A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

stragambullàu , agt Sinònimos e contràrios agiagarau, salarzadu | ctr. asseliadu, trancuillu Frases dèu cun su castiadori fustis in bíngia e issu si crocat foras: a candu dhu intendu a is tres de chitzi stragambullau, andendi e torrendi, isciustu colagola de serenu! Ètimu srd.

stragambúllu , nm: istragamuzu*, stragamullu, stragamuxu Definitzione genia de avolotu, de moida, istragatzu chi si faet tocandho cosa, movendhosi a meda, móvia chi si faet a cropu, de botu Sinònimos e contràrios abbatúliu, abbolotu, atutina, baraundha, mamudinu, sciumbullu, subuzu, tifitanu, trambullu / sidhada Frases arruendi a terra at fatu su stragambullu de una bértula de turras e talleris arruta de cuadhu ◊ mi ndi at iscidau su stragambullu chi ant fatu is buchemelis in s'acúliu de is pudhas ◊ pudhas e cocas ant fatu stragamullu candu seu passau Tradutziones Frantzesu remue-ménage Ingresu turmoil Ispagnolu trasiego Italianu trambusto Tedescu Durcheinander.

stragaméntu , nm Definitzione su stragai; su èssere immarrios Sinònimos e contràrios cansamentu, cansesa, istrachesa, istrachidúdine, istracúmene, istrachiore | ctr. pasu Ètimu srd.

stragamullài , vrb: istragamuzare, stragamuxai Definitzione betare o pònnere apare, ammesturare chentza régula coment’efetu de movimentu, de agiàgaru; bogare o fàere fuire a unu o un’animale de mala manera, brigare, pesare (o fintzes ischidare) de botu po assíchidu Sinònimos e contràrios agiolotare, atrepillai, isordulare, studugai, trumbugliai / certai, salargiare, zagarare 2. mi timu chi su sciarrocu siat mannu ca at lassau imbròglius e pagamentas: est un'eredadi bèni stragamullada! ◊ is bòis funt totu stragamullaus: no dh'as inténdiu cussu sonu? 3. po ndi dha istolli de Antoni, sa piciochedha, dh'apu bèni stragamullara! ◊ dh'apu stragamullau ca mi at segau unu pratu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu brouiller, mettre en désordre Ingresu to upset Ispagnolu desordenar Italianu scompigliare Tedescu durcheinanderbringen.

stragamúllu, stragamúxu stragambúllu

stragamuxài stragamullài

stragàsciu, stragàssu stragàciu

stragàtzu stragàciu

stragàu , pps, agt Definitzione de stragai / s. che unu burricu = istracu, immarriu meda Sinònimos e contràrios cansidu, fadiau, istracu | ctr. pasadu Frases seu cambu sicau de iscraria, stragau de su bentu… 2. lassadhu dormiri in asséliu, mischinu, ca ciai est nodiu ca est stragau!

stragiài , vrb Definitzione tratare male, guastare, perdimentare sa cosa Sinònimos e contràrios frazare, perdimentare | ctr. atragiare Frases su bestiàmini in s'ierru stràgiat su logu e po cussu est mellus a dhu lassai aintru ◊ cussu piciochedhu est unu dimóniu: dhi at stragiau totu is giogus a s'amighixedhu! ◊ no mandis su pipiu a portai afàbbica ca dha stràgiat! ◊ tui no ses bellu a papai su pisci: dhu stràgias! ◊ sirboni stràgiat sa bíngia: candu est satzau ndi segat is gurdonis e dhus lassat!

stragiòni , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a perdimentare sa cosa Sinònimos e contràrios ibbaidore, isperditziau, istrubberi, sperdicieri Frases ma est una stragiona, lah, custa piciochedha: de cudhu cuadernu pigat, arrogat e fúliat fintzas pàginas sentz'e iscritas! ◊ tui ses unu stragioni: cosa mia no ti lassu prus nudha! Ètimu itl.l straggion Tradutziones Frantzesu gaspilleur Ingresu wastful Ispagnolu despilfarrador Italianu sciupóne Tedescu Verschwender.

stràgiu , nm Definitzione su stragiai sa cosa Sinònimos e contràrios isperdíciu Frases papendi at fatu unu stràgiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gaspillage Ingresu waste Ispagnolu derroche Italianu sciupìo, sprèco Tedescu Verschwendung.

stràgu , nm: istragu* Definitzione dannu mannu de bochíere gente o animales, distrúere totu; fastídiu mannu, pena forte, dispraxere Sinònimos e contràrios distrubbu, dolore, matratamentu, pena / dannu, degógliu, desacatu Frases is màrigas, a su biri custu stragu, atumbant apari e segaras si funt ◊ billas totu sa noti timendi chi margiani iscumpudiu ti fatzat stragu mannu ◊ sa morti ti at fatu stragu mannu in corti Tradutziones Frantzesu massacre Ingresu massacre Ispagnolu masacre Italianu strage Tedescu Blutbad.

stràgu 1 , nm: istragu* 1 Sinònimos e contràrios cadha, cària, istrachidúdine, pelea Frases issu depit lassai sa cassa, ca est tropu stragu e dhi fait mali! ◊ a fai a prandi in domu po sa coja est tropu stragu po sa famíglia ◊ cussa cosa a dha fai totu a una borta est unu stragu ◊ funt bennius a mengianu e torraus andai a merí: mancu su stragu, cun totu cudhu viàgiu!…

stràgu 2 , nm Definitzione genia de tragu de ferru totu a punciones (o dentes, puntas grussas) asuta, de passare in sa terra arada po carragiare su sèmene, po mòvere sa terra a is laores candho funt ancora piticos a erba po dhis fàere de marríngiu Sinònimos e contràrios stripadori Frases a su trigu dhi passaus su stragu de ferru e dhu concimaus Tradutziones Frantzesu herse Ingresu drag Ispagnolu grada Italianu érpice Tedescu Egge.

strallèra , nf Definitzione una genia de anade, dhi narant fintzes cucumartzolu Terminologia iscientìfica pzn, mergus serrator Tradutziones Frantzesu harle Ingresu merganser Ispagnolu serreta mediana Italianu smèrgo minóre Tedescu Mittelsäger.

strallèra 1 , nf: istrallera* Definitzione fata de piciochedhos malos, de piciochedhos botosos.

stràllu , nm Definitzione its, fadhina? Frases càstiu su celu: notesta no si bit unu strallu de istellas.

stramài , vrb: istramai*, stramari Definitzione bogare de pare sa trama, segare is filos de su tessíngiu, isconciare sa cosa téssia: si narat fintzes de is funes Sinònimos e contràrios ilbulzare, illanivuzare, irfilusare, isfiocare, istèssere, sfibicitai, sfrocai Frases su sebbateri ungit s'ispagu cun pixi po no si stramari.

stramancadúra , nf Definitzione su stramancai, mancamentu, pérdia de calecuna cosa chi no s'ischit a ue est andhada Ètimu srd.