A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

speculài , vrb: ispreculare*, spegulai, spiculliai, spricuai, spriculai Definitzione cricare de ischire, de bíere, istudiare, fàere dimandhas meda po bòllere averguare calecuna cosa Sinònimos e contràrios dimandhare, imbistigare, ispricuedhai, istigare, isuzigare, precontare, speculitai Frases dhus at inténdius batallendu e at cumpréndiu ca dhu boliant spiculliai ◊ arregolliat is notítzias chi spriculiàt in fàbbrica ◊ is carabbineris ant cumentzau a spriculai po isciri chini at fatu su dannu 2. si bòciat chini bolit, nosu totus impari sigheus a spriculai (F.Cocco) 3. de su carru nd'est arrutu unu pipiedhu chi si fiat incarau tropu po spegulai s'istràngiu Tradutziones Frantzesu spéculer, enquêter Ingresu to speculate Ispagnolu investigar, averiguar Italianu speculare, investigare Tedescu untersuchen.

speculéri , agt, nm Sinònimos e contràrios aprofitadore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu spéculateur Ingresu speculator Ispagnolu especulador Italianu speculatóre Tedescu Schieber.

speculitài, speculitzài , vrb: spreculiai, spreculitai, sprecullitai, spriculitai, spricullitai Definitzione abbaidare, cricare, iscumbatare, istudiare bene cun atentzione is cosas, is chistiones; fàere 'in chiliru' a unu faendhodhi unu muntone de dimandhas, bolendho ischire totu Sinònimos e contràrios chircare, dimandhare, irfrodhocare, ispelciulare, ispreculare, ispricuedhai, isuzigare, precontare, scrocollai, speculai, sfustiligai Frases s'arangiolu at spreculiau su movimentu de espis e musconis 2. spricullitadhu, a biri si arrennescis a sciri calincuna cosa! ◊ dhu spricullitàt de aundi fiat, si fiat cojau, si teniat fillus, e cantus, e unu muntoni de cosas Ètimu spn. especular Tradutziones Frantzesu enquêter Ingresu to inquire Ispagnolu indagar Italianu indagare, sottopórre a numeróse domande Tedescu untersuchen.

speculizadòri , agt, nm: ispeculizadore* Definitzione chie càstiat, cricat, istúdiat o ispeculizat is cosas Sinònimos e contràrios scruculleri.

speculizài , vrb: ispeculizai* Definitzione abbaidare, cricare, iscumbatare, istudiare bene cun atentzione is cosas, is chistiones Sinònimos e contràrios speculai, speculitai Frases depiat andai a speculizai un'arrastu de margianis.

speculizatziòni , nf: ispeculizassione* Definitzione su speculizai.

spedatzài spadatzài 1

spedàxu , nm Definitzione istentu, ispàssiu, cosa chi si faet cun praghere Sinònimos e contràrios desogu, irbelegu Frases soe nonna e su spedaxu miu est sa pipiedha de fixu meu! (L.Monni)

spèdha , nf Definitzione abbilesa, trassa po bínchere s'àteru Sinònimos e contràrios arrusa, astrúscia, malíscia.

spedhài , vrb: ispedhare* Definitzione bogare, tirare sa pedhe a un'animale mortu Sinònimos e contràrios iscogliare.

spedhecài , vrb Definitzione ispudare pedheca Sinònimos e contràrios ispudai, gruspire, iscupiri Ètimu srd.

spedhéntili , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a pretènnere meda, tropu, istat totu pedindhe, lamentandho, chi est coment'e ispedhiosu, fintzes coment'e pecu Sinònimos e contràrios forrogosu, frapudu, ischitetu, malacuntentare, mendhecosu, pibincosu / ifadosu Frases est unu cani spedhéntili: nci dh'ant bogau ma est torrau luegu! (E.Nieddu)◊ no ndi múcias cun mamma tua ca ciai dh'iscis chi est unu pagu spedhéntili!◊ no sias spedhéntili, tui puru: ci t'intendhes mali iscurta su dotore! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu exigeant Ingresu exacting Ispagnolu exigente Italianu esigènte Tedescu anspruchsvoll.

spedhiàe, spedhiài , vrb: ispedhiai* Definitzione disigiare meda, àere a disígiu meda / èssiri spedhiau = disigiau, ibertau Sinònimos e contràrios apedhiae, desizare Frases mi spédhiat, cussu pipiu: dh'emu a bolli biri! ◊ torrau a innòi ses?! gei mi spedhiasta pagu!…◊ sa piciochedha fiat bella e is giovunedhus dha spedhiànt po isposa. 2. immó fusta spedhiara, lah, e si no fusta benia t'emu cerriau!…

spedhiósu , agt Definitzione chi tenet ispédhiu, unu disígiu mannu de calecuna cosa Sinònimos e contràrios abbramidu, apedhiosu, apilliadu, apitadu, aulidu, intirioladu, pistichinzosu, schinitzosu, unigosu Frases is cassadoris torrant a sa famíllia allirga, spedhiosa, cun libba e mesa de cosa in sa mucíllia ◊ spedhiosu, seu circhendi a tui ◊ dèu fua spedhiosu de cumprendi ita fuat su strubbu a su coru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu avide, désireux Ingresu eager Ispagnolu deseoso, ansioso Italianu bramóso, ansióso Tedescu gierig, begierig.

spedhitzài , vrb: spedhuciai, spedhutzai Definitzione coment'e bogare, segare o tirare sa pedhe (e po cussu fintzes bochíere), ma nau prus che àteru in cobertantza po chistionare de calecuna cosa; sèmpere in cobertantza, su s'iscabbúllere de calecuna cosa, arrennèscere a fàere, fàere impresse Sinònimos e contràrios bochire, ispedhare / spedatzai / peleare / ifrancare, illertire, iscabbúllere, spodhai Frases chi istimas sa vida, passanci atesu prima chi detzidat de ti spedhutzai! 2. po immoi teneus atras cosas de spedhitzai, no seus pentzendi a cussu! ◊ spedhitzint e papint: dèu mi nd'iscutullu is abas! ◊ sa batalla est oberta: spedhitzai e… papai! ◊ a spedhitzai tocat a nosu! 3. no arrennescit prus a si ndi spedhitzai ◊ apena chi s'ant biu, si ndi funt afracaus asusu: no si ndi podiaus spedhitzai! ◊ fostei ge si spedhitzat prus chi no Cicitu! (A.Garau) Ètimu srd.

spédhiu , nm: ispédhiu*, sprédhiu Definitzione disígiu mannu Sinònimos e contràrios abbramu, apédhiu, apéliu, birbílliu Frases tengu tropu spédhiu de dha torrai a biri! ◊ no si transiat de s'iscannu, no ammostada spédhiu ne ispantu ◊ tenemu spédhiu de artziai ◊ biu su spédhiu suu po su tempus passau ◊ ispintu de su spédhiu andu ◊ su spédhiu ponit scinitzu Tradutziones Frantzesu avidité, désir Ingresu longing Ispagnolu nostalgia, ansiedad, codicia Italianu nostalgìa, ansietà, bramosìa Tedescu Sehnsucht, Begierde.

spedhuciài, spedhutzài spedhitzài

spedhúncu , nm Definitzione biculedhu de petza tostada e mala a matzigare Sinònimos e contràrios pedhuncu*, pedhutu.

spedradúra , nf: ispedriadura* Definitzione su che pinnigare sa pedra po illimpiare unu terrenu, su logu.

spedriài , vrb: ispedriare*, sperdai, sperdiai Definitzione arregòllere, pinnigare sa pedra iscapa po illimpiare is terrenos (si narat fintzes de is pudhas chi papant arena); nau de gente, annestrare, giare educatzione; nau de sonu surdu o boghe sorrogada, iscrarire, cambiare e sonare bene Sinònimos e contràrios ispedrigare Frases cussu dranghilloi mannu ciai podiat andai a sperdiai, ca no est cancarau! Tradutziones Frantzesu enlever les pierres Ingresu to take stones away Ispagnolu despedregar Italianu spietrare Tedescu Steine aus Feldern entfernen.