spuntàda , nf: ispuntada* Definitzione su spuntai / sa s. de su soli = sa essia de su sole.
spuntadèntis , nm Definitzione gioghitu de prata cun ischíglias Sinònimos e contràrios scidanchitzi Terminologia iscientìfica ggs Ètimu srd.
spuntadúra , nf: ispuntadura* Definitzione su spuntai; is puntas modhes de s'erba, de sa sida, de àtera cosa Sinònimos e contràrios spitzarura Frases funt fumendi sa pipa o calincuna spuntadura de zigarru.
spuntài , vrb: ispuntai* Definitzione segare is puntas, segare o guastare sa punta; bogare o tirare cosa posta a punghidura; cumenciare a bogare o a essire sa punta; nau de is binos, essire aghedos, guastos Sinònimos e contràrios ispitare, scomai / essire / achedare 1 4. trocirí de innòi cun cussu pani, ca mi spuntas su binu!
spuntedhài, spuntedhàre , vrb: ispuntedhare* Definitzione
bogare o trantzire is puntedhos, is frucàgios, de asuta de sa cosa apuntedhada
Sinònimos e contràrios
| ctr.
apontedhae
Tradutziones
Frantzesu
ôter les étais
Ingresu
to unprop
Ispagnolu
desapuntalar
Italianu
spuntellare
Tedescu
die Stützbalken entfernen von.
spuntonàda , nf Definitzione cropu de spuntoni, ma fintzes solu cropu de css. cosa Sinònimos e contràrios atapada, colpu Frases atentzioni po caincuna spuntonada de otomóbbili! Ètimu srd.
spuntòni , nm: ispuntone* 1 Definitzione atza de muru; biculedhu de terrenu; fintzes arma de ferru longa e puntuda / s. de scupeta = cropu, atumbada de sa cuàrtziga Frases su spuntoni de sa cantonara.
spuntroxàu , agt Definitzione nau de ccn., chi est coment'e pigau a puntórgiu, a istrúmbulu, nau fintzes in su sensu de malu, maleducau Frases portas iscampaniadas a perra a perra arricint genti mala e spuntroxada ◊ pareus conca a cussu spuntroxau, e no po gelosia ma in s'arrexoni! (E.Sanna/M.B.Lai)
spúntu , agt: ispuntu* Definitzione nau de binu, chi est agheu, aghedandhosi / èssiri s. de língua = èssere limbilongu, limbudu Sinònimos e contràrios aghedadu.
spuriài spojài
spúrra spòrra
spurràxu , nm Definitzione logu o matedu totu spurra, totu bide areste Ètimu srd.
spurtidhósu , agt: ispurtidhosu* Definitzione ch'ispurtit, chi pítziat, ispirtit, punghet Sinònimos e contràrios pissiosu, sportinitzu.
spurtidínu , agt Definitzione chi ispirtit, chi pítziat, punghet Sinònimos e contràrios ispurtidhosu, pissiosu, pistidhosu, sportinitzu.
spurtidúra , nf Definitzione su spurtiri Sinònimos e contràrios spurtimentu Ètimu srd.
spurtiméntu , nm Sinònimos e contràrios spurtidura Ètimu srd.
spurtinítzu sportinítzu
spurtiòciu , nm Definitzione genia de pentzamentu, de pistighíngiu Sinònimos e contràrios furighedha, furighíngiu, ischinitzu Frases apu a èssi innòi prima de is tres… cun su spurtiòciu chi portu! (B.M.Aresu) Ètimu srd.
spurtíri , vrb: ispirtire* Definitzione
pistidhire in sa carre comente faet cosa budhia, su sole o àteru, ma fintzes comente faet cosighedha a punta che lana tostada o tètera, cosa arrasposa; giare ifadu, coment'e de cosa chi punghet o pistidhit in sa pedhe
Sinònimos e contràrios
fríere,
ispitudhare,
ispitulare,
papai,
pistidhire,
piticare
Frases
spurtit custu soli: seus in gennarxu e pareus in maju! ◊ notesta mi spurtiat custu pei, comenti dhu portu unfrau ◊ custu maglioni comenti mi tocat mi spurtit in su tzugu, ca sa pedhi est prus dilicada ◊ dhi spurtiat sa buca: fiat bíndhighi dis crocau
2.
funt is ingiustítzias chi ti spurtint
Sambenados e Provèrbios
prb:
a chini spurtit coit
Tradutziones
Frantzesu
démanger,
brûler
Ingresu
to itch,
to smart
Ispagnolu
picar
Italianu
dare prurito,
bruciare
Tedescu
jucken,
brennen.
spurtòri spultòri