spertulài sbertugliài
spertzài , vrb: ispertare* 1 Definitzione foedhandho de pilos, petenare bogandhodhos de pare Sinònimos e contràrios irbojare, ispizare, istrepojare, istrobillai, pantonai, strogai.
spéru spèra
sperullài , vrb Definitzione andhare peribellogu, perilloi perillai, istare de unu logu a s'àteru Sinònimos e contràrios inghirintinare, rundai, zirare Frases in crésia, po s'óbbrigu, dhue sperullat sa pertzoni: sa menti mai, ca dha lassat in foras aciuvada in s'ispàssiu.
spèsa , nf: ispesa* Definitzione su chi s'ispendhet po comporare cosa o fàere faina, trebballu, òpera; sa cosa chi si còmporat / min. spesixedha Sinònimos e contràrios costu, galtu.
spesài , vrb rfl: ispesare*, spisai, spissai Definitzione essire, andharesindhe unu pagu a fuidura, impresse Sinònimos e contràrios fuire, infusilare, irbrinnare, irfregorare Frases Chichinedhu, "Giusta" est arribbendi: spesarí! ◊ comenti ant inténdiu a su meri arribbendi is furonis si dh'ant spisada.
spesài 1 , vrb: ispesare* 1 Definitzione giare a ccn., o pònnere po ccn., su papare, nau prus che àteru de su chi si giaet coment'e parte de una paga Frases dhu boliant a Castedhu, su piciochedhu miu, e dhu spesànt de totu puru, ma no est bófiu andai!
spesèra , nf Definitzione sa fémina chi tenet s'impreu de fàere s'ispesa, de comporare sa cosa.
spesixèdha , nf Definitzione min. de spesa, nau in su sensu de ispesa manna, o fintzes de pagu contu.
spéssia spécia
spessiàu , agt: ispetziadu,
spetziau 1 Definitzione
nau de ccn., chi est de bona ispétzia, chi ndhe tenet gana, chi in su fàere est abbistu e lestru, chi no istat duiddui, chi tenet prontesa e trassas puru; chi foedhat a boghe arta e lestru; fintzes macóciu, unu pagu macu
Sinònimos e contràrios
abbilidadosu,
capaci,
disgagiadu,
gafe,
lestru,
prontu
/
macóciu
Frases
cussu piciochedhu po istudiai est spetziau: si aconcat a su líbburu chi fait prexeri! ◊ spetziadedhus!… de a mengianu dhis bandat su semidanu! (G.Cadeddu)◊ cussu piciocu est spetziau po trabballai
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
plein d'aisance
Ingresu
natural
Ispagnolu
desenvuelto,
espabilado
Italianu
spigliato
Tedescu
unbefangen.
spetàculu , nm: ispetàculu*.
spetedhài , vrb Definitzione arrennèscere a foedhare, a bogare o nàrrere foedhu, ma fintzes a fàere faina (s. trabballu) Sinònimos e contràrios ispeltare, isparpedhare.
spetígliu , nm Definitzione genia de imbustu, ma chi si acàpiat apalas Terminologia iscientìfica bst.
spetitài , vrb: spititae, spititai Definitzione bogare o fàere passare s'apititu, su fàmene, papare Frases maladia lègia: s'única spera est su dinai po spititai dogna disígiu!… Ètimu srd.
spetíu , agt Definitzione spitiu, consumau Frases spetius de fraria pistighingiosa, iant allutu su fogu in corpus, is pampas budhias de sa passioni (L.Porceddu) Ètimu srd.
spetonài , vrb Definitzione
isconciare o iscrabionare is pilos; ispistorare una doa de carrada in sa punta, a pitzu de s'inginna o incàsciu
Sinònimos e contràrios
ispiliessare,
ispilusare
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
décoiffer
Ingresu
to ruffle s.o.s'hair
Ispagnolu
despeinar
Italianu
spettinare
Tedescu
zerzausen.
spétu , nm: ibetu* Definitzione su ibertare, isperare / a primu s. = a sas primas Sinònimos e contràrios abetu, aisetu, ispera Frases sa picioca at pédriu su spetu: parit chi su piciocu no bollat torrai ◊ a primu spetu pariant dudosus ma assustraus, obbediant luegu Sambenados e Provèrbios smb: Spettu.
speturriadúra , nf Sinònimos e contràrios speturriamentu Ètimu srd.
speturriài , vrb: ispetorrare*,
spiturriai Definitzione
bogare is petorras fora ibbutonandho su bestimentu, ispogiare is petorras, istare a petorras nuas
Sinònimos e contràrios
sborciai
Frases
si spitúrriat sa camisa e nci fait arrui a terra su chi iat cuau in piturras
Tradutziones
Frantzesu
découvrir sa poitrine
Ingresu
to throw off one's breast clothes
Ispagnolu
despechugarse,
descubrir el pecho
Italianu
scoprirsi il pètto
Tedescu
die Brust entblößen.