stíllu stíli
stílu , nm: istile* 1 Definitzione manera o betu personale de iscríere, o fintzes de fàere cosa.
stíma , nf: istima* Definitzione
su sentidu de bòllere bene; fintzes idea bona, cuncetu bonu chi si pentzat de s'àteru, càrculu chi si faet de s'àteru
Sinònimos e contràrios
afetu,
amore,
apegu,
cherinzu
Maneras de nàrrere
csn:
ghetai s. a unu = pònnere amore, afetzionàresi a unu; truncai sa s. a unu = istorrai in s'istima po unu
Frases
ma càstia custa pipia, arratza de stima chi mi at ghetau: sempri avatu dha portu! ◊ po méritu ti vantu, sa stima ti aguantu
Tradutziones
Frantzesu
appréciation
Ingresu
esteem
Ispagnolu
estimación
Italianu
apprezzaménto
Tedescu
Wertschätzung.
stimadòri , agt: istimadore* Definitzione chi istimat, ponet in càrculu, faet contu de ccn. o de calecuna cosa Sinònimos e contràrios amantiosu Frases tzieta Olària fiat stimadora meda de is iscedas e contus prus istravanaus ◊ castit, dèu seu stimadori de is cuadhus, mi praxint meda.
stimài , vrb: iltimare* Definitzione tènnere istima, amore, arrispetu, ammiru po ccn., bòllere bene, giare importu Sinònimos e contràrios amai, avalorai, calculai, cunciberare | ctr. odiai, tirriai Frases si lassu unu cumandamentu nou: Stimaisí is unus cun is atrus comenti s'apu stimau dèu (Ev)◊ is duas dhas adoru cun amori ardenti, ma una solamenti ndi potzu stimai (L.Matta).
stimatziòni , nf: iltimassione* Definitzione sentidu de amore chi si tenet a unu o a una Sinònimos e contràrios amore, istima Frases sa stimatzioni sua ti at a èssiri grandu consolu.
stimpanàu , agt: istimpanau* Sinònimos e contràrios bentranu Frases cussu stimpanau si papat una brebei a solu!
stimpangiàra , nf Definitzione cropu mannu.
stímu , nm Definitzione
iscumbata o aprétziu de cantu balet unu bene / pònniri a s. = betare unu prétziu, nàrrere cantu est, cantu pesat, pònnere unu tanti de valore a ccn. cosa
Tradutziones
Frantzesu
estimation
Ingresu
valuation
Ispagnolu
estimación
Italianu
èstimo
Tedescu
Schätzung.
stíncu , nm: istincu* 1 Definitzione de is duos ossos de sa camba, sa cannedha, su prus grussu e forte tra s'annoigadórgiu de su benugu e de su cambúciu, cussu de sa serra de sa camba; fintzes ossu ebbia, bastat chi siat / s. de ispola = isticu o fustigu, ferritu in su cannedhu de s'ispola. Sambenados e Provèrbios smb: Stincu.
stingài , vrb Definitzione istangiare, nau de su sàmbene chi essit in segadas o iscarràfios Frases apustis tirada sa spina non arrennescia a fai stingai su sànguini (P.Caredda).
stingài 1, stingàri , vrb Definitzione fai stingu, lassare o istare a fàmene / gei stingas! = axiu tenis de circai, de pretendi: est totu in debbadas Frases lassadhu stingai, cussu gatu: chi bollit papai bandit a cassai topis! ◊ ingollidia calancuna cosa, chindighinò de innòi a iscurigari gei stingas!◊ as a biri ca ti fatzu stingai dèu! Ètimu srd.
stinghirítzu , agt: istingoritzu Definitzione
nau prus che àteru de sa carena de su cristianu, chi est finòngia, unu pagu coment'e làngia
Sinònimos e contràrios
dílicu,
fineri,
finigosu,
finninnu,
iltrízile,
istincu,
istraitzelladu,
levecu,
marriu,
minchitu,
scarritzinu,
schirriolu,
singru 1,
stichedhu
| ctr.
introssiu
Frases
fiat una picioca stinghiritza e aici ligera de passu chi pariat ca si badhàt (S.Vargiu)
2.
custu binu ispuntu ponidhu in cussa dimigiana stinghiritza
Terminologia iscientìfica
zcrn
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
fluet
Ingresu
lean
Ispagnolu
esmirriado,
espigado
Italianu
smilzo
Tedescu
schmächtig.
stingiméntu , nm Sinònimos e contràrios irbiaridura, iscolorimentu.
stíngiri , vrb Definitzione fàere pèrdere sa tinta Sinònimos e contràrios ilbiadire, iscolorire.
stíngu , agt, nm: istincu* Definitzione chi o chie est de carena fine (ma si narat de àteru puru) Sinònimos e contràrios dílicu, finigosu, iltrízile, scarritzinu, stinghiritzu Frases sa canna est stinga ma forti ◊ sa morti ndi pigat stingus e colossus.
stintína , nf: iltentina* Sinònimos e contràrios beraditos, busellos, stintinigu, stintiritzu Frases su sàmbini de porcedhu dhu betant aintru de sa stintina, bene samunà, dhi acapiànt is urus e nce dhu betant aintru de una pingià de abba budhendho, a còere.
stintinígu, stintirígu , nm Definitzione matzàmene, istentinedha de pigione; a logos su stintirigu est su pódhighe pitzinnu, su prus fine e piticu de sa manu Sinònimos e contràrios beraditos, busellos, garaitzos, iltentina, stintiritzu Ètimu srd.
stintirítzu , nm Sinònimos e contràrios beraditos, busellos, filaritzu, garaitzos, iltentina, stintinigu Ètimu srd.
stiòcore , nm Definitzione cima de pastori, uscradinu de porcu, canna de billoti, canna de morai, de amorai, una genia de cardu areste Sinònimos e contràrios ariedha 1, billóteri, cannagúrpina Terminologia iscientìfica rba, Dipsacus fullonum.