A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

stàgnu , nm: istagnu* 1, stàini, stàinu, stàngiu 1, stàniu, stànniu Definitzione abba abbarrada: tretu de mare, de abba bàscia, nau fintzes mari mortu, chi est abbarrau acorrau in sa terra (comente custa at avantzau), in logos in paris acanta a su mare e in calecunu tretu apertos a su mare Frases cussus pillonis funt andaus totus faci a su stani ◊ una borta is piscadoris de su stani istugiànt is arretzas e is nassas in custas grutas de Tuvixedhu ◊ candu si ghetat sa perda in su stàini is arranas sartant a foras! Terminologia iscientìfica slg Tradutziones Frantzesu étang Ingresu pond Ispagnolu estaño Italianu stagno Tedescu Teich.

stàgui , nm Definitzione stabi, luo, canna de bide fata crèschere longa, cun pudones a meda e istérria in artu in frucàgios e pértigas (o fintzes in filos zingaos) Sinònimos e contràrios bégula, stassile, tricarju Frases bandu a mi setzi asuta de su stàgui.

stài , vrb: iltare* Definitzione èssere o abbarrare in ccn. logu o de sa matessi manera o posidura, nau mescamente de sa salude, de sa manera de campare; tènnere domo o fàere abbitu fitianu in ccn. logu; andhare o orrúere bene de su bestimentu a chie si dhu ponet; dèghere, andhare bene coment'e cumportamentu cunforma a su chi unu est o paret o depet èssere / ind. pres, nosu stadeus; ind. imp. dèu stei, stadia, stetia, issu stadiat; cong. pres. 2ˆ p. sing. stetas Sinònimos e contràrios abarrai, bivi, èssere, dèchere Maneras de nàrrere csn: lassai stai = lassare in pasu, lassare a pèrdere; èssiri prenus de lassamistais (lassamí stai) = fàghere ifadu donzi cosa, no baliare nudha; stai a s'avértia = bizare, dare tentu; stau ca… = mi paret chi…, abbisumeu…; staisindi de ccn. cosa = lassare pèrdere, fàgherendhe a mancu, no ndhe fàghere contu Frases staint aparicendi su strexu ◊ gei mi bis comenti stau! ◊ cumenti stadeis? ◊ no ti apu iscritu nantis poita no stei bèni 2. aundi stàinti cussus? 3. custu bistiri ti stat bèni meda 4. lassa de arrepicai ca no ti stait aici cantendi 5. stau ca mi est intrendi su frius! (A.Garau)◊ stau ca no acudeus! ◊ stau ca no torraus a biri sa famíglia nosta (V.Ulargiu)◊ stau ca mi ndi andu! 6. de biri a coru miu no mi ndi potzu stai!

stài 1 stàbi

stainài , vrb: istagnai*, stangiai, staniai, staniari Definitzione pònnere s'istagnu (metallu) a un'istrégiu de làuna (o de àteru a istrégiu de terra) siat ca est prus sanu e siat po tupare si dhue at istampighedhos; si narat fintzes de su sàmbene chi essit de una segada, in su sensu de si firmare cagiandho, de dhu fàere firmare d'essire; nau de s'abba, abbarrare apaulada, fàere a istagnu Sinònimos e contràrios tupai 2. tenit calincuna cosa po stangiai su sànguni? Tradutziones Frantzesu étamer, vernisser Ingresu to tin, to solder, to stanch, to stagnate, to glaze Ispagnolu estañar, restañar, estancarse Italianu stagnare, invetriare Tedescu verzinnen, sich stauen.

stàini, stàinu stàgnu

stalgiài stagiài

stalladúra , nf: staxadura Definitzione su istagiare unu pegus, su che dhu istesiare de sa chedha, su separare duas chedhas de bestiàmene innanti betadas a unu (che in is cumones); fintzes cosa chi si ponet in mesu coment'e tramesu Sinònimos e contràrios stallamentu, stallu 1 2. una stalladura de linna separàt is duus bixinaus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sortie du troupeau Ingresu separation from the flock Ispagnolu el descarriar Italianu sbrancaménto Tedescu Absonderung aus der Herde.

stallagabònis , nm Definitzione isparu chi faent in medas totus impare (tzàcurru mannu, cosa chi faet istagiare, fuire is cabones) Ètimu srd.

stallài stagiài

stallaméntu , nm, nf: staxamenta Definitzione su stallai Sinònimos e contràrios separonzu, stalladura, stallu 1 Ètimu srd.

stallàu , pps, agt Definitzione de stallai / stallau a lana (nau de pegus lanosu) = chi at chirriadu sa lana, chi zughet sa lana longa de resurtare cumpartida, in s'ischina, parte betada a un'ala e parte a s'àtera 2. s'angionedha dha biu stallada a lana.

stallonéri , nm Definitzione chie tenet s’impreu de contivigiare o atèndhere s’istallone o ammessarzu, de dhu betare a is ebbas Frases cussu at a èssi su rapresentanti de is èguas, ma dèu no seu mancu su stalloneri, nossi!

stallòni , nm: istallone* Definitzione cuadhu cogiudu de casta, po sa monta, po parare arratza Sinònimos e contràrios ammessarzu, coberidori.

stàllu stàbi

stàllu 1 , nm Definitzione su stallai; cosa chi serbit po poderare o tènnere bestiàmene a dibbandha Sinònimos e contràrios stalladura, stallamentu Ètimu srd.

stamburinàu , agt Sinònimos e contràrios istronadu Frases seu totu stamburinau: de candu ndi seu cabau de su trenu seu andendi sentz'e ndi bogai càbudu!

stamè , avb: istimmei*, stammei Definitzione stau ca…, mi paret chi… Sinònimos e contràrios abbisomeu, incàpada, nachi, stamega Frases stamè ca oi nci perdeus lati e cardaxu!◊ atra cosa peus stammei chi no dhoi nd'at! ◊ stammei ca seu bàscia cumenti fiat issa etotu!

stamèga , avb Sinònimos e contràrios stamè Frases stamega tèngiu su pipiu! ◊ stamega mi tzérriu is amigas e andaus!

stamègna, stamènga, stamèngia , nf Definitzione orrobba de lana, fine e forte Terminologia iscientìfica ts Ètimu ctl., spn. estamenya Tradutziones Frantzesu étamine Ingresu bunting Ispagnolu estameña Italianu stamigna Tedescu Etamine.