streculài , vrb Definitzione coment'e istrecare, bolare atesu a crepadura; fintzes nàrrere a s'afaiu, fàere sa cosa chentza critériu Frases Cuncu Pissenti passat streculendi s'àcua cun su ludu 2. ma ita totu est streculendi? dèu seu de famíllia onorada e arrispetada! Ètimu srd.
streculèdha , nf Sinònimos e contràrios stréculu Ètimu srd.
stréculu , nm Sinònimos e contràrios ladrau, ludàmine, ludàngiu, ludratzu, modhaca, molma Ètimu srd.
strègiri , vrb: istrègere*,
strexi,
strèxiri Definitzione
passare a frigadura calecuna cosa (prus che àteru orrobba) po ndhe suspire abba, pruine, asciutare, illimpiare o àteru / s. su nasu = innisire, mucai
Sinònimos e contràrios
brobbire,
frobbire,
trèghere
Frases
strexidí is ogus! ◊ fustei strexassindi su mucu e acabbidimidha! ◊ chi si strexiat su mucu fadiat mellus bèni! ◊ dh'apu stréxiu sa cara, luxiat prus de su soli
2.
su casu papadhu a pítzia pítzia: ispaciau cussu ti strexis!…
Tradutziones
Frantzesu
essuyer
Ingresu
to wipe (off)
Ispagnolu
limpiar,
enjugar
Italianu
astèrgere,
tèrgere
Tedescu
trocknen,
abwischen.
strégiu stérgiu
strégiu 1 , pps: (stré-gi-u)
stréxiu (stré-xi-u) Definitzione
de strègiri
Sinònimos e contràrios
frobbidu
Tradutziones
Frantzesu
essuyé
Ingresu
wiped (off)
Ispagnolu
limpiado,
secado
Italianu
astèrso
Tedescu
getrocknet,
abgewischt.
stregliài , vrb Definitzione fàere o pònnere istedhos po bellesa Sinònimos e contràrios istedhare Ètimu spn. estrellar.
streletzài , vrb Definitzione distínghere, istesiare in su sensu de èssere o de si fàere diferente Frases s'ómini si depit streletzai de is àterus siat in bèni che in mali, deghinò no lassat perunu arrastu de sa vida sua.
stremadúra , nf Definitzione su stremai, su èssere chentza fortzas nudha Sinònimos e contràrios fiachesa, irbalesiadura, ispoderimentu Ètimu srd.
stremài , vrb: istremare*, strimai Definitzione reduire, torrare a s'istremu, a su prus pagu o a su peus possíbbile; ifinigare.
stremancài stramancài
stremàrgiu , agt Definitzione chi o chie faet una cosa, unu male, grave meda e totu si movet, faet istremus, ingestus Frases dèu no soi stremàrgia, ma candu mi pigant cussus scimíngius Deus ndi campit! (T.Dei) Ètimu srd.
stremàu , agt: estremau Definitzione chi est de calidades bonas meda, chi tenet is méngius calidades, chi est mannu mannu Sinònimos e contràrios primorosu, stravanau.
stremenài , vrb: streminai Definitzione èssere, istare a oru o a làcanas cun àtere, cun àteru terrenu Sinònimos e contràrios afrontai, allacanai 1 Frases cussu tenit una tanca chi strèmenat cun sa tanca de un'àteru Ètimu srd.
stremenàu , pps, agt: istremenadu Definitzione de stremenai; chi no tenet làcana o fine de cantu est mannu, isteremadu Sinònimos e contràrios illacanadu, isfundharadu 3. est una domu stremenada: dhoi capint tres famíglias! ◊ s'àcua chi at fatu? una cosa stremenada fiat!
stremessíri , vrb: estremessiri* Definitzione
trèmere totu de s'assíchidu, de sa timoria
Sinònimos e contràrios
acicai,
asciuconare,
asciustrare,
aterrighinare,
ilgirare,
ispantamare,
ispramai,
istrementire,
isturdinare
2.
Maria dh'iat bitu, stremessia de cara, morta in terra fiat istada narendu "O fillu miu!"
Tradutziones
Frantzesu
sursauter
Ingresu
to shudder,
to give a start
Ispagnolu
estremecer
Italianu
sussultare,
rabbrividire
Tedescu
zusammenzucken,
schaudern.
streminài stremenài
stremòre , nm Definitzione cantidade manna, meda Sinònimos e contràrios pore.
stremósu , agt Definitzione nau de ccn., chi faet gestos, genia de movimentos cun is manos e cun sa cara foedhandho po fàere ispantosu su chi narat Terminologia iscientìfica ntl.