoria manna Sinònimos e contràrios apantàviu, asciuconu, assàrtiu, assúmbridu, assústidu, atraghentu, isprama, spreu.
spampanàda , nf Definitzione
su chi si narat o si giaet a bíere coment'e bantandhosi
Sinònimos e contràrios
blaga,
bragheria,
ispómpiu,
spacara,
spalleria,
spamparrada,
prejumu
Ètimu
itl.
spampanata
Tradutziones
Frantzesu
ostentation,
affectation
Ingresu
bragging
Ispagnolu
jactancia,
ostentación
Italianu
vanterìa,
ostentazióne
Tedescu
Prahlerei.
spampaniàri , vrb Definitzione bogare unu pígiu de bestimentu chi si portat bestiu Sinònimos e contràrios spogiai, spollitai.
spampaniàu , agt Definitzione
chi est totu pistau, orrugau, crepau, fatu a farinos
Sinònimos e contràrios
irfatu,
pistu,
scerfulau
Tradutziones
Frantzesu
écrasé,
en bouillie
Ingresu
mushy
Ispagnolu
machacado
Italianu
spappolato
Tedescu
zerschmettert.
spamparinài , vrb: spimpirinai Definitzione
fàere a pimpirinas, a farinos
Sinònimos e contràrios
apimpirinai,
irfarfaruzare,
ispimpirallai,
scirfinai,
sciscirinai,
spimpiridai
Frases
su pani arridau si spamparinat totu ◊ s'at a spimpirinai cument'e frégula cussu muru artziau cun ludu e bregúngia! ◊ is centu cincidhas de ferru bolant spimpirinadas candu su ferreri iscudit sa masseta
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
broyer
Ingresu
to crush
Ispagnolu
triturar,
machacar
Italianu
frantumare
Tedescu
zertrümmern.
spamparràda , nf Sinònimos e contràrios spampanada.
spamparrài , vrb Definitzione fàere su spamparroni, su pageri (e aperrere is ogos cantu prus, po ispantu) Sinònimos e contràrios bragai, spallerai Frases "seu su prus bellu de su mundu"… sceti a spamparrai est bonu, cussu!
spamparròni , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a si giare bàntidos Sinònimos e contràrios bantageri, bantaditu, bragheri, pageri, pagiosu, vantagiosu Frases cussu est su prus spamparroni de sa bidha.
spampasulài, spampasullài , vrb Definitzione coment'e istèrrere, ispràghere Sinònimos e contràrios isparcinare, isprabinare, streulai Frases fiat tropu a postu po si refudai coment'e unu cuadhu ananti a unu corriolu spampasulau de su bentu ◊ a su malloru in sa "corrida" dhi spampasullant in càrigas una fàniga arrúbia.
spampillonàda , nf Sinònimos e contràrios
allumada,
pampada
Frases
su sennori donat una spampillonada de fogu e isparessit
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
lueur
Ingresu
flash
Ispagnolu
resplandor
Italianu
baglióre
Tedescu
blendendes Licht.
spampinàda , nf Definitzione su spampinai; cosa chi si narat o chi si giaet a bíere a bàntidu, a braga, tanti po cumpàrrere Sinònimos e contràrios bragheria, magnosidade, palleria Ètimu srd.
spampinài , vrb: ispampinare* Definitzione segare fògia a sa bide po chi s'àghina pighet sole e ària candho est incarrerandho a còere; fintzes su si giare bàntidos Sinònimos e contràrios immamare, irfozare, scirrai.
spampinàu , pps, agt Definitzione de spampinai; nau in cobertantza de ccn., chi no giaet atentzione, chi est pentzandho a crabas, a ogos coment'e ispantau Sinònimos e contràrios isàbbitu, isagherau, sbeliau.
spamporài, spamporiài , vrb: ispomporai*, spomporai, spomporiai Definitzione essire che a su vapore, andhare in fumu, pèrdere o fàere essire vapore o fintzes calore, pigare ària Sinònimos e contràrios ibentiare, ispaporare, ispaporedhare 2. bastat a mantenni sa conca foras de sa crabetura a spomporiai, po iscaresci totu…
spanciài , vrb: ispantzare* Definitzione púnghere a bentre; bogare su matzàmene a unu pegus Sinònimos e contràrios immatare, immativuzare, irbentrare, isbuzare, isminuzare.
spanciorràu , agt Definitzione nau de ccn., chi est a bentre nuda, a camisa aperta, totu ibbutonada, a panciorra Sinònimos e contràrios ispetorriadu.
spangadórgiu , nm Definitzione logu po pangare pegos Sinònimos e contràrios ammatzadógiu, bochidórju, mocidórgiu Ètimu srd.