strichidhadúra , nf Definitzione su strichidhai; istrichidhus, cosa pitichedhedha e modhe brillada atesu chi si apicigat a ue lompet Sinònimos e contràrios strichidhu, stricorada Ètimu srd.
strichidhài , vrb: istrinchidhare*,
stridhicai,
stridhincai,
strinchidhai Definitzione
brillare, iscúdere, fèrrere atesu sa cosa a istídhigos o modhe modhe, isciúndhere cun istídhigos de cosa chi brínchidat (es. fintzes comente faet s'ispumante o àtera cosa gasada)
Sinònimos e contràrios
abbrubudhai,
botiare,
frofroai,
ischirtzare,
santziare,
sbrufulai,
tzampulicare
Frases
strichidha àcua santa, debressi! ◊ no bollu a mi strichidhai cuss'àcua! ◊ dh'at totu stridhicau de carcina ◊ po fai sa frégua si stridhicat àcua frida apitzus de sa símbua ◊ cun totu cussu ludu dha strichidhant
2.
dha biu essendi de mari strichidhada e currendi a s'istrumpai in s'arena
Tradutziones
Frantzesu
gicler,
éclabousser
Ingresu
to splash
Ispagnolu
salpicar
Italianu
schizzare,
inzaccherare
Tedescu
bespritzen,
beschmutzen.
strichidhàu , pps, agt Definitzione de strichidhai; chi est totu prenu de istrichidhos 2. su pipiu mi nd'est torrau totu strichidhau de àcua bruta ◊ est totu su logu brutu, fragosu e stridhicau.
strichidhéri , agt Sinònimos e contràrios ghelestiosu, gravellosu, mendhosu, pullinu.
strichídhu , nm: istrichidhu*,
stridhica,
stridhicu,
strinchidhu Definitzione
parte pitichedhedha, istídhigu de abba o àteru, pagu e modhe, chi che brillat atesu, chi brínchidat e isciundhet o imbrutat; cosighedha de nudha, un'apenas / min. strichidhedhu
Sinònimos e contràrios
isprendhulada,
stridhica,
tzampulicada
2.
de totu su chi sutzediat in Itàlia calincunu stridhicu ndi lompiat a Bidhanoa puru (B.Lobina)◊ s'arcubbalenu chi si format me is strinchidhus de s'àcua parit un'iscala de seda coloria
Tradutziones
Frantzesu
giclée,
éclaboussure
Ingresu
splash
Ispagnolu
salpicadura
Italianu
schizzo,
pillàcchera
Tedescu
Spritzer.
strichillonài , vrb: strinchillonai, strinchillonari, stringhillonai Definitzione sonare a forte a forte e a s'afaiu Sinònimos e contràrios arrempicai, strinchilliai / straulai Frases lassa ca dhas strichillonu dèu, is campanas! ◊ candu ant a intendi stringhillonendi, ant a narri: Chini at fatu ponni is campanas? ◊ su pastori strinchillonat s'istrexu cun sa fà aintru e su bestiàmini ponit infatu 2. stringhillonai sa ghitarra! Ètimu srd.
strichimidhàssu, strichimidhàtzu strichibidhàtzu
striciài , vrb: istritzare* Definitzione isconciare sa trícia, bogare de pare cosa intriciada, totu intrada apare Sinònimos e contràrios irbojare, istrepojare, strogai.
strícialu , agt Sinònimos e contràrios istracibau, pedhitzoni, istratzolau, spollatzinu Sambenados e Provèrbios smb: Striccialu.
stricoràda , nf Sinònimos e contràrios
strichidhadura,
strichidhu
Frases
una stricorada de cosa
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
giclement
Ingresu
splashing
Ispagnolu
salpicadura
Italianu
schizzata
Tedescu
Spritzen.
stridhíca strichidhu
stridhicài strichidhài
stridhícu strichídhu
stridhincài strichidhài
strídu , nm: istridu Definitzione dispetu, dannu chi si faet po torrare dispetu; fintzes improdhu, cosa fata male Sinònimos e contràrios dibbetu, fúrria, irgarru / aciorodhu, indróvigu.
strigài , vrb Definitzione coment'e múrghere, fàere a murghidura Sinònimos e contràrios cariare Frases strigat is simingionis fíncias a s'úrtimu istídhiu ◊ at pigau su pipiu e totu dh'iat strigau cun ollu e aprapudhau Ètimu itl. strigare.
strighíngiu , nm Sinònimos e contràrios istrasinzu, trisíngiu Frases sa pobidha intendit acanta de domu strighíngiu de carrus e andat a oberri su portali pentzendi ca fiat su pobidhu Ètimu srd.
strighíngiu 1 , nm Frases candho bociant su mannale agiudanta peri is biginus e po pràngiu si abrontàt su strighíngiu, chi fut fatu chin su matzàmene.
strígili , agt: iltrízile*, strígiulu, stríxili Definitzione nau de sa carena de sa gente, chi est finòngia, unu pagu coment'e làngia Sinònimos e contràrios dílicu, finigosu, istincu, marriu, scarritzinu, schirriolu, stinghiritzu | ctr. grussu.