A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

stícu , nm: istica* Definitzione pua, iferta, orrugu de cambu nou de una linna chi si ponet po innestare una mata (pruschetotu areste ma chi si assimbígiat: es. de pirastu po fàere a pira, de ogiastu po fàere a olia) Sinònimos e contràrios ifertura, inferchidura, infertu, pitzu.

stícu 1 stíca

sticuléri , agt Sinònimos e contràrios frapudu, pedule, rechintosu.

stidhiadróxu , nm: istidhiadórgiu* Sinònimos e contràrios butiadorzu, grundha, gutera, urrundha.

stidhiadúra , nf: istidhiadura* Definitzione su stidhiai Sinònimos e contràrios butiadura, butiamentu, gutiadorzu, stidhióngiu Tradutziones Frantzesu égouttement continu Ingresu dripping Ispagnolu goteo Italianu gocciolatura Tedescu Tropfen.

stidhiài , vrb: istedhiare* Definitzione calare o pèrdere a istídhigos, a istídhigu a istídhigu, mescamente cumenciare a pròere; nau de sa petza orrostindho, fàere calare apitzu istídhigos allutos de lardu, po dhi giare prus sabore Sinònimos e contràrios aciaviai, arrosinai, botiare, cibinare, modhinare, plopighinare, proighinai / allardare, preutire, untinare.

stidhiaméntu , nm Definitzione su stidhiai, su istare istidhigandho, calandho a istídhigu Sinònimos e contràrios butiadura, butiamentu, stidhiadura, stidhióngiu, stidhixiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu égout, stillation Ingresu dripping Ispagnolu goteo Italianu stillicìdio Tedescu Tröpfeln.

stidhícu , nm Sinònimos e contràrios butiadura, butiamentu, stidhiamentu, stidhióngiu Ètimu srd.

stidhióngiu , nm Definitzione su stidhiai, su istare istidhigandho, calandho a istídhigu Sinònimos e contràrios butiadura, butiamentu, stidhiadura, stidhiamentu Frases su stidhióngiu de s'àcua in crobetura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu égouttement continu Ingresu trickling Ispagnolu gotera Italianu gocciolìo Tedescu Tröpfeln.

stídhiu , nm: istídhigu* Definitzione un'apenas de cosa, mescamente de css. lícuidu; su istidhigare puru, su calare a istídhigu Sinònimos e contràrios botiu, guta 1, istidha, gutiu, làmbria, lútiu, lútria, paspia / stidhióngiu Frases ant arrangiau sa crabatura poita dhoi fadiat stídhius.

stidhixíu , nm Sinònimos e contràrios stidhiamentu, stidhióngiu.

stídhu , nm: istidha* Definitzione un'apenas de cosa, mescamente de css. lícuidu Sinònimos e contràrios botiu, ghema 1, guta 1, gutiu, istídhigu, làmbria, lútiu, lútria, paspia / cdh. stidhu Tradutziones Frantzesu goutte Ingresu drop Ispagnolu gota Italianu stilla Tedescu Tropfen.

stidingiàda , nf Definitzione su stidingiai Sinònimos e contràrios ispistidhada Ètimu srd.

stidingiài , vrb: istidingiai*, stidongiai Definitzione segare su tidíngiu, iscúdere o fèrrere a gatzile, nau fintzes solu in su sensu de iscúdere, nàrrere cosa a briga Sinònimos e contràrios ispistidhare / irbatulare, iscamurriare.

stidingiàu , pps, agt Definitzione de stidingiai; chi at pigau cropu a gatzile e dhi dolet su tidíngiu Sinònimos e contràrios sgatzilau 3. cudhu pòburu pipiu, stidingiau de su trummentu matziendi cosa tostada, si dhoi drommiat una bellesa!

stidongiài stidingiài

stígia , nf: istígia* Definitzione is silibbas de s'aràngiu, de s'àgiu, de su mandarinu deasi comente funt ispartzios desesi; orrughedhu, fitighedha fine Sinònimos e contràrios cítula, fítula, ispixu, sibícua, títaba / istidha, tiza Tradutziones Frantzesu quartier, gousse Ingresu segment Ispagnolu gajo, diente, raja Italianu spícchio Tedescu Schnitz, Zehe, Stück.

stilètu , nm: istilete* Sinònimos e contràrios istile.

stíli , nm: istile*, stillu Definitzione genia de arma segante e a punta Sinònimos e contràrios istilete, pugnale.

stillài , vrb: istallare* 1 Definitzione fàere de bisóngiu o andhare de su corpus de is animales, mescamente pisciare.