stantarítza, stantarítzu , nf, nm Definitzione orrugu de linna chi si ponet acanta a sa punta de su carru, pendhe pendhe, po dhu poderare in paris candho est firmu Sinònimos e contràrios ballantzinu, cotzedha, potenti 1, tzipu.
stantarólu , nm: istantaloru* Sinònimos e contràrios istantalire.
stantarxài , vrb: istantargiai*, strantargiai, strantaxai, strentaxai Definitzione pesare, fichire o pònnere prantau Sinònimos e contràrios arritzare, ficare | ctr. colcare, sècere Frases arratza de apititu: ndi at strantaxau una trincea de pratus!
stantàrxu stantàrgiu
stantériu , nm: istentériu*, stentériu Definitzione cosa, chi si narat o chi si faet, chi no tenet fundhóriu, machine, isciolóriu Sinònimos e contràrios avarioni, badalocu, dellíriu, ibbarione Frases tui no iscís mancu ita naras: dogna fuedhu unu stentériu! (L.Matta)◊ immoi lasseus custus stantérius e dh'acabbaus in allerghia.
stànti , nm: istante* Definitzione genia de frucàgiu chi si prantat ananti de su barracu po dhue apicare sa bértula e àteros trastos; fintzes parastàgiu a pònnere libbros o, fatu unu pagu diferente, po chistire istrégiu de coghina; parte de s'arau chi si fichit in sa dentale / su s. de sa genna = trempai Sinònimos e contràrios anta, antigoni, iltatu / fascellau, parastàgiu / istantalíciu, isteva 2. iscrafedhit su muru in s'oru de su stanti, in coxina: at a agatai una pingiada prena de marengus de òru! (F.Marcialis)
stantissài , vrb: istantissai* Definitzione
nau de cosa de papare, pèrdere sa perfetzione sua, pèrdere su sabore suo, su sabore bonu; nau de ccn., essire un'ibbambiau
Sinònimos e contràrios
istantiare
Frases
su grandu calori stantissat is ous
Tradutziones
Frantzesu
moisir,
se gâter
Ingresu
to stale
Ispagnolu
desabrir,
desazonar
Italianu
invietire
Tedescu
alt werden,
ranzig werden.
stantissàu , pps, agt: istantiadu Definitzione de stantissai / béciu s. = betzu pedrale Sinònimos e contràrios istantissu 2. cust'ou depiat èssiri stantissau.
stantíssu , agt, nm: istantissu* Definitzione nau de cosa de papare fata de tempus meda, chi at pérdiu su sabore suo, su sabore bonu, e ndhe at pigau unu malu, fintzes de guastu; ispaporamentu, nau fintzes de ccn. in cobertantza po isciolóriu Sinònimos e contràrios istantiadu / ispaporu 2. su stantissu de custa fémmina no tenit arrimédiu (G.Mura).
stantonaméntu , nm: stontonamentu Sinònimos e contràrios ibbadhinamentu Frases cun su dolori de conca portàt unu stontonamentu chi no dhu lassàt pentzai Ètimu srd.
stàntzia , nf Sinònimos e contràrios contadu, contànsia, contu Frases me in su libbru dhoi est sa stàntzia de sa perra ’e sa fà ◊ dhi at contau sa stàntzia de su grillu mortu in s'ollu.
stanzàda stangiàda
stapài , vrb: istapare*, stupai Definitzione trantzire o bogare su tapu o fintzes àteru chi si ponet a tupare e no lassat passare sa cosa Sinònimos e contràrios stuponai | ctr. tapai Frases stupadí is ogus!
staparài , vrb Definitzione ispibionare o arregòllere tàpara Ètimu srd.
staparaméntu , nm Definitzione su staparai; arregorta de tàpara Ètimu srd.
staredhài , vrb: istarellare* Definitzione betare sa cosa de un'istregighedhu a s'àteru, portare a su pone pone de un'istrégiu a s'àteru / abarrai staredhau (nau de ccn.) = isantalau, stantajonau, ammammalucau.
starédhu , nm: istaredhu*, starodhu, sturedhu Definitzione genia de istrégiu (po late, po pònnere a modhe orrobba a samunare, ammodhigare pedhe, ammurgiare casu); dhu narant fintzes po cosa paga, coígiu de papare, o istregighedhu cun coígiu Sinònimos e contràrios ammeróculu, isterzu Frases at prenu unu staredhu de àcua po s'isciacuai ◊ tenit unu staredhu prenu de àcua cun sali grussu po ammurxai su casu ◊ portu su staredhu cun is escas po piscai ◊ bai ca no dha mandu, sa pipia, a crésia, cun cussu starodhu in is manus! 2. no mi as a bolli lassai cussu sturedhu de minestroni: papadidhu!
starèi stadèa
staressàu , agt Definitzione steressau, malibigau, chi est totu andhau male.