A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

stàri , nm: istari* Definitzione dominàriu, domos mannas (ma fintzes piticas) Sinònimos e contràrios stariomu Frases funt staris isbisurius, cun is murus isdorrocaus ◊ is ofítzius funt in su stari béciu ◊ po ti ndi fai un'idea, ti nau ca est prus mannu de unu stari de domus a cincu pianus ◊ in cussu pendéntili si podit fai unu bellu starixedhu.

staría , nf Definitzione logu, stari a ue andhant a crocare e papare is furisteris, a pagamentu Sinònimos e contràrios istera, ostera, pasada Frases Maria iat trogau su pipiu in fàscias e dh'iat postu a dormiri in d-unu lacu de stadha, poita no iant agatau logu in sa staria (Ev) Tradutziones Frantzesu bistrot Ingresu inn Ispagnolu posada, taberna Italianu locanda, osterìa Tedescu Gasthaus, Wirtshaus.

stariàrgia , nf Sinònimos e contràrios ostera Ètimu srd.

stariàrgiu , nm: istarialzu, osteriàrgiu* Definitzione chie tenet sa staria po arrecire gente furistera a crocare e fintzes po papare Sinònimos e contràrios arbergadore, locanderi.

stariómu , nm Definitzione dominàriu, domo mescamente in su sartu cun logu po is animales puru, nau fintzes in su sensu de domo manna Sinònimos e contràrios stari Frases arratza de stariomu chi si ndi at pesau!…

staródhu starédhu

stàru , nm Definitzione genia de stàulu fatu po assentare sa linna Sinònimos e contràrios linnarzu.

stàsa , nf Definitzione cantidade de cosa o pesu chi pigat una carrada, unu bastimentu; fintzes mesura po averguare sa càbida Sinònimos e contràrios cabéntzia / stibbilidori Ètimu itl. staza Tradutziones Frantzesu jauge Ingresu tonnage Ispagnolu tonelaje, arqueo Italianu stazza Tedescu Tonnage.

stasibbòis , nf Definitzione erba ispinosa cun arraighinas fortes chi giaet istrobbu arandho Sinònimos e contràrios ajuca, arrestabboi, erbanighedha, sorighina, spinedopis, stragabbois Terminologia iscientìfica rba, Ononis spinosa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu arrête-bœuf Ingresu restharrow Ispagnolu gatuña Italianu restabùe Tedescu Ochsenbrech.

stasidúra , nf Definitzione su stasiri, fintzes illangimentu / avb. a s. = fintzas a èssere istracos meda, fintzas a s'istracare meda, istasidos Sinònimos e contràrios stasimentu 2. cúrriri a stasidura Ètimu srd.

stasiméntu , nm Definitzione s'istasire, su èssere istasios, chentza fortzas nudha Sinònimos e contràrios stasidura Frases apustis de s'interru de don Cicitu, Minnia si fiat istentada in bidha po stasimentu Ètimu srd.

stasíri , vrb: iltasire* Definitzione firmare, poderare firmos cun sa fortza (e fintzes furare sa cosa a unu cun sa fortza); immarrire camminandho, illangiare, pèrdere is fortzas po su fàmene, de su istare male de nutrimentu, de s'immarritzone Sinònimos e contràrios aprensionai, escecutare, imbargai, issucutare, preare / arrebbentare, irbalèndhere, irbalesiare, stragai 2. po stasiri tocat a papari pagu!

stasíu , pps, agt: istasidu Definitzione de stasiri; chi est chentza fortzas nudha, pigau de sa debbilesa / s. in candela = a s'úrtimu puntu Sinònimos e contràrios ammunzadu, fiacu, infrachiu, irbaléndhidu, irbalesiadu, irmarridu, iscinigau | ctr. briosu, forte 2. seu stasiu de su fàmini ◊ torrat a bidha a passu stasiu ◊ est una brebei stasia de su fàdiu ◊ est unu pegus béciu e stasiu ◊ ti biu sempri stasiu: mobàdiu ses? ◊ su burricu nostu est stasidedhu meda.

stasonài , vrb: istesonare* Definitzione lassare sa cosa (naturale o cundhia) a che passare tempus po chi essat bona, prus méngius, in sa méngius mota po dha pòdere impreare: candho una cosa est deosi su sardu narat chi est fata, betza, sica Tradutziones Frantzesu faire mûrir, faire vieillir Ingresu to season Ispagnolu criar, curar, madurar Italianu stagionare Tedescu lagern.

stasòni stagiòni

stassíle, stassíli , nm: istassile, statzile, statzili Definitzione canna o pértiga de bide fata a luo; genia de istatu o cannitzada apicada ue si ponet su casu (o àteru) po dh'afumare e asciutare, o chistire Sinònimos e contràrios barrali, berguladu, tricarju / arreciau, cadaletu 1, canníciu, casaletu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pergola, treille Ingresu bower Ispagnolu parra Italianu pergolato Tedescu Laube.

stassiòni , nf: istassioni*, statzioni Definitzione firmada e logu fatu apostadamente po pigare o lassare gente e cosa pruschetotu is mezos chi faent trasportu (trenos, aeropranos, pulmas o àteru).

stàssu , nm Definitzione retàulu fatu a intauladu Sinònimos e contràrios isoltre Frases calandi cussa pedhi de mascu chi est in su stassu, ca mi serbit a lestru!

statuàu , agt Definitzione chi est ammarmurau, téteru, che un'istàtua Frases unu est abarrau statuau che unu fruconi cumenti est passau su Sacramentu (M.Sanna) Ètimu srd.

statzíle, statzíli stassíle