A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

stibbàu , pps, agt Definitzione de stibbai Sinònimos e contràrios stibbiu Frases fiant totus stibbaus e cracangiaus apari po podi biri su chi sucediat.

stibbidúra , nf: istibbidura Definitzione su stibbiri / avb. a s. = a intibbu, a càtigu, a meda (nau de cosa o de gente arregorta in pagu tretu).

stibbilidòri , nm Definitzione genia de mesura (pértiga o canna longa a tachedhas), istrumentu po istabbilire sa cantidade de lícuidos, cantu pigat una carrada, unu bastimentu Sinònimos e contràrios stasa Tradutziones Frantzesu jauge Ingresu burden Ispagnolu tonelaje Italianu stazza, stàggio Tedescu Tonnage, Meßlatte, Meßstab.

stibbilidúra , nf Definitzione su stibbiliri Ètimu srd.

stibbilíri stabbilíri

stibbíri , vrb: istibbire* Definitzione prènnere, pònnere a istibbu, a cracu, cosa meda in pagu logu Sinònimos e contràrios stibbai.

stibbíu , pps, agt: istibbidu Definitzione de stibbiri; nau de istrégiu o de logu, chi est prenu a isticu Sinònimos e contràrios insacadu 2. at passau unu pulma stibbiu de genti Tradutziones Frantzesu entassé Ingresu crammed Ispagnolu repleto Italianu stipato Tedescu überfüllt, gedrängt voll.

stíbbu , nm: intibbu Definitzione s'istibbire; cosa istibbida,posta a cracu, cosa o gente a meda in pagu tretu / avb. a s. = a istibbidura, a cracu, a meda, a isticu 2. is pillonis, assustraus, nd'istupànt foras de su stibbu de is matas (I.Lecca) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cohue Ingresu crowd Ispagnolu gentío Italianu calca Tedescu Gedränge.

stíca , nf, nm: isteca*, sticu 1 Definitzione genia de pértiga (es. po giogare a bigliardu, ma fintzes a intacas po misurare cosa), pertighedha (es. de ventàgliu); orrugu de cosa longhitu, tauledha, travedha, pruschetotu sa chi si ponet in s'ispola, o, prus curtza, a tupare unu de is tres istampos de sa carrada Sinònimos e contràrios tzola Tradutziones Frantzesu baguette, queue, baleine Ingresu stick, cue, splint Ispagnolu varilla Italianu stécca Tedescu Stab, Stock, Stange.

sticàda , nf: isticada* Definitzione istichia, segada fata a lepedha, cropu de cosa puntuda (mescamente segante) giau a punghidura (ma fintzes s. de pei) Sinònimos e contràrios arrasogiada, istocada Frases cussus si buscant una sticada de gortedhu a piturras, chi si ponint in mesu ◊ dona una sticada de istrúmbulu a su bòi! Tradutziones Frantzesu coup de couteau Ingresu stab Ispagnolu cuchillada Italianu coltellata Tedescu Messerstich.

sticàja , nf Definitzione reparu fatu a puntedhos o a fràigu a istúturu in is errios a manera de tratènnere o fàere trantzire s'abba Sinònimos e contràrios paliciada, sticara, tròcia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu palissade Ingresu fence Ispagnolu estacada, valla Italianu palizzata, steccato Tedescu Palisade, Bretterzaun.

sticàra , nf Definitzione reparu fatu a puntedhos o cun isticas, arraighinas in is errios po tratènnere s'abba Sinònimos e contràrios sticaja Ètimu srd.

sticàu , nm Definitzione incodau, logu po passare istérriu a pedra assentada Sinònimos e contràrios cogorau, impedradu, incoduau Ètimu itl. lastricato.

stichédhu , agt Definitzione nau de ccn., chi est de carena cannàile, fine, làngia Sinònimos e contràrios stinghiritzu Ètimu srd.

stichída , nf: istichida* Definitzione su stichiri; cropu o istichia de cosa puntuda, fata a punghidura (fintzes cropu de pei) Sinònimos e contràrios afruconada, istocada 3. nci dhu depint bogai a stichidas de peis, a issu ◊ dh'at pigau a stichidas de pei.

stichidhíri , vrb Sinònimos e contràrios intrae, istichire, sticonai Frases e innui nci at a èssi stichidhia? Ètimu srd.

stichidhíu , pps, agt Definitzione de stichidhiri Sinònimos e contràrios intradu, istichidu, tzacadu 2. ca iant biu una lorada est berus, totu cussa scrafuialla chi dhui fiat, stichidhia inní!

stichíri , vrb: istichire* Definitzione pònnere aintru de calecunu istrégiu o de logu, mescamente a fortza, a istibbidura; bestire, pònnere in pitzu unu bestimentu Sinònimos e contràrios fichire, incracai, intrae, istibbire / bestire | ctr. bocare Frases nci stichint in su grutoni, istuant totu su bagàgliu e nci passant unu bellu arroghedhu de tempus ◊ si tenit gana mala, stichidhi su didu a sa cannarotza, ca bis ca dhi passat! 2. stichidinci in pressi sa bestimenta! ◊ stichiminci sa giacheta, ca dèu no ci arrennèsciu! Tradutziones Frantzesu enfoncer, fourrer Ingresu to drive, to wear Ispagnolu hincar, clavar Italianu ficcare, introdurre Tedescu stecken, hineinstecken.

stichíri 1 , vrb Definitzione coment'e sicare, frungiri, igragalare, abbarrare chentza lómpiu, nau de frutu Frases si no proit si stichit su trigu, sa pira e dónnia frutu.

sticonài , vrb: isticonai* Sinònimos e contràrios istichire, stichidhiri.