A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

strinchílliu , nm: istrinchígliu* Sinònimos e contràrios assachitadura, sachedhada Frases una chèscia si est pesada paxiosa chen'e iscràmius e ne strinchíllius de banderas.

strinchillonài, strinchillonàri, stringhillonài strichillonài

stringidúra , nf Sinònimos e contràrios afidura, stringimentu | ctr. illargadura, illascadura Ètimu srd.

stringiméntu , nm: istringhimentu* Sinònimos e contràrios afidura, stringidura | ctr. illascadura.

stringiòni , nm: istrignone Definitzione pítziri de ferru grussu chi impreant is fusteris, is maistos de muru po agguantare istrintas is régulas candho ischedrant atzas de muru Sinònimos e contràrios sargenti Terminologia iscientìfica ans.

stringipódhi , nm Definitzione genia de giogu: cun sa castiada si cuncordat su cuménciu de su stringipodhi, una brulla chi portat a cassare a ccn. in mesu de duas fileras chi ispinghent de partes contràrias Terminologia iscientìfica ggs.

stríngiri , vrb: istrígnere* Definitzione acapiandho faendho nodu o aferrandho, tirare forte is càbudos, poderare sidhia sa cosa; bènnere o pònnere prus acanta, prus a cracu / ind. imp. 3ˆp. sing. stringiat (strin-gi-at; cong. e impr. pres. 3ˆp. sing. stríngiat (strín-giat) Sinònimos e contràrios afíere, apretai | ctr. illascare Frases stríngiat, su para, lah ca ndi arruit de cuadhu!

strinnítu , nm Sinònimos e contràrios drínnida, tínnulu, trínnidu Ètimu srd.

strínta , nf: istrinta* Definitzione su stríngiri Sinònimos e contràrios afissa, supressura | ctr. illascada.

strintórgiu , nm: istrintógliu*, strintoxu Definitzione logu, passadórgiu istrintu, unu strintu Sinònimos e contràrios astrintógliu, strintura.

strintòri , nm Sinònimos e contràrios afissa Frases candu s'acàpiu stringit sempri de prus su strintori fait mali Ètimu srd.

strintòxa , nf Definitzione genia de aina chi istringhet, mescamente de is maistos de linna e de ferru, po poderare firma sa cosa trebballandhodha / èssiri a s. = a malu puntu, a malu tretu Sinònimos e contràrios cabagorru, caracolu Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd.

strintóxu strintórgiu

stríntu , pps, agt, nm: istrintu* Definitzione de stríngiri; nau de unu, chi est de manu afissa, arrestigu; abbisóngiu, mancamentu de su necessàriu po bívere bene; nau de logu (bia, orruga, camminu, tretu de mare inter duas terras), passadórgiu chi dhue at pagu logu de fiancu Sinònimos e contràrios afissu, astrintu, ispremu / bisognu / astrintógliu, botorinu, terighinu, turinu, urgu | ctr. lalgu Maneras de nàrrere csn: acapiai a s. = prèndhere afissu; èssiri gúturu strintu = istare teníndheche cosa dae su mànigu (es. pizolu, carchi semenedhu, cosa chi no piaghet); strintu che unu cú de frommiga = prus de gai!…; parenti s. = custrintu, de acurtzu, de domo 3. po intrai in su mari Mediterràneu de s'ocèanu si passat in su strintu de Gibbilterra Sambenados e Provèrbios prb: mellus su strintu miu chi no su largu allenu Tradutziones Frantzesu ruelle Ingresu narrow, tight, strict, forced, straits, alley Ispagnolu estrecho, estrechez, callejuela Italianu strètto, viuzza Tedescu Engpaß, enge Gasse.

strintúra , nf: istrintura* Definitzione su èssere pagu largu, istrintu, nau de sa cosa, de su logu; logu istrintu / strintura de coru = dispraxere, cropu a su coro Sinònimos e contràrios astrintesa / astrintógliu, istrintógliu Tradutziones Frantzesu étroitesse Ingresu narrowness, poverty Ispagnolu estrechez Italianu strettézza Tedescu Enge.

striorài , vrb: istriorai* Definitzione fàere atzutzudhire, pònnere sa tzudha de su fritu (o fintzes de àteru) Sinònimos e contràrios impribillutziri Frases unu cantu, unu pibiu, una sisia de unu trudu in sa tupa cuau m'impribillutzat s'ànima striorendimí sa persona.

strioràlla , nf Sinònimos e contràrios arpilia, striori, tidilia, titifrius Frases candu passu ingunis mi benit una strioralla de frius!… Ètimu srd.

striòri , nm: astriori, istriore* Definitzione genia de trémia chi faet sa carena po fritu chi at pigau Sinònimos e contràrios arpilia, astriada, tidilia, titifrius Frases fiat noti e s'intendiat unu striori in sa schina ◊ fiat cun sa callentura arta, sentza de papai e a striori de frius ◊ biendidhu a strioris at preguntau chi s'intendiat mali.

strípa , nf: istripa* Definitzione arraighina de sa gente, de una famíglia, is parentes passaos de ue est dipéndhia Sinònimos e contràrios aredeu, arràcia, arrampile, arrépula, iscratza, iscrípia, istepa, istripile Frases ses de stripa mala, tui: cun nosu no amedhis! ◊ nosu seus de diversa stripa.

stripadòri Definitzione genia de tragu de ferru totu a punciones (o dentes) asuta, de passare in sa terra arada po carragiare su sèmene, po mòvere sa terra a is laores candho funt ancora piticos a erba po dhis serbire de marríngiu Sinònimos e contràrios stragu 2 Frases su trigu si límpiat tirendindi s'erba a manu, fintzas a candu no ant abritiau de dhu fai cun su stripadori Terminologia iscientìfica ans.