A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

stanghéri , nm: istancheri* Definitzione chie bendhet in s'istangu cosas de pipare.

stanghígliu , nm: istanchígliu* Definitzione butega chi bendhent tebbacu a sa minuda Sinònimos e contràrios istancu.

stangiàda , nf: istagnada*, stanzada Definitzione genia de frascu ladu a duas asas, po s'abba, fatu de làuna o de terra istangiada Sinònimos e contràrios giata Terminologia iscientìfica stz.

stangiadúra , nf: istaniadura* Definitzione su stangiai Sinònimos e contràrios stangiamentu.

stangiài stainài

stangiàju , nm: istanzarzu* Sinònimos e contràrios contzinu, stangeri.

stangiaméntu , nm Definitzione su stangiai Sinònimos e contràrios stangiadura Ètimu srd.

stangiàu , pps, agt: istaniau Definitzione de stangiai; nau de istrégiu de làuna o de terra, chi dhi ant postu istàngiu Tradutziones Frantzesu vernissé Ingresu tinned, glazed Ispagnolu vidriado Italianu invetrïato Tedescu verzinnt.

stangiòni , nm Definitzione paule de abba in is errios, ma fintzes istagnu Sinònimos e contràrios burgu, gurgu 1, pógiu, trógliu / istagnu 1 Frases babbu poniat su linu fatu a matzus in su stangioni, in s'àcua ◊ cun custa caloria parrit sichendusí povintzas sa cóciula in su stangioni Ètimu srd.

stàngiu , nm: istagnu* Definitzione elementu chímicu de símbulu Sn, númeru atómicu 50 e pesu atómicu 118,7: genia de metallu de colore craru, biancale, modhe, chi iscàgiat a temperadura bàscia, bonu mescamente po dh'ammesturare cun àteru metallu (es. cun s'arràmene faet su brunzu) o po istangiare àteros metallos ca dhos badrat de si ossidare; in s'arte de sa terràglia, genia de terra bianca de Làconi chi si frigat a s'istrégiu de terra po dh'istangiare Terminologia iscientìfica mtl Tradutziones Frantzesu étain, engobe Ingresu tin, engobe Ispagnolu estaño, esmalte arcilloso con que se reviste la cerámica Italianu stagno, ingòbbio Tedescu Zinn, Angußfarbe.

stàngiu 1 stàgnu

stàngiu 2 , nm Definitzione istrégiu mannu de làuna impreau po múrghere late / min. stangigedhu (fintzas àtera genia de istrégiu prus piticu) Sinònimos e contràrios cannada, mossorzu, murghijola, murtore, umpuale Terminologia iscientìfica stz.

stangonài , vrb: istangonare* Sinònimos e contràrios istancare.

stangòni , nm: istangone* Definitzione istanga manna, fintzes istanga po murigare metallu iscagiau Sinònimos e contràrios istanca Sambenados e Provèrbios smb: Stangoni.

stàngu , nm: istancu* Definitzione butega ue bendhent tebbacu / pigai s. = pigare in apaltu cosa a bèndhere Sinònimos e contràrios gabbellotu, istanchígliu / botighinu Frases passamu a su stangu e comporamu is zigarrus ◊ po prexeri, ciai ca ses andandu a su stancu, comporamí dus sigarrus!

stàni stàgnu

staniài, staniàri stainài

stàniu, stànniu stàgnu

stantajonàu , agt Definitzione chi est firmu prantau; chi est ora meda castiandho prantau firmu Sinònimos e contràrios ficadu, istantarillau, ritzu Tradutziones Frantzesu planté comme un piquet Ingresu stock-still Ispagnolu encandilado Italianu impalato Tedescu kerzengerade.

stantàrgiu , agt: istantàrgiu*, stantarxu, stentàrgiu, strantàrgiu, strantaxu, strentaxu Definitzione chi est a peis in terra e a conca in artu, o a manera de assimbigiare a persona prantada, ficada, cun sa parte de pònnere a fundhu in terra e in pitzu sa chi depet istare in artu / a sa strantaxa = a sa ritza, istendhe ritzos Sinònimos e contràrios daretu, ficadu, intentarzu, reu, ritzu / cdh. stantàgliu | ctr. corcau, rutu Tradutziones Frantzesu bien droit Ingresu erect Ispagnolu recto, erguido Italianu ritto, erètto Tedescu aufrecht, gerade.