A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

stédhu , nm: istedhu* Definitzione astru lughente, infogau, allutu, chi si podet bíere in s'aera iscurigada, sole chi de cantu ch'est atesu si arrennescet pagu pagu a bíere (cun totu chi dhue ndh'at prus mannos de su Sole); marcu de pilu diferente in s'intina de is animales / s. coudu = itl. cométa; stedhu fuiu = meteorite, materiale chi intrandho in s'atomosfera de sa Terra si abbrigat e alluet de pàrrere un'istedhu passandho, itl. stélla cadènte Sinònimos e contràrios burtedhu, urtedhu 1.

stegàe, stegài, stegàri , vrb: istecare* Definitzione istacare o bodhire sa tega sicada o sicandho de sa canna de sa fae, de su cambigiolu de su pisu, de su pisucre; bogare su granu de sa tega / stega! = bessi deretu!, baidindi! Sinònimos e contràrios irranare Frases toca, papa abrulla s’interis chi dèu stegu!

stèlla , nf: iltella* Definitzione istedhu, nau prus che àteru de is istedhos chi lughent meda / s. de orbescidórgiu = s'úrtimu istedhu chi si podet bíere faendho die e su primu chi si paret iscurigandho Sinònimos e contràrios istedhu.

stellài stagiài

stellài 1 , vrb: istedhare* Definitzione prènnere de istedhos, frorigiare de istellas una borderia, unu ricamu.

stemperàu , agt Definitzione nau de ccn., chi in su fàere est chentza misura, chentza régula, no faet contu de nudha, mesu macu Sinònimos e contràrios irregradu, malammodidu Ètimu srd.

stenaxài stanaxài

stendài , vrb Definitzione pinnigare, ingòllere, arretirare is tendhas.

stendardéri , nm Definitzione chi o chie portat sa bandhera Sinònimos e contràrios bandheleri Tradutziones Frantzesu porte-drapeau Ingresu standard-bearer Ispagnolu abanderado Italianu portabandièra Tedescu Fahnenträger.

stendàrdu, stendàtu , nm: istendardu* Sinònimos e contràrios bandera, ghione, istangiartu, pignoni / cdh. standaldu Frases sa manta est abarrada a sbentulai che su stendatu de su dimóniu (F.Pilloni)◊ su Cristus de sa dí de Pasca Manna pesat su stendardu po ai bintu sa morti.

stèndi , vrb: istèndhere*, stèndiri Sinònimos e contràrios atendiai, istenniare, istèrrere, stendiai | ctr. atuturae.

stendiài , vrb: istendiai* Definitzione pònnere istérriu, istirau, bene apertu Sinònimos e contràrios atendiai, illorigare, ispàlghere, istenniare, istèrrere, istirai, tèndhere | ctr. ammuntonae, atuturae Frases m'increscit a stendiai custu bratzu, de candu mi ant operau ◊ sa pulenta in sa mesa sténdiat mellus si no est tropu tostada 2. is acàpius fiant stendiaus, su motori de sa màchina, po s'isfortzu, si fiat imballau Tradutziones Frantzesu étendre Ingresu to stretch Ispagnolu tender, estirar Italianu stèndere, sgranchire Tedescu ausstrecken.

stèndiri stèndi

stentài , vrb: istentai* Definitzione tratènnere, abbarrare, istare in d-unu logu o faendho calecuna cosa unu tanti de tempus (chi prus che àteru est meda o tropu cunforma a su bisóngiu, ma podet èssere fintzes pagu nau in su sensu de istare) Sinònimos e contràrios adasiai, afilusigare, biltentare, tricare / tratèniri | ctr. coitare Frases bai, cica is pegus e no ti stentis furriotendi! ◊ seus torraus puru: no fut cosa de si stentai! 2. mi seu stentau una mes'oredha ca tenemu pressi ◊ stentadí, abarra cun mei! ◊ stentissidha ancora, gopai! ◊ su mundu istat narendi chi mi stentas debbadas ◊ no est lómpiu ancora: si depit èssiri stentau in su trabballu Tradutziones Frantzesu hésiter, s'attarder Ingresu to delay Ispagnolu tardar detenerse Italianu indugiare, trattenére, trattenersi Tedescu aufhalten, sich aufhalten.

stentalógu , nm Sinònimos e contràrios abbrédhulu, brebbeilledhu, ciogu, gioghitu Ètimu srd.

stentàrgiu stantàrgiu

stenterài , vrb: istenteriare* 1 Definitzione fàere istentare, fàere pèrdere tempus Sinònimos e contràrios istentae, tratèniri.

stenteriài , vrb: istantariare* Definitzione est su chi faet unu candho provat unu dolore tropu forte, chi agiummai perdet su sentidu; foedhare chentza ischire mancu su chi est naendho, unu Sinònimos e contràrios desatinai, ilbarionare, iscassoletare, sciolloriai, strollicai / abbadherigare, ammustèlchere, dilmagiare, ildimajare, intostai, sdemmaniai Frases mi seu ingortu a s'ossu arrabiosu: cosa de mi stenteriai! 2. dhoi at genti stenteriada chi est a iscarada a fai tontesas ◊ no ti stentériis cun mei: mi depis nai "Sa meri"! Tradutziones Frantzesu éprouver une douleur déchirante Ingresu to feel a very sharp pain Ispagnolu sentir un dolor muy fuerte Italianu provare un dolóre fortìssimo Tedescu einen stechenden Schmerz empfinden.

stenteriàu , pps, agt Definitzione de stenteriai; nau de ccn., irmasionadu, chi si dha pigat tropu a istentu; chi est pagu giustu de conca, ammachiau, chi no arregodat is cosas Sinònimos e contràrios illeriadu, immajonadu, sciolloriau 2. no seu stenteriau e su pagu chi potzu sonnu unu mundu prus bellu ◊ amegat ca est stenteriau fendi sa missa, ca nci ponit prus de ora e mesu, gopai vicàriu!

stentériu stantériu