stértzu , nm: inteltzu* Definitzione genia de linna chi faet a cannàile longu longu e fine fine e si che artzat a pitzu de is matas.
stesiàda , nf: istesiada* Definitzione su stesiai / una s. de peis = tretu Sinònimos e contràrios allargada / istirada | ctr. acostada, acurtziada 2. de innòi a Oristanis c'est una bona stesiada de peis.
stesiadúra , nf Definitzione su stesiai Sinònimos e contràrios stesiamentu Ètimu srd.
stesiài , vrb: istesare* Definitzione pònnere, portare, o andhare atesu Sinònimos e contràrios allalgare, astesiai, illalgare, issuzire, istegiare, istesire, istregire | ctr. acoltziare, acostai Frases at a biri ca chi sighit custu bentu is nuis si nci stésiant ◊ apu a fai a su stésia stésia de neta tua ◊ tui no ti nci ses mai stesiau de sa forredha.
stesiaméntu , nm Definitzione su stesiai Sinònimos e contràrios stesiadura Ètimu srd.
stésiu , avb: atesu Sinònimos e contràrios ailladru, allontanu | ctr. acanta, acurtzu Frases a stésiu de is cannas ◊ a stésiu de annus sighit a mòviri boxis de atesu, gennas e sentidus ◊ si funt firmaus a stésiu Ètimu srd.
stesorgiàda , nf: stresorgiada Definitzione orruta, illascinada, atzapulada mala a terra Sinònimos e contràrios arratroxa, iscurcubiciada, iscartinada, orrudòrgia, tzapuada.
stèssiri , vrb: istèssere* Definitzione isconciare sa cosa téssia, bogare de pare Sinònimos e contràrios istramai | ctr. tèssere.
steteràda , nf Definitzione su steterae, tzucada impresse, de botu, a cropu, totinduna Sinònimos e contràrios tucada.
steteràe , vrb Definitzione cumenciare, pigare a… Sinònimos e contràrios infusilare, insucai, tzochiare.
stétiu , pps, agt: istadu Definitzione de stai: s'impreat fintzes coment'e pps. de su vrb. èssere Sinònimos e contràrios stau.
stétiu 1 , nm Definitzione pegus istasiu, làngiu, malandhau de su istare male.
steuàu staulàu
steulài staulài
steulàu staulàu
stèva , nf: istea* Definitzione parte de s'arau chi si fichit in sa dentale e ue intrat sa timona, cun d-una genia de màniga curtza, su manale, po manigiare e ghiare totu s'arau Sinònimos e contràrios istantalíciu.
stevedàu , nm Definitzione su bobboi chi ponet a sa fae sicada Sinònimos e contràrios facioni 1, pedruvà, perdubisedhu Terminologia iscientìfica crp.
stíba , nf: istiva* Definitzione parte de sa nave, mescamente su buidu in bàsciu inue si che ponet su càrrigu Frases is Genovesus benènt e torrànt a carrigai sa stiba de sa navi.
stíbba , nf Definitzione unu tanti o cantidade de carradas / èssiri pesau a stibbas = fatu o annestradu a corpos Sinònimos e contràrios carradàmini Frases fut nomenada sa stibba de Arremundu: cuponis e carradas sa mellus bellesa de biri! 2. dh'ant donau una stibba de cropus… mancai bella! Ètimu ctl. estiba.
stibbài , vrb Definitzione prènnere, pònnere a isticu, a cracu, cosa meda in pagu logu, in pagu tretu Sinònimos e contràrios istibbire Ètimu ctl. estibar.