A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sburraméntu , nm Definitzione su sburrai 1 Sinònimos e contràrios ilborrada, sburridura Ètimu srd.

sburridúra , nf Definitzione su bogare su sèmene, nau de su mascu, de s'ómine; su sèmene etotu Sinònimos e contràrios ilborrada, sborru, sburramentu Ètimu srd.

sburròni , nm: isburrone* Definitzione frigada de pinna, sburradura fata passandho sa pinna apitzu de s'iscritura; cosa male iscrita, apenas cumenciada, cosa iscrita a improdhu, cancellada; istídhigu de tinta in s'iscritura Sinònimos e contràrios burrone 2, coredhu, gantzelladura, scarrafatoni Frases su pipiu imparendi a iscriri at fatu unu bellu pagu de sburronis Tradutziones Frantzesu raie Ingresu scrawl Ispagnolu borrón Italianu frégo Tedescu Strich, Kritzelei.

sburrusciài sborrosciài

sburrúsciu sborrósciu

sbusciài , vrb Sinònimos e contràrios ilboligare, sbodhiai.

sbussadúra , nf Definitzione su sbussai, bogare dinare, pagare in dinare Tradutziones Frantzesu débours Ingresu disbursement Ispagnolu desembolso Italianu esbórso Tedescu Ausgabe.

sbussài , vrb: isbusciare* Definitzione bogare su dinare de sa bussa, bogare o pònnere dinare.

sbussinàda , nf Sinònimos e contràrios bussinada*.

sbutarigài , vrb Definitzione bogare sa butàriga (a su pische chi ndhe portat), po dha sicare e bèndhere a parte Frases innòi piscaus pisci de sbutarigai e pisci po bendi.

sbutirài , vrb Definitzione bogare, seberare su butiru de su late, pigare o trantzire su pígiu (grassu) chi faet su late Ètimu srd.

sbutonadúra , nf: irbutonatura* Definitzione su sbutonai.

sbutonài , vrb: ibbutonare* Definitzione bogare de su trau is butones de unu bestimentu; nau de is matas, fàere e ammadurare is butones po isparare e bogare linna noa Sinònimos e contràrios butonire | ctr. abbutonai 2. cantu arrosixedhas sentza de sbutonai iscavuadas in su ludu!

sbuzarrài , vrb: isbuzarrare* Definitzione cobèrrere ómines cun ómines, féminas cun féminas, su si betare a cobèrrere a unu o a una a poderiu, a fortza, cun aprofitamentu Sinònimos e contràrios ilviolare, inculare, sciortari Frases a unu chi nanca at sbuzarrau unu piciochedhu dh'ant arrestau Tradutziones Frantzesu violer Ingresu to violate Ispagnolu violar Italianu violentare Tedescu vergewaltigen.

sbuzarréri , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a sbuzarrai, o at giai sbuzarrau a ccn. Sinònimos e contràrios ampuadore, budheri, culeri, sciortadori Ètimu srd.

sca! , iscl Definitzione boghe chi usant po brigare o ammeletzare su porcu, fintzes po dhu fàere mòvere Sinònimos e contràrios schi!, tzo! Ètimu srd.

scàba , nf: iscaba*, scala Definitzione genia de aparatu chi serbit po artzare e calare in pagu tretu, fatu a iscalinas o a travedhas (pedarzos) totu paríviles; logu de monte inue si podet passare de un'ala a s'àtera / s. a caragolu = tundha, chi portat is iscalinas a inghíriu de unu pilastru; s. a pei = iscalita fata in duas partes (una cun iscalinas, s'àtera chentza) a manera de si rèzere chentza l'arrumbare, abberta in fundhu; s. de gatu = iscala de fune Frases est cumenti a unu tzurpu chi iat agatau una scala de carru Sambenados e Provèrbios smb: Scala, Scalas.

scabài , vrb Definitzione calare o trantzire calecuna cosa dae codhu, pònnere Sinònimos e contràrios irbarriare, stuai Frases làssami scabai sa bértula, aici si pasiaus pagu pagu prima de torrai a domu (M.L.Serpi)◊ intrat cun d-una crobi in conca e luegus scabat sa crobi.

scabarròne , nm: iscaparrone*, scaparroni Definitzione orrugu de orrobba chi abbarrat, coígiu, ma fintzes orrugu de terra; fintzes cosa chi si depet, cosa de pagare / abarrai a s. (nau de ccn.) = chentza cojados Sinònimos e contràrios zura / dépidu, gépidu Frases dhi apu nau a mi ndi betiri unu teu, de tripa, e mi ndi portat unu scaparroni! 2. cussu abarrat a scaparroni! Tradutziones Frantzesu coupon Ingresu remnant Ispagnolu retal Italianu scàmpolo Tedescu Stoffrest.

scabbalài , vrb Definitzione pèrdere o fàere pèrdere is fundhos de un'aziendha, su capitale, su cabbale Sinònimos e contràrios | ctr. acabbalai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu perdre son capital Ingresu to lose one's capital Ispagnolu arruinarse Italianu pèrdere il capitale Tedescu das Kapital verlieren.