A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

stadèa , nf: istadea*, stadera, starei, sterei Definitzione genia de pesa a canna / min. staderedha Sinònimos e contràrios arromana, pesa Frases at a èssi inní pesendi cun sa sterei.

staderèdha , nf Definitzione min. de stadea.

stàdha , nf: istadha* Definitzione assentu, logu adatu po pònnere animales in aprigu o chi si pesant po petza o àteru; genia de istrégiu o logu inue si ponet sa cosa de papare a is animales / min. stadhixedha Sinònimos e contràrios mandhigadolza, papadòrgia 2. su bratzolu suu fiat una stadha ◊ in sa lolla dhui at una stadha po dónnia baca.

stadhàu , agt, nm: istedhadu, stedhau Definitzione chi portat istedhu, istedhos; s'aera istedhada / cuadhu stedhau = chi portat mància bianca in fronte; bòi stedhau = chi portat sa manta po su prus pintada a istedhos (a màncias tundhas piticas de css. colore) Sinònimos e contràrios filmamentu, istedhache Frases su celu est stedhau ◊ est una noti stadhada 2. cantu stellas c'est in su stedhau? ◊ mi seu parau coment'e cassadori po scrucullai in totu su stedhau (F.M.Pes).

stadhixèdha , nf Definitzione min. de stadha, istalla minore.

stàdi , nm: istade* Definitzione unu de is bàtoro tempos de s'annu, candho in s'emisferu nord faet dies prus mannas e sole prus forte cunforma a comente si ponet sa Terra cun su Sole Sinònimos e contràrios iltiu, istadiale | ctr. iberru Frases aundi as fatu s'ierru fai su stadi!

stàdi 1 , nm Sinònimos e contràrios istadha.

stadía , nf Definitzione genia de pagamentu, tassa chi si faet pagare a un'istràngiu po istare in su logu (itl. tassa di soggiórno).

stadiàbi, stadiài , nm, agt: istadiale*, stadiali Definitzione su tempus de s'istade; de s'istade, chi pertocat s'istade Sinònimos e contràrios istiale, istiu / cdh. statiali | ctr. iberrada, iberru Frases is dis de su stadiai funt prus longas.

stadiài 1 , vrb Definitzione passare istade Frases cussu pastori calàt a is ceas de su Campidanu po stadiai cun su bestiàmini (E.Sanna/M.B.Lai) Ètimu srd.

stàdu , nm: istadu* Definitzione s'organizatzione pulítiga e amministrativa natzionale de unu pópulu.

staédhu stabédhu

stàfa , nf: istafa* Definitzione in is fronimentos de su cuadhu, ferru chi pendhet de sa sedha, a parte e àtera, fatu a manera de pòdere pònnere su pei su cadheri; orrugu de ferru acancarronau e fatu a manera de pòdere agguantare ccn. cosa / mígias a s. = mígias sentz'e pei o sentz'e peuncu Sambenados e Provèrbios smb: Staffa.

stàfa 1 , nf: istafa* 1 Sinònimos e contràrios trampa.

stafadòri , nm Definitzione chie faet istafas, trampas, chie acostumat a trampare s'àteru Sinònimos e contràrios afrascadore, fraíciu, fuglieri, imbusteri, inganneri, ingregheri, tramposu Ètimu srd.

stafài , vrb Definitzione bogare su pei de s'istafa Ètimu srd.

stafài 1 , vrb: istafare* Definitzione fàere istafas, trampas, ingannos Sinònimos e contràrios abbovai, colovrinare, imbusterai, imbuvonare, ingannai, trambollai, trampai.

stafíli , nm Sinònimos e contràrios cdh. stafali.

stagiài , vrb: istagiare*, stalgiai, stallai, staxae, staxai, stellai Definitzione pigare o istesiare pegos de su tàgiu, nau fintzes in su sensu de istesiare una cosa de un'àtera, separare, de lassare addaesegus, fàere distintzione de personas faendho partzialidades, faendho a iscéberu, separare fintzes a segadura; connòschere o agatare distinghendho cosa o gente de totu su restu Sinònimos e contràrios irgrustiare, iscambuliare, iscamedhare, iscedhai, istanzare 1, istellare / istegiare / chirrare, iscrobare, sceberai / istacare, secare | ctr. aggrustare Frases stallai s'angioni de sa brebei ◊ nd'at stallau su fillu de su babbu ◊ si no acodint is de biginau a dhas stagiai ciai si donant una bona craminada! ◊ Conchiatu fàci'a susu, stellau currendi sou, pariat unu crabiou (S.Baldino)◊ immoi ca si seus connotus si bolit staxai?!… Abarrit! ◊ una buchemeli stallendisindi de is cumpàngias si acostat a su casotu 2. in dus mesis, filla mia istudiendi ndi at giai stellau a totus ◊ ispronendi a totu ispronai fiat lómpiu su primu stallendinci is àterus cuadhus 3. ant donau cosa de Comunu ma ndi ant stallau própiu a fillu miu chi tenit prus abbisúngiu de àterus! 4. s'aposentu fut stalladu a tàula de sa coxina ◊ seu innòi… in sa furca, chi ti ndi stallit su tzugu! ◊ a mússiu ndi dh'at stallau una manu ◊ cun s'ispada ndi dh'iat stallau s'origa ◊ is fuedhus no depint èssiri iscritus picigaus ma stalgiaus 5. emu biu su sordau a palas, ma no ndi dh'apu stallau candu dh'apu biu in faci in mesu de totu is àterus ◊ po ndi stallai s'unu de s'àteru dhis ant postu nòmini diferenti Tradutziones Frantzesu faire sortir du troupeau Ingresu to separate Ispagnolu desmanar, descarriar, identificar Italianu sbrancare, individuare Tedescu aus der Herde treiben.

stagiòni , nf, nm: istagione*, stasoni Definitzione donniuna de is bàtoro partes de s'annu (beranu, istade, atóngiu, ierru) e is cambiamentos de tempus meteorológicu segundhu sa posidura de sa Terra a inghíriu de su Sole: dhu faent fintzes a númene mascu e dhu narant po simana de tempus puru / in cussu stasoni… = a su tempus, in cussos tempos… Sinònimos e contràrios cdh. staxoni 2. est fendi stasoni malu.