strigiulài , vrb: istrigiulare* Definitzione
frigare a istrígiula, passare s'istrígiula
2.
cussa est sempri strigiulendi in dugna furrungoni, fendi pràngius e cenas
Tradutziones
Frantzesu
étriller
Ingresu
to curry
Ispagnolu
bruzar
Italianu
strigliare
Tedescu
striegeln.
strígiulu strígili
strillètu , nm Definitzione arma curtza acutza e segante, a púnghere Sinònimos e contràrios istile.
strilliàda , nf Definitzione briga, su chi si narat brigandho a ccn. po calecuna cosa male fata Sinònimos e contràrios briga, certara Frases candu giogamus m’imbudrigamu meda e fuenta strilliadas ca is cratzonis portànt ludragu! (M.Atzori) Ètimu srd.
strillitósu , agt Sinònimos e contràrios scrillitosu* Frases erba strillitosa a su bentu de su merí.
stríllu , nm: istrillu* Definitzione css. cosa chi faet assíchidu o dannu a unu: male, arrore; fintzes aina a púnghere, strilletu / timi a ccn. o ccn. cosa a s. = tímere meda Sinònimos e contràrios arrore, istridu / istile Frases is aremigus a mei mi ant a fai dogna strillu malu (S.A.Spano)◊ nostra Signora mia, castiedhu prima chi fatzat cancu strillu! ◊ ojamomia, strillu mau si bobiant fai! ◊ ita totu strillu est fendidhu?! 2. at ispolau su procu a strilletu.
strimài stremài
strimisséri , agt, nm Definitzione chi o chie istrimissit, ischit intrare in su chistionu, ischit istèrrere, ischit fàere cun sa gente po ndhe tirare su chi bolet Ètimu srd.
strimíssi , vrb: istrimíssiri.
strímu strému
strína , nf: istrina* Definitzione cosa chi si giaet in donu, po arregalu Sinònimos e contràrios agatadura, arregalu, donu, lustrina, manu, ostrina, presente Frases apu batiu sa strina a is isposus ◊ a su serbidori dhi at donau sa strina Sambenados e Provèrbios smb: Strina.
strinài , vrb: iltrinare* Definitzione giare o fàere istrinas Sinònimos e contràrios arregalai, donai.
strinchédhu , nm Definitzione cantighedhu piticu de calecuna cosa modhe, fintzes istídhigu de abba, de ludu, o àteru, chi che brillat atesu; nau de unu, chi est pitichedhu Sinònimos e contràrios ischítzulu, strichidhu / strechedhu Frases no fortzis tropu, no ti ndi essat su strinchedhu! 2. iaus coberau un'iscartedhu de ous po impiastai calincuna cosa a cussa strinchedha (A.Garau)◊ parit chi portit fromighedhas, custu strinchedhu: no si podit bí sidhiu in domu! Ètimu srd.
strinchibidhàtzu strichibidhàtzu
strinchidhài strichidhài
strinchídhu strichídhu
strinchigliadúra , nf Definitzione strinchilliada, móvia a cropu, iscutulada e, si est cosa chi sonat, sonu, sonada Frases no dh'as inténdia cussa strinchigliadura de campanedhas? Ètimu srd.
strinchilliàda , nf Definitzione su strinchilliai; móvia a cropu Sinònimos e contràrios strinchílliu Frases mi at donau una strinchilliadedha a su codhu, po mi nd'iscidai Ètimu srd.
strinchilliài , vrb Sinònimos e contràrios sonai, strichillonai Frases is sonajolus de is finimentus strinchilliànt impari cun su sàntziu de su lantionedhu apicau a su carru ◊ bonixedha cussa bagadiedha chi strinchílliat! Ètimu srd.