strantàxu stantàrgiu
strantzíri , vrb: istransire* Definitzione passare de unu camminu a un'àteru, essire de su camminu, cambiare filada Sinònimos e contràrios iscansae, stressiai.
strapatzài , vrb: istrabatzare* Definitzione pigare o giare istrapatzu, pelea o cadha manna, múngia Sinònimos e contràrios frustatzare, isballare, stravaciai.
strapàtzu , nm: istrabatzu* Sinònimos e contràrios cadha, cària, cumbata, matana, pista, podha, rebbatu.
strapúdhu , nm Definitzione s. (iscrafúdhu*) de cani, genia de erba linnosa bona po tínghere in colore grogo Sinònimos e contràrios allupaguadhu 3 Terminologia iscientìfica rba, Reseda alba.
strapúnta, strapúntu , nf, nm: istrabunta* Definitzione cosa modhe, una genia de sacone prenu de cosa modhe (lana, crinu, àteru) po crocare Sinònimos e contràrios bainta, ballita, mantabafu, sabanita, tramata 1.
stràscicu , nm Definitzione genia de arretza po piscare a tragadura passandhodha in su fundhu de su mare Frases pischendi cun cussu dimóniu de stràscicu no aturat mancu fragàglia! Ètimu itl.
strascinài , vrb: istrajinare* Definitzione pigare, portare o tirare a tragu in terra; andhare illascinandho coment'e coloros Sinònimos e contràrios atrasinai, istrisignare, trajinare, trazare, trisinare.
stràscinu , nm Definitzione su strascinai; arretza po piscare / portai a s. = pigare a tragu, tragandho Ètimu srd.
strasíngiu , nm Definitzione cosa, animale o fintzes persona malegontza, andhada male meda; a logos est arrastu, peada, o fintzes moida de comente at passau o est passandho bestiàmene Sinònimos e contràrios iscórtigu Ètimu srd.
strassalài , vrb Definitzione segare is trassalis, is cambos de una mata a iscosciadura, a tiradura a forte Sinònimos e contràrios iscambare, iscarbare Ètimu srd.
strassinàu , agt Definitzione fatu a orrugos, a farinos, a bículos Sinònimos e contràrios arrogau, chimentau Frases boxis antigas tzérriant a ogus de sànguini asuba de unu corpus strassinau (D.Maccioni).
strasulàda , nf Sinònimos e contràrios traconarja, strasura, trasura Frases in s'ierru ndi calant de monti certas strasuladas de bentu chi ghetant apari is giornalis in su bangu Ètimu srd.
strasulàu , agt: istrasuladu Sinònimos e contràrios consumidu, frazadu.
strasúra , nf: istrasura*,
stresua Definitzione
iscutulada de abba meda, próida manna cun bentu forte, a istrachia
Sinònimos e contràrios
abbisciada,
abbísciu,
dallúviu,
defúgliu,
disàriu,
istracia,
traconarja,
tregonada,
trasura
Frases
at fatu ierradas de strasura, istadialis de fogu e de isciutori ◊ at fatu una stresua de làndiri chi at acarraxau su logu ◊ sa strasura iat traghillau sa navi ◊ sa strasura sighiat a si nc'iscudi de innòi e de ingudheni ◊ sa strasura si nd'at pigau s'arei ◊ sa guerra fut che una strasura
Tradutziones
Frantzesu
tempête,
orage
Ingresu
storm
Ispagnolu
tempestad,
tormenta
Italianu
tempèsta,
bufèra
Tedescu
Sturm,
Unwetter.
stratabbúcu , nm Definitzione tratabbucu*, nau po orrugu de orrobba po frobbire Sinònimos e contràrios frobbidorzu, istràciu
stratagliàda , nf: istratallada*, stratallada, stratallara Definitzione su stratallai, su foedhare male a unu; fintzes ispinta a cropu Sinònimos e contràrios bria, certu, frustatzada / imbudada, imperta Frases mi dhis ia a giai una stratallada a totus cantus funt, óminis e féminas! 2. dhi at donau una stratallara e dh'at fata arrui.
stratagliài, stratalgiài , vrb: istratallai*, stratallae, stratallai, stratazare Definitzione pigare a foedhos malos a ccn., bogare a fora, fàere essire, fuire; stratazare in cobertantza si narat po segare curtzos e longos, crastare, segare su tratallu, sa natura de s’ómine Sinònimos e contràrios agegherai, bocare, caciare, inchirriai, isciuliai, isfraitzare, salargiare, scatzedhai Frases mi podit giai una manu po nci stratallai cussa crabioa? ◊ at pigau sa canna de s'iscovu po nci stratallai su tzurrundedhu (A.Garau)◊ custu binu no est stratalla amigus! ◊ stratallidincedhus de domu!
stratallàda stratagliàda
stratalladúra , nf Definitzione su stratallai Ètimu srd.