A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sténtu , nm: iltentu* Definitzione su istentare, su istare a tropu in d-unu logu o faendho sa cosa, tempus chi si abbarrat ibertandho; su si tratènnere in divertimentu, a passare ora, pigandhosi calecunu gustu / pigaisí su s. de… = leàresi s'intertenimentu, abbarrare a fàghere carchi cosa Sinònimos e contràrios acolconu, biltentu, imbaru, intertenimentu, tasinzu, tratesa Frases Erode ndi est abarrau cuntentu de si biri ananti a Cristu, ca ndi boliat isciri po anca ndi tenni stentu ◊ mi seu agatau unu bellu stentu a spisai meloni! 2. mi pigu su stentu de ti dhu ispiegai Tradutziones Frantzesu atermoiement, retard Ingresu delay Ispagnolu tardanza, demora Italianu tratteniménto, indúgio Tedescu Verweilen, Zögern.

sténtzias , nf pl Sinònimos e contràrios baldulete, barragàllia, carrabaza, carramacina, istrèpete, istrepu.

stèra , nf Definitzione isterrimentu fatu cun ispàdula lassada sicare e téssia Sinònimos e contràrios budixedha, istògia Sambenados e Provèrbios smb: Stera Ètimu spn. estera.

sterài , vrb Definitzione ammontare cun istojas o steras Ètimu srd.

stercorài, stercosciài , vrb: stracosciai, strecosciai, strecoxai Definitzione fàere de bisóngiu de is animales, imbrutare de ladamíngiu; betare o istèrrere su ladamíngiu (strecu), ingrassare sa terra a ladamíngiu (e fintzes imbrutare de ludu o àteru)/ una strecosciada de pei = falada de pè a manera de ischitzare cosa Sinònimos e contràrios istallare 2 / aligare, alladamenae, contzimare, ladamingiare / illudrare, imbrutai, strichidhai 2. custa fà coit a isciasciadura: non portit ladami, puru, fut una terra totu stracosciada!…◊ su logu est totu stracosciau de cumenti funt acorrendu is brebeis innòi ◊ cussus portant su coru strecosciau de sànguni malu ◊ potzu intrai? no ia a bolli strecosciai su logu de ludu! Ètimu ltn. stercorare Tradutziones Frantzesu engraisser, parquer Ingresu to pen Ispagnolu estabular, estercolar Italianu stabbiare Tedescu düngen.

stercosciaméntu , nm Sinònimos e contràrios alladaminadura, alladaminamentu, alledamenada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu parcage Ingresu manuring Ispagnolu abono Italianu stabbiatura, mandratura Tedescu Düngen.

stercósciu , nm: istracósciu*, stracósciu, strecósciu, strecoxu Definitzione su stercosciai, istèrrere su ladamíngiu, su ladamíngiu etotu; logu brutu, betau apare, treullau Sinònimos e contràrios stercosciamentu / isterca, ladàmene / lurdagu.

stércu , nm: isterca*, strecu Definitzione su chi abbarrat in istentinas de totu su chi si papat po ndh'èssere iscarrigau faendho de su corpus Sinònimos e contràrios cascasina, ladàmene, melda.

sterèi stadèa

steressài , vrb: isteressare* Definitzione fàere a orrugos, bogare a corriolos / steressau = malandhadu, iscorrioladu Sinònimos e contràrios arrogai, chimentare, irdoare, ischirriolai, spadatzai 1 Frases monti miu, manus asurias ti ant traíxiu e steressau abbruxendi niu chene pilloni (A.C.Serra)◊ tui mi paris unu cani chi no steressat a nemus.

steréssu , nm Definitzione pegus mortu e abbandhonau Sinònimos e contràrios carúmene, cóntzica, iscórtigu, ispéigu, moltolzu Frases acodint is crobos a su steressu Ètimu srd.

steretzadòri , nm Sinònimos e contràrios scedatzadori, sedatadorja, sedatagiola, tatajola Frases su canistedhu andàt bèni po dhoi ponni su steretzadori e su teratzu po fai sa farra, ca est largu Ètimu srd.

steretzài stedetzài

stèrgia , nf Sinònimos e contràrios caltzida, istagnale, séchia, umpuale.

stergiàle , agt: isterjale Sinònimos e contràrios argamile, ascamile, farabbutu.

stérgiu , nm: istégliu*, strégiu (stré-giu) strexu Definitzione upm.: istrègios, donniunu e fintzes totu is trastos chi serbint a pònnere cosa aintru Sinònimos e contràrios bagàgliu / cdh stégliu Maneras de nàrrere csn: strexu de terra, de fenu, de coxina; pònniri unu s. a buca a terra = covecadu; fai su strexu = isciacuai, samunare s'isterzu imbrutadu manighendhe, faghindhe a manigare o fintzas faghindhe àtera faina; calledhu ’e stérgiu = farabbutu, arga de muntonarzu, furuncu Frases poita no ses abarrada innòi a fai su strexu o a mundai? ◊ certus bandant a circai strexu antigu e muneda chi bendint a martinica ◊ is sordaus portant totu su strexu a pala 2. mélgius is manus cancaradas chi no calledhu de stérgiu! Tradutziones Frantzesu récipient Ingresu container Ispagnolu recipiente Italianu recipiènte Tedescu Gefäß.

sterinniài , vrb Definitzione coment'e illimpiare sa tirinnia, su tallaranis o naparangiolu, nau in su sensu de ispruinare, pinnigare su pruine Sinònimos e contràrios irbruerare, ispiugherare, ispiurare Ètimu srd.

stérpu , nm: istrepu*, strepu Definitzione css. trastu, ferramenta, fintzes cosas bècias / strepus de cuadhu = frunimentos Sinònimos e contràrios traste / baldulete, carramacina, istrèpete Frases circhendu in su stàulu chini iscít ita strepu, iat agatau su lambicu.

sterrài , vrb: isterrare* 1 Definitzione abbasciare su terrenu pigandhondhe sa terra a pígios, prus che àteru po dhu fàere in paris Sinònimos e contràrios isterratzare, isterronare.

stèrrere, stèrri , vrb: istèrrere*, stèrriri Definitzione pònnere a manera de pigare logu meda sa cosa atesu de pare (fintzes in su sensu de carragiare cun cosa istérria), pònnere cosa isprata (es. tiàgia) po ndhe pònnere àtera in pitzu; cumenciare unu chistionu / stèrriri chistionis = atacare a chistionare, chircare chistionos, presentare un'argumentu, comintzare unu chistionu Sinònimos e contràrios atendiai, ilboligare, ispàlghere, isparcinare, istèndhere, istirare, stendiai, tèndhere | ctr. ammuntonae, atuturae Frases at stérriu su fenu aparixau pro crocai is animalis ◊ at stérriu su logu a tellas ◊ si sterrit su sarmentu po fai brabànias 2. candu sa maista at bófiu sterri sa chistioni, insaras est cumentzau s'avolotu.