A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

stratallàe, stratallài stratagliài

stratallàra stratagliàda

stratàllu , nm Definitzione su stratallai Frases fortzemus su cuadhu a camminai ma fiat inútili su stratallu (Maxia L.). Ètimu srd.

stratamègia , nf Definitzione fémina malegontza, andhada male.

stratamegiài , vrb Definitzione batire a malu puntu, fàere a una befa a ccn., pònnere a tréulu, betare apare a s'afaiu is cosas, su logu.

strataudhàu , agt Definitzione nau de unu, chi istat prantau chentza fàere, a bisura de mandrone, abbaidandho a chie est trebballandho Sinònimos e contràrios strantaudhiu

stratazàre stratagliài

stràtuli , nm Sinònimos e contràrios irrocadolzu, ispéntimu, ispérruma.

stratzònis , nm pl Definitzione mali masculinu, punta de dolore forte de no dhu pòdere padire chi benit mescamente a bentre Sinònimos e contràrios fragusina, passacólica Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu entérite des animaux Ingresu enteritis Ispagnolu enteritis Italianu enterite o còlica delle béstie Tedescu Enteritis (in bezug auf Tiere).

straulài, straulgiài, straullài , vrb: istraullai* Definitzione fàere sonos e tzàcurros, fàere avolotu, burdellu, prus che àteru sonare a improdhu, betare tzérrios; fintzes fàere impresse, a sa lestra; giare una briga, istrunchiare a unu Sinònimos e contràrios atrobodhare, batagugliare, sciambullai, streulai, strichillonai, strulliare / briare, certai Frases straulla su sonetu, tui, ca no s'intendit! ◊ su sonadori straullat sa launedha e is invitaus badhant 2. toca, straulladí: poni a postu cussas mesas e is cadiras! ◊ is isparus ant straullau is perdixis chi beniant a si apatai asuta de is fundus de sermentu in bíngia ◊ piga una pértia e straulla su molenti, faidhu camminai! 3. si est arrísida e no mi at straulau Tradutziones Frantzesu tapoter, racler Ingresu to strum Ispagnolu aporrear, rascar Italianu strimpellare Tedescu klimpern auf.

straúllu , nm: istraúgliu* Definitzione genia de moida, de sonu, boghes, su straullai; briga, cosa chi si narat po currègere a unu; fintzes cosa o logu betau apare, cambiau meda, treulau Sinònimos e contràrios strúlliu / abbolotu, bria, certu Frases porta su sonetu: a sa fini fadeus unu bellu straullu e unu ballixedhu! 2. is murrúngius e straullus babbu miu mi dhus fadiat ca mi boliat bèni 3. custa bidha est totu unu straullu: cambiadedha de candu fui pipiu!… Sambenados e Provèrbios smb: Straullu / prb: mellus unu straullu de mama chi no unu losingu allenu.

strauscinàe , vrb Definitzione istrisinare, fàere moidedha passandho, tocandho o movendho cosa Sinònimos e contràrios atrasinai, istrascinai, istrisinzare.

straúscinu , nm Definitzione su strauscinae, catzigamentu, siat coment'e postas de pei e siat coment'e moida chi si faet Sinònimos e contràrios apeisinzu, apetigu / istrepitzu Frases apo agatau su manixu de sa gherradura, su straúscinu ◊ s'intendhet su straúscinu de is animales erribbandho.

stravaciài , vrb Definitzione portare s'arrobba, su bestimentu a stravàciu Sinònimos e contràrios frustatzare, isballare, istrabatzare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu user Ingresu to wear (out) Ispagnolu desgastar Italianu logorare Tedescu abtragen.

stravaciàu , pps, agt: stravuciau Definitzione de stravaciai Sinònimos e contràrios maltratu 2. mi paris tropu stravuciau.

stravaciòni , agt, nm Definitzione chi o chie stravàciat su bestimentu, sa cosa Ètimu srd.

stravàciu, stravàgiu , nm, agt: istravàciu* Definitzione su stravaciai, nau de ccn. prus che àteru in su sensu de malegontzu mescamente de bestimentu, pòberu meda; persona de istrapatzu; nau de gente, chi est de pagu importu, calesisiat, chentza distintzione (ctr. gente futa) Sinònimos e contràrios fadicosu, famicosu, pedhitzoni, pedidore, pobiritedhu / istrabatzu Maneras de nàrrere csn: èssiri stravàgiu = iscrau, de pagu contu; robba de s. = bestimenta pro fàghere cosa bruta, triballu grae o chi imbrutat; pònniri una cosa a stravàgiu = pro cosa bruta, chi la guastat; ómini s. = pessone fata a sa russa, pagu fine de cumportamentu Frases brutus stravàgius de piciochedhus, maleducaus chi no seis àterus! ◊ sa poesia est stravàgia e aresti in sa cantzoni mia ◊ e it'est - si faint - si creit ca no dhu scieus chi est unu stravàgiu? 2. su piciochedhu s'intendiat su babbu sempri apitzus, che unu meri cun is stravàgius.

stravài , vrb: istravare* Definitzione tròchere o bogare is travas a un'animale Sinònimos e contràrios | ctr. trabai.

stravanadúra , nf: istravanadura* Definitzione cosa fata unu pagu a machine, chentza dhue pentzare meda, fintzes faendho dannu / fai is cosas a s. = chentza dhas cunsiderare, a sa maconatza Sinònimos e contràrios abbentadura.

stravanàu , agt: istravanau* Definitzione dhu narant prus che àteru po bellu o bonu meda; nau de sa manera de fàere, de unu, chi no dhue pentzat meda, chi faet unu pagu a sa maconatza, fintzes faendho dannu Sinònimos e contràrios incantosu, ispantosu, manninu, meravizosu, togo Frases stravanau!…, tropu bellu! 2. funt stravanaus, cussus: su pipiu no narat mancu "a" chi dh'ant giai cuntentau! Tradutziones Frantzesu charmant, inconsidéré Ingresu charming, hasty Ispagnolu encantador, imprudente, desatinado Italianu incantévole, avventato Tedescu bezaubernd, leichtsinnig.