stramudíri , vrb: istramudire* Definitzione
cambiare colore in cara po arrennegu, assíchidu, ispantu
Sinònimos e contràrios
incerai,
irgrisire,
stramudiai
Tradutziones
Frantzesu
se troubler
Ingresu
to get upset
Ispagnolu
demudarse
Italianu
turbarsi
Tedescu
sich beunruhigen,
sich verwirren.
stramudíu , pps, agt Definitzione de stramudiri; chi at cambiadu colore, nau fintzes in su sensu de avolotau Sinònimos e contràrios spraudiu 2. custu merí de ierru stramudiu calat cun isciorrocadas de àcua.
stramutíri , vrb Definitzione
cambiare colore in cara po assíchidu o àtera timoria manna de comente si arretirat su sàmbene e fintzes coment'e immadoinare, pèrdere is atuamentos
Sinònimos e contràrios
istrementire
/
irgrisire,
istramudire*
Tradutziones
Frantzesu
pâlir,
assommer
Ingresu
to turn white
Ispagnolu
empalidecer,
demudarse
Italianu
sbiancare,
stramortire
Tedescu
blaß werden,
in Ohnmacht fallen.
stramutíu , pps, agt Definitzione de stramutiri; fintzes chi faet istremuntire 2. at ghetau unu tzérriu stramutiu.
strancài , vrb Definitzione cricare de pigare o iscabbúllere sa cosa a unu cun fortza, a tiradura forte, cun dificurtade, a poderiu Sinònimos e contràrios iscúrpere, isfrapare, istratzare, scrufi, strancanai Frases fiat tirendusí cun is manus tot'a is duas origas e stranchendusindedhas a su ferenu, no pariant mancu is suas ◊ in puntu de morti ndi dh'iant strancau una promissa (F.Pilloni).
strancamurdèga , avb Definitzione its Frases si nd'est essiu a sa strancamurdega!
strancanài , vrb: istrancanai* Definitzione pigare una cosa a s'àteru a tiradura a forte, a poderiu e de malu crabbu Sinònimos e contràrios istratzare, strancai.
strancubbaràtu , avb: istracubbaratu Definitzione bèndhere, leae, donae a s. = a sa frundhida, a prétziu bassu meda / papae a s. = totu su chi si tenet in gana e chentza pagare nudha.
strangéri , agt, nm Definitzione
chi o chie est de fora
Sinònimos e contràrios
forasteri
Frases
eus trurmentau e bíviu de strangeris su tempus bellu de su trabballu
Ètimu
ctl.
estranyer
Tradutziones
Frantzesu
étranger
Ingresu
abroad,
stranger
Ispagnolu
extranjero
Italianu
èstero,
stranièro
Tedescu
ausländisch,
fremd,
Ausland,
Ausländer.
strangería , nf Definitzione s'aposentu o su tanti de is aposentos chi tenet s'osteria po allogiare s'istrangia; fintzes is istràngios etotu.
strangía , nf: istragnia* Definitzione is istràngios Sinònimos e contràrios istranzina, istranzúmene Frases allabai it'arrori: stau ca mi ndi benit strangia a crocai innòi, notesta! ◊ in Sardigna cumandat sa strangia.
strangiài , vrb: istranzare* Definitzione andhare a logu angenu, fàere s'istràngiu, andhare a foraidha; bogare a logu istràngiu, a fora, istesiare; arrecire s'istràngiu a domo Sinònimos e contràrios essire / allargai, stratallai / acasagiai 2. lassadhu benni, ca as a biri ca nci dhu stràngiu dèu!
stràngiu , agt, nm: istragnu* Definitzione chi o chie est de fora; chi o chie est de fora ma arreciu in domo de amigos Sinònimos e contràrios afertu, aproviau, foranu, forasteri Frases apu passau annus de inferru girendi su mundu in terra stràngia ◊ benibenniu su stràngiu! 2. nosu nci dhu depestus bogai de diora, e invècias in bidha dógnia stràngiu tenit sorti! Sambenados e Provèrbios prb: su stràngiu est cument'e su pisci: a is tres dis pudescit.
strantargiài stantarxài
strantàrgiu stantàrgiu
strantaudhíu , agt Definitzione nau de ccn., chi est prantau paret un'istàtua, firmu Sinònimos e contràrios strantaxibau, strataudhau.
strantaxàda , nf: istentalzada*,
strantaxara Definitzione
su istrantaxai / s. de ómini, de fémina, de àteru = mannu meda, carena manna, una montagna de ómine, debberone ómine, debberone fémina (nau unu pagu a befa: pitichedhedhu)
Sinònimos e contràrios
arritzada,
ficada,
pesada
2.
sa turri dh'ant poderara cun custa strantaxara de bigas e sciambranas ◊ una bella strantaxada potàt, gopai, candu fiat sodrau! ◊ arratza de strantaxada de ómini chi est, cussu!…◊ cussu fiat una strantaxada de piciocu bonu, ma bonu, lah!…◊ de innui ndi dh'as bogada custa strantaxada de fémina?!
Tradutziones
Frantzesu
dressage
Ingresu
raise
Ispagnolu
levantamiento
Italianu
rizzata
Tedescu
Aufrichten.
strantaxài stantarxài
strantaxàra strantaxàda
strantaxibàu , agt Definitzione nau de ccn., chi est prantau paret un'istàtua, firmu Sinònimos e contràrios isantalau, strantaudhiu, strataudhau.