Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

afranchiàe, afranchiài, afranchiàre , vrb Definitzione pigare o arrasigare cun is farrancas Sinònimos e contràrios abbranchiare, afranciare, farrascare, iscalaviare, scarrafiai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu escamoter Ingresu to pinch Ispagnolu birlar Italianu sgraffignare Tedescu wegnehmen.

aungràre , vrb Definitzione pònnere ungas, betare francas a sa cosa angena po che dha furare Sinònimos e contràrios afufai, arpiai, arrapagnare, arrapare 2, craspuare, furai, inghitai, irrobbare, iscabeciare, runtzinare, sdorrobbai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu escamoter Ingresu to pinch Ispagnolu birlar Italianu sgraffignare Tedescu wegnehmen.

giogiói , nf Definitzione pistadura de un'istrinta Tradutziones Frantzesu pinçon Ingresu the sign of a pinch Ispagnolu marca de un pellizco Italianu pulcesécca Tedescu Zeichen von Zwicken.

imbràtu , nm Definitzione unu tanti pitichedhu, unu pagu de cosa, fintzes orrugu Sinònimos e contràrios pimpiredhu, pimpirida, podhicada / arrogu, bículu, tancu Frases no si bidet istedhu e ne imbratu de luna (G.Piga)◊ semus un'imbratu de prúghere e de chisina ◊ mancu imbratu de lucore si biet in s'iforru de sa note ◊ connoschent un'imbratu de s'istória ◊ pro cundhire su fenúciu servit un'imbratu de casu friscu fratau Ètimu itl. imbratto Tradutziones Frantzesu pincée Ingresu pinch Ispagnolu pizca Italianu pìzzico Tedescu Kniff.

irfroghedhàre , vrb: irfruedhare Definitzione segare is pigionatzos o cambos noos chi essint in su truncu o in su fundhale de is matas Sinònimos e contràrios immodhitare, irbrossare, irfrogare, irgrasazonare, ischesciai, ispudhonare | ctr. imbrossai Frases apo irfruedhadu sos múzulos, ca creschent menzus sas iferturas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ébourgeonner Ingresu to pinch out Ispagnolu deschuponar Italianu scacchiare, tagliare gli spròcchi Tedescu ausgeizen.

ispiciulàre , vrb: ispissulai, ispissulare, ispitulare, ispituliare, ispitzuai, ispitzulai, ispitzulare, spiciuai Definitzione giare ispítzulos cun is pódhighes, giare cropighedhos cun su bicu (nau de is pigiones), segare calecunu orrughedhu de cosa papandho cun pagu gana o deasi a su tasta tasta; púnghere comente faent unos cantu bobbois / ispitzuai s'apititu = pònnere o fagher bènnere fàmine; ispitzulai is cordas = tocare sas cordas pro sonare Sinònimos e contràrios biculare, ispitudhare, ispitzicorvare, papai, pissulai, piticare, púnghere, spribillonai Frases dh'at ispitzulau un'àrgia, unu càvuru ◊ cussus chi beniant ispitzulaus de s'àrgia fiant giai sèmpiri is trabballadoris de sa terra ◊ sos corbos l'ispitúlient! ◊ sa musca est ispissulendi ◊ chi ispítzulent e chi papent! ◊ lassa sa figu, puzone, lassa su dh'ispitzulare! 2. ispítzulu is cordas de su coru po chi s'intendant is sonus fintzas a innia (P.Testa) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pincer Ingresu to pinch, to sting Ispagnolu pellizcar, picar, picotear Italianu pizzicare Tedescu kneifen.

ispudhonàre , vrb Definitzione betare o segare is cambos noos, is pigionatzos de una mata Sinònimos e contràrios brossare, illeinare, immodhitare, ipuzonare, irgrasazonare, irbrossare, ischesciai Frases s'ortulanu est ispudhonendhe in sa bardera ◊ su binzateri pudat e ispudhonat in modu chi sa binza batat frutu bonu e meda Tradutziones Frantzesu ébourgeonner Ingresu to pinch out Ispagnolu desvastigar, deschuponar Italianu spollonare Tedescu von Schößlingen befreien.

piticàre , vrb: pitigare Definitzione giare pítighes, giare ispítzulos cun sa punta de is póghighes, o fintzes cun àtera cosa chi istringhet o frigat a forte e faet a malandra in sa carre; in cobertantza, pònnere contravintzione, fàere dannu (fintzes furare) o a dónnia modu cosa chi dispraxet a dannu de ccn. Sinònimos e contràrios apitzulae, ispitulare, pissulai, pitiligare / acostanare, frazare, friai, inghetare, malandrare / furai Frases sa bota mi at pitigadu su pè ◊ a s'àinu l'at pitigadu su sedhone 2. cussu l'ant pitigadu sos síndhigos ca poniat abba in su late a bèndhere ◊ sos pastores deviant istare in sa cussorza ficados che palones pro no los pitigare sas àbbiles o sos ladros ◊ nues de fumu ràntzigu mi pítigant sos ojos ◊ de sos pògheros nudha l'importavat: fit ladru e piticavat dae sa càscia (A.Mariani) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pincer Ingresu to pinch Ispagnolu pellizcar Italianu pizzicare Tedescu kneifen, erwischen.

pítiche 1 , nm: pítighe, pítziche, pítziga, pítzighe Definitzione istrinta chi si giaet cun duos pódhighes a sa carre (chi si est a forte dolet puru e po cussu si narat fintzes in su sensu de male, dannu); ferru addopiau in duos de pòdere aferrare tzitzones aconciandho su fogu; genia de pintza cun sa molla po poderare orrobba istérria / min. pitichedhu, pitighedhu / cosa posta a pitighedhu, a pitighedhedhu = in picedhu, apenas arréscia, posta in pitzus de calincuna cosa ma tropu a oru e in perígulu de ndi arrúiri Sinònimos e contràrios pitibiti, piticada, pitiliche, pítzulu 1 / pitzighitu / pítziris Frases bae, li tiras sas orígias e li das unu basu a pitighedhos ◊ cras sero ti apo a dare unu basu a pitichedhos ◊ si dispedeit dèndheli unu pítighe trofijadu in su cavanedhu ◊ sos pítighes de pitzinnia essint a betzesa ◊ liu damus nois, su pítziche, a su maghiarju ricu!… 2. donzi tantu achicaiat fogu a sa pipa cun su pitighedhu 3. si no lis pones pítighes, cussos trastes che los bolat su bentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pincement, fichoir, pince Ingresu pinch, clothes peg, tongs Ispagnolu pellizco, pinza Italianu pizzicòtto, mollétta Tedescu Kniff, Feuerzange, Wäscheklammmer.

spíciu , nm: ispítzulu, spitzu, spíssulu, spítzulu Definitzione istrinta chi si giaet cun sa punta de duos pódhighes a sa carre, cropu de bicu chi giaent is pigiones, genia de puntura (o fintzes de mossighedhu) chi faent is bobbois; biculedhu piticu o apenas de cosa chi si segat o si pigat cun sa punta de is pódhighes, parte pitica de calecuna cosa / min. spitzulitu Sinònimos e contràrios bicada, pítiche 1, puntura / arroghedhu, pimpirina, piticada, pítzolu Maneras de nàrrere csn: basai a spítzulus = basare muntenindhe s'àteru a càvanos cun sos pódhighes; fai sa cosa a spitzuledhu a spitzuledhu, a spítzulus e a móssius = a pagu a pagu, a arrogus e a mússius; consumai sa cosa a spitzuledhu = a retentu, a pagu a pagu, a régula Frases comenti si curat su spítzulu de s'àrgia? ◊ unu spitzu de carroga si minescit, e no unu spitzu de babballoti! ◊ su spítzulu de s'àrgia fait bènni iscimíngius de conca e malacaducu ◊ seu totu a alluinadura de ogus e a spitzus a brenti 2. cussu frori s'est sicau totu: no ndi at abarrau mancu unu spíciu! ◊ cussus no funt bonus a trabballai unu spitzu de bíngia! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pincée, coup de bec Ingresu pinch, bite Ispagnolu pellizco, picotazo Italianu pízzico, beccata Tedescu Kniff, Schnabelhieb.

spiciuài , vrb: ispiciulare*, spitzuai, spitzulai, spitzuliai Definitzione giare ispítzulos cun sa punta de is pódhighes, bicare, giare cropighedhos cun su bicu, segare biculedhos de cosa papandho cun pagu gana o fintzes tanti po tastare; púnghere comente faent is bobbois; in cobertantza, nàrrere cosa chi pagu praghet a s'àteru Sinònimos e contràrios biculare, irbiculare, ispitudhare, ispitzicorvare, pibitzuai, piticare, púnghere, spribillonai Maneras de nàrrere csn: spíciua e gheta = zenia de pasta chi si faghet tesa a fine (azummai che faghindhe pane de fresa) e chi si segat a bículos a pódhighes etotu (spíciu, spiciuai) e si betat deretu a sa padedha de s'abba in su fogu: si cundhit che a totu sos macarrones; spítzula e fui = donai su spítzulu e fuiri, comenti faint is arresis: si narat de unu sentza de sétiu, chi cummentzat e no acabbat, chi fait pagu pagu e si ndi andat; spitzulaisí pari pari = istare nèndhesi cosa s'unu cun s'àteru a dirbetu, ofendhíndhesi; spitzulai che un'espi = ofèndhere Frases ingunis no fait a dhoi abarrai ca ti spítzuat su sintzu ◊ is espis funt animaledhus chi spítzulant ◊ prus de milla pillonis ant cumentzau a si dhu spitzulai a totu spitzulai ◊ fendi a papai o fendi àturu, chi abarru in domu seu sempri spiciuendi Tradutziones Frantzesu pincer, piquer Ingresu to pinch, to bite Ispagnolu pellizcar, picar Italianu pizzicare, punzecchiare Tedescu kneifen, unaufhörlich stechen.

spitzulítu , nm Definitzione min. de spítzulu, ispítzulu etotu Sinònimos e contràrios pítiche 1, pitiliche Frases at pigau is piciocas a spitzulitus Tradutziones Frantzesu pinçon Ingresu pinch Ispagnolu pellizco Italianu pizzicòtto Tedescu Kniff.

«« Torra a chircare