sperrítu , nm, nf: isparritu*,
spirritu Definitzione
aragna o lupu de mari, genia de pische chi podet fàere fintzes de unu metro, bonu meda; dhu narant fintzes de piciochedhu
Sinònimos e contràrios
arangioa,
arrannassa,
lupatzu,
tràcina
Frases
is piscadoris torrant cun is cius càrrigus de palària, de macioni, de spirritu…◊ castit sa bellesa de custu spirritu: movit sa coa che calledhu in festa!
2.
est unu sperritu, cussu pipiu!
Terminologia iscientìfica
psc, dicentrarchus labrax
Tradutziones
Frantzesu
loup de mer
Ingresu
seabass
Ispagnolu
róbalo
Italianu
spìgola
Tedescu
Seebarsch.
sperróncu sparràncu
spérru , nm Definitzione su sperrai / muncadori de s. = mucadore chi si ponet pinnigadu a triàngulu, cun duos bicos paris (a parte de palas) Ètimu srd.
spérruma , nf, nm: ispérruma*,
sperrumu,
spérrumu Definitzione
logu de orroca artu o buidu fundhudu meda; fintzes su apèrrere is cambas camminandho, passu longu
Sinònimos e contràrios
irborrocu,
irgorropu,
irrocadolzu,
ispéntimu,
scabiossu,
sperevundu,
trabentu
/
incambionada,
sperriada,
sperruncada
Frases
dónnia spérrumu siat prenu, dónnia monti e dónnia cúcuru abasciau! ◊ bessindi de su spérrumu! ◊ is tacus funt coronaus de spérrumas
2.
portat una buca manna chi parit unu spérrumu!
Terminologia iscientìfica
slg
Tradutziones
Frantzesu
escarpement
Ingresu
cliff
Ispagnolu
despeñadero
Italianu
dirupo,
rupe
Tedescu
Abgrund,
steiler Fels.
sperrumadórgiu , nm Definitzione logu de si sperrumai, logu malu, iscrébigu, o fintzes chistione o cosa chi no si iat a bòllere Sinònimos e contràrios scabiossu, spéntima Ètimu srd.
sperrumài , vrb: isperrumare* Definitzione iscollare, orrúere, betare in s'ispérrumu; orruinare, andhare o fàere andhare male meda; nau de sa manera de fàere, de unu, po ccn. iscopu, fàere de totu, fàere fintzes sacrifícios mannos Sinònimos e contràrios atrabentare, derrúere, isciarrocai, ispèldere, scabiossai, sderrocai, spentumai Frases is errius calant de su tacu e si nci spérrumant asuta in d-un'erriu prus mannu 2. si seus sperrumaus trabballendi ◊ est sempri currendu infatu de su sodhu sperrumandusí po acodiri a tapai is istampus.
sperrúmu, spérrumu spérruma
sperruncàda , nf Definitzione su sperruncai, passu longu, mannu, lestru Sinònimos e contràrios incambionada, ispalioncada, sparrancu / cdh. spirriata Frases de intina lègia, ndi beniat a sperruncadas cantu una furca! ◊ cussu portat una sperruncada de cambas de metru e mesu!… Ètimu srd.
sperruncàri sparrancài
sperruncí , vrb Definitzione fàere s’arrennega arrennega, frigandho a istúturu is duos pódhighes inditziales apare Frases giogastis a sperruncí, a pipiriponi.
sperrúncu sparràncu
spersóriu spensóriu
spertadòri , agt, nm Definitzione
chi ndhe ischidat is dormios; aparíciu po fàere ischidare
Sinònimos e contràrios
irbéllia
/
cdh. spiltadori
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
réveil
Ingresu
alarm clock
Ispagnolu
despertador
Italianu
svéglia
Tedescu
Wecker.
spertài , vrb: ispeltare*,
spertiai 1,
spretai Definitzione
ischidare, mòvere, atirare s'atentzione, bogare s'apititu, sa gana, fàere spertu, atentu, cabosu
Sinònimos e contràrios
abbibare,
dispertare,
intzidiare,
ischidare,
ispipigliare
Maneras de nàrrere
csn:
s. sa menti, sa boxi, s'apititu = allutare sa mente, iscrarire sa boghe, fagher bènnere s'apititu; spretai su stògumu = fàghere tizirire su mànigu; spertiai su passu = illonghiare o istirare su passu, allegrare su passu, caminare de prus; vida spretada = vida unu pagu prus líbbera, prus de pessone manna
2.
spértia su passu e fai su chi ti apu nau!
3.
faiant prus vida spretada is serbidoredhas chi no is merixedhas
Tradutziones
Frantzesu
exciter,
éveiller,
causer
Ingresu
to wake up,
to prod,
to whet
Ispagnolu
despertar
Italianu
destare,
stuzzicare
Tedescu
wecken,
anregen.
spertaméntu , nm Definitzione su spertai, fàere ischidare Ètimu srd.
spertèsa , nf: spretesa Definitzione
su èssere spertu, ischidau, abbistu, s'abbilidade de cumprèndhere luego
Sinònimos e contràrios
abbidida,
abbiléncia,
abbilesa,
abbistesa,
capacidade
/
disgàgiu,
isbrigu,
lestesa
/
cdh. spiltesa
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
adresse,
sagacité
Ingresu
astuteness
Ispagnolu
agudeza,
sagacidad
Italianu
accortézza,
sagàcia
Tedescu
Klugheit,
Scharfsinn.
spertiàda , nf: ispertiada* Definitzione cropu de pértiga e fintzes su singiale longu chi lassat; tira longa de diferente colore, foedhandho de su pilu de is animales; genia de móvia a cropu, brínchidu Sinònimos e contràrios ischingiada / sédhida Maneras de nàrrere csn: donai una s. de fogu = catzare fogu a frama; s. de frius = titillia de fritu 3. comenti at nomenau a Gesugristu, sa tentatzioni at donau una spertiada de fogu e si nc'est fuia ◊ una spertiada e sartau su muru!
spertiài , vrb Definitzione iscúdere a pértiga, fintzes fèrrere, bolare atesu, nau de calecuna cosa a biculedhos o modhe; fàere tiras in s'orrobba cun ricamu de diferente colore 2. si pighiaus a spàssiu a passai currendi in sa lacunedha ca s'àcua spertiàt atesu Ètimu srd.
spertiài 1 spertài
spértu spéltu