A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

spibilladèra spibigliadèra

spibilladòri , nm Sinònimos e contràrios spibigliadera Ètimu srd.

spibilladúra , nf Definitzione su pibillu segau cun sa spibilladera Ètimu srd.

spibillàe, spibillài spibigliài

spibillàu , pps, agt Definitzione de spibillai; nau de ccn., chi est ispabillu Sinònimos e contràrios abbillu, abbistu, ispabillu.

spibionadúra , nf: ispipionadura* Frases custu est binu fatu cun cacigadura a pei e spibionadura a manu.

spibisài , vrb: ispibisiare* Definitzione foedhare a pispisu, a iscúsiu; nau de granos, bogare su granu de sa tega Sinònimos e contràrios abbrubudhai, bischigliare, frofoai, ispibisulai, pispisai / irranare Frases po setixentus emigraus, a boxis o spibisadas, is postas de s'arrosàriu cantas iant a depi èssi? 2. s'olia de cunfetai tocat a dha spibisai totu a manu de sa mata.

spibísu , nm: ispibisu* Definitzione genia de moidedha, de sonu coment'e de cosa frigandho, nau fintzes de una genia de chistionare de gente a iscúsiu Sinònimos e contràrios ciuciu, lollúghine, lolluine, pibinu, píliu, pispisu Frases no s'intendit mancu spibisu.

spibitzài , vrb: spibitziai, spibitzuai Definitzione segare a bículos, istare a su tasta tasta orrughedhos de cosa; arregollendho cosa pitica de sa mata, fintzes passare is pódhighes coment'e a pètene in is cambos Sinònimos e contràrios papitare, picuzare, spribillonai Frases cumentzat a spibitzai su pani e de cantu in cantu a nci ghetai sa pitzialla a terra 2. is féminas ndi spibítzuant s'olia de is nais bàscias ◊ su tallu pascendu spibítziat folla de scomu Ètimu srd.

spibitziadúra , nf Definitzione su spibitziai Ètimu srd.

spibitziài, spibitzuài spibitzài

spicài , vrb: ispicai* Definitzione pigare e trantzire una cosa de ue est apicada Sinònimos e contràrios irgantzare | ctr. apicai Frases spicandedha, sa ghitarra, de s'aciolu! ◊ spicandi cuss'arretratu! ◊ spichidindi cussa crobedha chi est in coxina!

spichílla , nf Definitzione ispiga pitichedhedha, ricamada, po bellesa Sinònimos e contràrios ispichichedha.

spiciài , vrb: ispitare*, spitzai Definitzione ispuntare, segare is puntas, su pitzu; pudare sa pértiga lassada faendho de pruàcia (chi si pudat curtza pagu innanti de isparare)/ s. is casidhus o is brescas = segare su pizu de subra de su pane de su mele, bogare solu una parte de mele; spiciai sa càstàngia = fàere una segada in su corgiolu de sa càstangia po dha còere Frases si spitzant is origas, sa bíngia, is alas a is pudhas.

spicigài , vrb: ispitzigare* Definitzione istacare duas cosas atacadas apare, nau de cosa, su ndhe andhare de ue fut apicigada; nau de gente, illobare, lassare s'àteru, lassare su cumpàngiu Sinònimos e contràrios istacare, spodhai / disapegai, iscrobare | ctr. apitzigare, apodhai Tradutziones Frantzesu détacher Ingresu to detach Ispagnolu despegar, desprender Italianu staccare Tedescu loslösen.

spíciu , nm: ispítzulu, spitzu, spíssulu, spítzulu Definitzione istrinta chi si giaet cun sa punta de duos pódhighes a sa carre, cropu de bicu chi giaent is pigiones, genia de puntura (o fintzes de mossighedhu) chi faent is bobbois; biculedhu piticu o apenas de cosa chi si segat o si pigat cun sa punta de is pódhighes, parte pitica de calecuna cosa / min. spitzulitu Sinònimos e contràrios bicada, pítiche 1, puntura / arroghedhu, pimpirina, piticada, pítzolu Maneras de nàrrere csn: basai a spítzulus = basare muntenindhe s'àteru a càvanos cun sos pódhighes; fai sa cosa a spitzuledhu a spitzuledhu, a spítzulus e a móssius = a pagu a pagu, a arrogus e a mússius; consumai sa cosa a spitzuledhu = a retentu, a pagu a pagu, a régula Frases comenti si curat su spítzulu de s'àrgia? ◊ unu spitzu de carroga si minescit, e no unu spitzu de babballoti! ◊ su spítzulu de s'àrgia fait bènni iscimíngius de conca e malacaducu ◊ seu totu a alluinadura de ogus e a spitzus a brenti 2. cussu frori s'est sicau totu: no ndi at abarrau mancu unu spíciu! ◊ cussus no funt bonus a trabballai unu spitzu de bíngia! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pincée, coup de bec Ingresu pinch, bite Ispagnolu pellizco, picotazo Italianu pízzico, beccata Tedescu Kniff, Schnabelhieb.

spíciu 1 , agt: ispíciu* 1 Definitzione nau de ccn., chi coidat faendho is cosas, chi dhas faet a sa lestra Sinònimos e contràrios lestru.

spiciuài , vrb: ispiciulare*, spitzuai, spitzulai, spitzuliai Definitzione giare ispítzulos cun sa punta de is pódhighes, bicare, giare cropighedhos cun su bicu, segare biculedhos de cosa papandho cun pagu gana o fintzes tanti po tastare; púnghere comente faent is bobbois; in cobertantza, nàrrere cosa chi pagu praghet a s'àteru Sinònimos e contràrios biculare, irbiculare, ispitudhare, ispitzicorvare, pibitzuai, piticare, púnghere, spribillonai Maneras de nàrrere csn: spíciua e gheta = zenia de pasta chi si faghet tesa a fine (azummai che faghindhe pane de fresa) e chi si segat a bículos a pódhighes etotu (spíciu, spiciuai) e si betat deretu a sa padedha de s'abba in su fogu: si cundhit che a totu sos macarrones; spítzula e fui = donai su spítzulu e fuiri, comenti faint is arresis: si narat de unu sentza de sétiu, chi cummentzat e no acabbat, chi fait pagu pagu e si ndi andat; spitzulaisí pari pari = istare nèndhesi cosa s'unu cun s'àteru a dirbetu, ofendhíndhesi; spitzulai che un'espi = ofèndhere Frases ingunis no fait a dhoi abarrai ca ti spítzuat su sintzu ◊ is espis funt animaledhus chi spítzulant ◊ prus de milla pillonis ant cumentzau a si dhu spitzulai a totu spitzulai ◊ fendi a papai o fendi àturu, chi abarru in domu seu sempri spiciuendi Tradutziones Frantzesu pincer, piquer Ingresu to pinch, to bite Ispagnolu pellizcar, picar Italianu pizzicare, punzecchiare Tedescu kneifen, unaufhörlich stechen.

spiciuàu , pps, agt Definitzione de spiciuai Sinònimos e contràrios piticau.

spiciuédhu , nm: spitzuedhu, spitzuledhu Definitzione min. de spíciu, biculedhu piticu, pagu cosa Sinònimos e contràrios arroghedhu, pitzuedhu Frases candu femu acordau no mi donànt mai mancunu spitzuedhu de casu! ◊ tèngiu unu spitzuedhu de suchitu in su fogu.