sbregungíri , vrb: ibrigonzire* Definitzione bogare in bregúngia, brigare, fàere una bregúngia a unu Sinònimos e contràrios abbilgonzare, abbirgonzire, afachilare, atzantarare, ilvilgonzare.
sbregungíu sbragungíu
sbrentài, sbrentàri , vrb: irbentrare* Definitzione bogare su matzàmene de sa bentre Sinònimos e contràrios immatare, irbudhai, immativuzare, isbuserigare, isbuzare Frases si sbrentat una brebei morta, po dha fai a petza.
sbriàu , agt Sinònimos e contràrios atremenadu, atzicau, impauréssiu, ispaurigau.
sbrigài , vrb: isbrigai* Definitzione fàere impresse, cricare de coitare, de ndhe atuliare Sinònimos e contràrios impressighinire, remenare, reminire.
sbrígliu , nm: sbrílliu Definitzione genia de pische mannu (a ossu modhe) Terminologia iscientìfica psc, lamna nasus Ètimu itl. smeriglio.
sbrignài sbignài
sbrillàu , agt Definitzione nau prus che àteru de piciochedhu, chi est botosu, sbeliau, sèmpere faendho e tocandho totu Sinònimos e contràrios fragnóculu, fruscinedhu, ispabillu, mintirotu.
sbrílliu sbrígliu
sbrísciu, sbríxu , agt: ibbrixu* Definitzione mancante, chi dhi mancat (su dinare)/ s. che bagassa in cida santa = própriu chentza mancu unu sodhu Sinònimos e contràrios brísciu, ispiantadu | ctr. bussanti Frases tengat passiéntzia ma oi no dha potzu donai nudha: seu própiu sbrísciu ◊ ti as a biri sbrísciu de dinai.
sbrociài : sborciài
sbrociàu , pps, agt Definitzione
de sbrociai; nau de ccn. po su bestimentu, chi dhu portat apertu in petorras, spritau / s. in su tzugu = (nau de bestimentu) ischeadu tropu in s'oru de su trugu, a s'ala de dainanti
Sinònimos e contràrios
ispetadu 1,
ispetorriadu
Tradutziones
Frantzesu
très décolleté
Ingresu
low-necked
Ispagnolu
muy escotado
Italianu
scollacciato
Tedescu
dekolletiert.
sbrubudhài , vrb Sinònimos e contràrios lendhare, nàrrere Frases Palleri acomenti fiat, sbrubudhat totu su chi iat fatu ◊ est benniu a domu a isciogai su chi no nc'iat pótziu sbrubudhai in atru logu.
sbrubutzài , vrb Definitzione su si ndhe pesare impresse.
sbrufàre , vrb Sinònimos e contràrios abbrubudhai, frofroai, ischigliare, ischiglionare, sbrufulai, strichidhai Frases ndhe sbrufant de abba!…
sbrufulài , vrb Definitzione
est su chi faet s'abba budhindho a meda, chi ndhe brínchidat a fora de sa padedha; iscoviare, nàrrere in giru cosas chi no si depent
Sinònimos e contràrios
abbrubudhai,
bessai,
frofoai,
ischigliare,
ischiglionare,
sbrufare,
strichidhai
/
lendhare,
scordulai,
scoviai
2.
issu sbrúfulat cantu intendit
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
gicler
Ingresu
to spatter (be)
Ispagnolu
salirse un líquido al hervir
Italianu
schizzare
Tedescu
bespritzen.
sbrufúliu , nm Sinònimos e contràrios cróculu, gurgúlliu Frases mi arregordat su sbrufúliu de s'àcua me is arrocas Ètimu srd.
sbruncàda , nf Definitzione su sbruncai; cropu giau a murros Sinònimos e contràrios abbruncada, irmurrada, irruncada Ètimu srd.
sbruncài, sbrunciài , vrb Definitzione iscúdere a ccn. a su bruncu, a murros; in cobertantza, foedhare male coment'e a iscontroriare a unu, segare s'atrivimentu Sinònimos e contràrios abboluire, abbruncai, arruncare, chelcire, irmurrare, irruncare | ctr. audire 2. "Tui citida, língua longa!", dh'íada sbruncada luegu giaja Ètimu srd.
sbubbulicài , vrb Sinònimos e contràrios abbanghelare, istronae.