stórbu , nm: isdrobbu*, strobbu, strubbu 1, sturbu Definitzione cosa o cumportamentu chi faet pèrdere tempus, giaet ifadu, impedit o àteru; dannu, male Sinònimos e contràrios ilbiu, impedu, irbortu / impedhitzu | ctr. agiudu Frases ant a èssi tentu strobbu, sciadaus! ◊ is chi festus in sa scuadra bolanti depestus pigai su postu de is chi no beniant a trabballai po calisisiat strobbu.
stòrciri , vrb: istòlchere*,
stroci,
stròciri Definitzione
foedhare trochendho is murros e arrepitindho su chi narat s'àteru cambiandho sa boghe, cambiare in contràriu su significau de su chi si narat, fàere ingestos coment'e po pàrrere un'àteru po dhu pigare a befa, po erríere; si narat fintzes in su sensu de tròchere a betu contràriu una cosa atrotigada
Sinònimos e contràrios
inzestrare,
istrochire,
istrochizare,
strochillai
/
isprofizare,
stortixae
Frases
s'atori artista, strocendu óminis e animalis e adatendu is ingestus, is fais e is boxis, rendit berideru su bisu, su pensamentu de chini iscrít ma no fait
Tradutziones
Frantzesu
singer
Ingresu
to ape,
to pretend
Ispagnolu
remedar,
imitar
Italianu
imitare,
scimmiottare
Tedescu
nachahmen,
nachäffen.
stòri , nm: astore* Definitzione cun custu númene si narant diferentes arratzas de pigiones petzarolos: astore, o stori columbinu (itl. astóre), stori de pudhas o leporaju, astoredhu, storixedhu (itl. poiana), stori de Leonora o tzarpadheri Frases in artu si bit su stori mannu che un’aparéchiu, sériu sériu bolendi sena de movi is alas Terminologia iscientìfica pzn.
stória , nf: iltória* Definitzione totugantu su chi at fatu o est faendho s'umanidade, ma nau fintzes in su sensu de istúdiu mescamente po connòschere e cumprèndhere su passau Frases sa stória est de chi trabballat in giru, de is mortus in miniera, de is innocentis in galera (F.Madau).
storiài , vrb: istoriare* Definitzione prus che àteru, pintare sugetos, disegnare friguras.
storígliu, storílliu, storíllu , nm Sinònimos e contràrios spadheri, tilibbriu Terminologia iscientìfica pzn.
storítu , nm: astoritu*,
istoritu Definitzione
min. de astore: calidades diferentes de pigiones petzarolos
Sinònimos e contràrios
vedidore
Terminologia iscientìfica
pzn
Tradutziones
Frantzesu
faucon,
émerillon
Ingresu
hawk
Ispagnolu
esmerejón,
cernícalo patirrojo
Italianu
falco smerìglio,
falco cùculo
Tedescu
Rotfußfalke.
storràda , nf Sinònimos e contràrios istorru, storradura Frases cun s'amigu no si fuedhàt prus e sa storrada fadiat prus acutzu su sunfrimentu suu Ètimu srd.
storradòri , nm, agt: istorradore* Definitzione
chie o chi si ponet in mesu o cricat de cumbínchere s'àteru a s'istorrare in calecuna chistione
Tradutziones
Frantzesu
dissuasif,
celui qui dissuade
Ingresu
dissuader
Ispagnolu
disuasivo,
quien disuade
Italianu
dissuasóre
Tedescu
wer abrät.
storradúra , nf Definitzione
su storrai
Sinònimos e contràrios
isfurriadura,
istorru,
storramentu,
tonchinada
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
dissuasion
Ingresu
dissuasion
Ispagnolu
disuasión
Italianu
dissuasióne
Tedescu
Abraten.
storrài , vrb: istorrai* Definitzione
torrare o fàere torrare agoa, su si torrare a pentzare e decídere de àtera manera, cambiare idea, segare un'acórdiu, bogare de càbudu a calecuna cosa fintzes decídia / isposus storraus = fidantzados chi si sunt lassados ca no si cherent prus; storrai sa brenti = irromasire
Sinònimos e contràrios
disviare,
ilfurriare,
ilviare,
ispònnere,
istòdhere
Frases
at fatu su mòri storra storra cun sa màchina ca no podiat furriai ◊ mellus a si storrai de is àcuas bàscias chi no de is altas ◊ sa mulleri ndi at storrau su maridu tontu de messai ca su trigu fiat a mesu ingranidura ◊ storrandi is brebeis candu nci sàrtiant foras de is làcanas!
2.
no mi storru de su fuedhu ◊ àcua de fragus no mi ndi ghetu: no mi storrit sa fémina, puru!…◊ dh'emu posta a menti timendi chi s'incràs no si storressit ◊ gravellu miu, timu chi no ti storris! ◊ custus fiant tant'annus isposus epuru si funt storraus ◊ Perdu s'est storrau de Gesús candu una serbidora dh'at connotu
Tradutziones
Frantzesu
dissuader,
changer d'avis,
rétracter
Ingresu
to dissuade,
to change one's mind,
to take back
Ispagnolu
disuadir,
cambiar de idea
Italianu
dissuadére,
distògliere,
ripensare,
cambiare idèa,
ritrattare
Tedescu
abraten,
abbringen,
seine Meinung ändern,
widerrufen.
storraméntu , nm Definitzione su storrai Sinònimos e contràrios istorru, storradura Ètimu srd.
stórru , nm: istorru* Definitzione
su storrai, totugantu su chi podet fàere cambiare idea o no lassare lòmpere a un'iscopu; su cambiare idea
Sinònimos e contràrios
irbortu,
storradura,
storramentu,
strobbu
Frases
chi no tenit storru, abarrat noi mesis príngia, sa fémina
Tradutziones
Frantzesu
dissuasion,
changer d'avis
Ingresu
dissuasion,
reflection
Ispagnolu
disuasión,
viraje
Italianu
dissuasióne,
ripensaménto
Tedescu
Abraten,
Sinnesänderung.
stortixàe , vrb: istotorgiai*, strotoxai Definitzione girare o atrotigare a su contràriu una cosa giai atrotigada (filu, fune) a manera de fàere apèrrere e istesiare is càbudos Sinònimos e contràrios isfoscigare, isprofizare | ctr. atrotixai, profizare 2. bufat binu niedhu e strotoxat su fuedhu po cantai a s'antiga (L.Cadoni).
stovína , nf: istruvina*,
struvina Definitzione
padenei de matighedhas, de tupas; logu de malesa, de struvu
Sinònimos e contràrios
bedutzu,
crachi,
strovilla
Frases
fiat terra de struvina, sicorrada chi no torràt a contu a dha trabballai ◊ montis e struvinas e frúminis ◊ andant lassendi arrogus de pedhi in dogna struvina ◊ est unu logu de terras arestis, stovina de mudregu, pramma, gureu, cadilloni
Terminologia iscientìfica
slg
Tradutziones
Frantzesu
lande,
maquis
Ingresu
moor
Ispagnolu
páramo,
monte,
espesura
Italianu
landa,
boscàglia
Tedescu
Heide,
Gehölz.
strabbagiocài , vrb Definitzione trancuinai, istare faendho cuncordandho calecuna cosa, ammungiandho Sinònimos e contràrios altimizare, archimingiai, conziminare, oldinzare, ordivinzare.
strabbagiócu , nm Definitzione cosa fata male, a improdhu, a sant'arràngia Ètimu srd.
strabedhài , vrb: istrepojare*, strebedhai, strobedhai Definitzione pònnere bene, bogare de pare o iscapiare cosa betada o intrada apare de malu betu; fàere impresse; ispiegare, arrennèscere a nàrrere bene su chi unu pentzat Sinònimos e contràrios ilboligare, irbojare, iscabbúlliri, strebedhiri, strogai / acoidai | ctr. imbogiare, intrebedhai, trabojare Frases gei ndi strobedhat de linguatzus, cussu! ◊ strobedhit is cambas e movassí! ◊ cumenti as fatu a nce dhu fai strebedhai, su cani? 2. segundu comenti suat su bentu, scis ca si strabedhat atuendi is fragatas po si nci fui?! ◊ ma ti bolis strobedhai?! ◊ chi andat a cassa, lebit ca cuss'animabedhu ndi strobedhat a sa fidada ◊ strobedhisí ca su síndigu est giai oberendi! ◊ a is tzérrius ndi seu strebedhau a foras dèu 3. seguru e presau su professori comintzat a strobedhai s’argumentu in sa limba nosta ◊ custa est una chistioni mala a strobedhai, tocat chi lígia meda.
stracadróxu , nm Definitzione sa cannitzada de is pischeras cravada in su fundhu de s'istagnu Terminologia iscientìfica pscd.
stracadúra , nf Sinònimos e contràrios cansàntzia, fiachesa, istrachidúdine, mugna, stracamentu | ctr. pàsiu Ètimu srd.