A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

stravàsu , nm Definitzione essia de umoris de is vasus, pruschetotu nau de su sàmbene chi si perdet.

straviàda , nf: istraviara, straviara Definitzione su straviai e -ai 1; essia, cambiada de una via, o camminu, a un'àtera; apenas, pagu pagu Sinònimos e contràrios stressiada / iscampiada, lampada, volitzata Maneras de nàrrere csn: pròiri a straviadas, straviada de abba, de làndiri, de froca, de bentu = pròere a nues, fàghere corpu de abba, de ràndhine, de froca, de bentu; de straviara = itl. di sfuggita 3. dh'apu biu una straviada, passendi, e mi est partu issu ◊ dh'apu inténdiu de aici una straviara e no dh'apu cumpréndiu bèni.

straviadòri , agt: istraviadore* Definitzione nau de ccn., chi istat cun pagu Sinònimos e contràrios aorradori, arreguadori Tradutziones Frantzesu frugal Ingresu frugal Ispagnolu parco, frugal Italianu parco, frugale Tedescu mäßig, anspruchslos.

straviadúra , nf Definitzione su straviai / avb. a s. = apenas, po cumbinatzione, si capitat Sinònimos e contràrios stràviu Ètimu srd.

straviài , vrb: istarviare* Definitzione ispèndhere o pònnere sa cosa chentza ndhe perdimentare, cricandho de ndhe pònnere prus paga, manigiare sa cosa a régula Sinònimos e contràrios acolomizare, aorrai, arresparmiai, avitare, parpare, sparagnai Frases arrúsciat is portas de su bixinau, ma stràviat sa sua ◊ Leonora, stràvia, stúgia, campadí de erba e pani, ma su bussighedhu incúngia e no donghis lardu a cani!

straviài 1 , vrb: istrabiare* 1 Definitzione essire de su camminu, cambiare camminu, ma fintzes cambiare bestimentu; passare ora iscaitzos, divertindho, chentza pentzare a su dovere, a su trebballu, a is impreos; fàere cosa chentza si lassare bíere e ne intèndhere, cambiare camminu a manera de no bíere o atobiare a ccn. o calecuna cosa / s. su corpu = fràngheresi, bardàresi su corpu, a manera de no li fèrrere Sinònimos e contràrios desogai, disaviare, stressiai, traviare 3. is furonis intrant a furai piotibioti straviendi is castiadoris (F.Carlini)◊ a issu tocat a dhu straviai che pesta Tradutziones Frantzesu esquiver Ingresu to avoid Ispagnolu esquivar Italianu schivare Tedescu ausweichen.

straviàra straviàda

stravíngiu , nm Definitzione arrastos de peis, ormina Sinònimos e contràrios apeicu, arrasta, arrestallu, iltiga, peada, peita, peuta, trata Frases dèu incapas dhoi calu, bollu biri su stravíngiu: intendu giai morighíngiu e sa brenti gurrulliendi! (G.Cadeddu)◊ is peis aintru de sa lutzaina s'ant a fai perdi is sinnus de stravíngiu (P.Pisu).

stràviu , nm: istràbiu Definitzione su straviai e -ai 1 / unu stràviu de ogus = un'ograda, una furriada de ogru Sinònimos e contràrios aorru, economia, rispàrmiu, straviadura Frases cussu mobbíliu dh’iant comporau in doxi annus de stràvius (F.Carlini) Ètimu ctl. estalvi.

stravuciàu stravaciàu

stravúgiu , nm Sinònimos e contràrios istrubberia, sperdítziu Frases depeus pensai a ndi bogai de mesu su stravúgiu, a lassai dogna arratza de isperdítziu avesendi sa genti a si acuntentai de pagu.

stravulliài , vrb Definitzione ispèndhere chentza contu e chentza cabu, in debbadas, perdimentare sa cosa Sinònimos e contràrios irbaire, ispeldisciare, pèldere, perdimentare | ctr. avitare, collire.

stravúlliu, stravúllu , nm: struvúgiu, struvullu Definitzione su stravulliai, su pigare sa cosa a stravàgiu, chentza arrispetu, chentza incuru / bíviri, ispèndiri, imperai is cosas a s. = chentza rispàrmiu, perdimentendhe sa cosa, guastèndhela Sinònimos e contràrios avolotamentu, bolluzadura, buliamentu 2. totus pigànt cudha cosa a stravullu, ca fiat sentz'e pagai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bouleversement Ingresu upsetting Ispagnolu trastorno, desorden Italianu sconvolgiménto Tedescu Erschütterung.

strebedhài strabedhài

strebedhíra , nf Definitzione genia de móvia a cropu, de botu, totinduna, coitandho Frases si donat una strebedhira e bandat a s'ortu a biri ita fut cussu tzàchidu Ètimu srd.

strebedhíri , vrb Definitzione bogare de pare o iscapiare cosa betada o intrada apare de malu betu; coitare, tènnere coidu, ischire fàere Sinònimos e contràrios ilboligare, irbojare, strabedhai, strogai / acoidai, arragnare | ctr. intrebedhai, trabojare Frases filla tua ge si scit strebedhiri e no tenit bisóngiu de agiudu Ètimu srd.

strebéssu, strebétzu , nm Sinònimos e contràrios biuldu, carralzu, intrígliu, mamudinu, sciarrocu, tréulu Frases totinduna s'est inténdiu unu grandu strebessu e s'est pesau unu bentu chi nci at ispranciau su portali (T.Dei)◊ in foras s'intendhet unu strebessu, sonos e corpos.

strebinài , vrb Definitzione fàere a tropu cosas chi no andhant bene, giare tropu ifadu Sinònimos e contràrios isazerare, probassai | ctr. ammoderai Frases candu mi strebinau e biat is malas e no is bonas, mamma pigàt una petiedha e mi ndi donàt una surrullada a cambas (M.A.Cappai).

strebíri , vrb: istrobeire*, strobiri Definitzione pigare o bogare sa trobea a un'animale; fintzes istacare cosa arréschia, iscapiare, lassare andhare líbberos / strebiri sa medassa = (in suspu), arranzare sa chistione Sinònimos e contràrios istravare, istrobejare | ctr. trebeire 2. fui strebendindi s'angionarxu, ca fiat arrésciu in mesu de s'arruarxu parendi lobus! ◊ su meri fuat strobendu e misurendu sa funi Tradutziones Frantzesu dépêtrer, sortir Ingresu to unhobble Ispagnolu desapiolar, desmanear Italianu spastoiare Tedescu von den Fußfesseln befreien.

strebíu , pps, agt Definitzione de strebiri; chi no portat trobea.