A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

scabbalàu , pps, agt Definitzione de scabbalai; nau de ccn., chi est ammandronau Sinònimos e contràrios praitzosu 2. sa balentia de dh'impringiai dh'iat fata cussu scabbalau de… no mi subèngiu su nòmini!◊ furiat piciocu scabbalau e pagu avesu a trabballai.

scabbassàu , agt Definitzione chi est andhau male meda, chi agiummai no ndhe balet prus Sinònimos e contràrios scasciubbau.

scabbéciu , nm Definitzione pische scabeciau / pei de bòi a s. = cotu a budhidu e cundhidu isossadu cun ozu e aghedu e unu pistu de predusímula e azu; olia a s. = cundhida, crua, a sa matessi manera Sinònimos e contràrios scabeciada Frases a papai at fatu pisci a scabbéciu Terminologia iscientìfica mng Tradutziones Frantzesu poisson mariné Ingresu pickled fish Ispagnolu pescado en escabeche Italianu pésce marinato Tedescu marinierter Fisch.

scabbéssu , nm: iscabbessu* Definitzione ciafu, cropu forte giau cun sa manu a cara Sinònimos e contràrios bussinada, ibbatulada, irbirroncu, iscantargiara, mantuada, sporsugada.

scabbiài , vrb Definitzione bogare de sa gàbbia Ètimu srd.

scabbiòsa , nf: Definitzione chintorza o erba de santu Giuanne, o erba de sproni, genia de erba bona fintzes po meighina po s'orrúngia Sinònimos e contràrios biudedha, viudas Terminologia iscientìfica rba, Sixalix atropurpurea ssp. maritima Ètimu itl. scabiosa.

scabbúlli, scabbúlliri , vrb: iscabbúllere* Definitzione arrennèscere a ndhe pigare calecuna cosa de is manos de un'àteru a fortza o cun abbilesa, arrennèscere a otènnere, arrennèscere a si ndh'essire o a fàere a mancu de una chistione, de una dificurtade, de ccn., arrennèscere a ndhe bogare calecuna cosa, unu profetu / pps. scabbúlliu, scabburtu, scabbutu; s. ccn. cosa de una chistioni = bogar'e ragas, lòmpere a carchi resurtadu Sinònimos e contràrios afranchire, allibberai, difèndhere, disgagiai, ifrancare, illertire, irfroculare, iscrúfere, schighitzí / ischire Frases oi gei ndi scabbullis de làmbrigas! ◊ cun tres sogas dh'acapint e no ndi dhu scabbullat nisciunus! ◊ at comporau pitiolus po is angionedhas, cussas pagas scabutas de is farruncas de is margianis 2. ant bociu a babbu e fillu, ma sa giustítzia no nd'at scabbúlliu nudha ◊ no teniat unu sodhu po ndi scabbulli unu pràngiu ◊ sighiat a si ndi pesai prima de orbesci po ndi podi scabbulli una tassa de lati ◊ imparas assumancus un'arti, su tanti po ti ndi scabbulli un'arrogu de pani ◊ at gherrau po si scabbúlliri unu palmu de terra! ◊ no si scabuleis s'alimentu chi si spàciat, ma cussu chi durat po sa vida eterna (Ev) Tradutziones Frantzesu se débrouiller Ingresu to free oneself, to get off Ispagnolu apañárselas Italianu liberarsi, cavàrsela Tedescu sich befreien, sich freimachen, davonkommen.

scabbúrtu, scabbútu , pps Definitzione de scabbúlliri: scabbúlliu Sinònimos e contràrios libberau Frases sa fruta est arruta in mesu de sa cresura: est giai meda chi nd'apu scabbutu custa! (F.Pilloni)◊ custas sunt is angionedhas scabbutas de is farruncas suas ◊ fiat cuntentu de s'èssiri scabburtu de cussu ◊ depeus èssi cuntentus ca Deus s'at scabburtu de tantis malis (R.Spissu).

scabecéri , agt, nm Definitzione chi o chie iscabèciat su pische; in cobertantza, chi o chie furat Sinònimos e contràrios scabeciadori Ètimu srd.

scabeciàda , nf Definitzione unu papare, prus che àteru pische, fatu a scabbéciu Sinònimos e contràrios scabbéciu Ètimu srd.

scabeciadòri , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a furare Sinònimos e contràrios afufadore, arpiadori, arrapiante, forúnciu, fraitzu, furone, mostrengheri, sbertadori, scabeceri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pickpocket Ingresu pickpocket Ispagnolu carterista Italianu borsaiòlo Tedescu Taschendieb.

scabeciadúra , nf Definitzione su scabeciai nadu in cuguzu pro fura Sinònimos e contràrios fura Ètimu srd.

scabeciài , vrb: iscabeciai* Definitzione pònnere o fàere su pische (o fintzes àteru) in bagna o in àtera cosa suciosa (ógiu, aghedu) po pigare sabore o fintzes po dha chistire; nau in cobertantza, furare a fura prana / tunina scabeciada = tonnina posta in ozu (budhida in abba salida, posta in isterzu, cuguzada cun ozu, tupada a sízigu e torrada a budhire) Sinònimos e contràrios arpiai, aungrare, eritare, furai Frases papendi portada unu pratigliedhu cun cuatru olias scabeciaras ◊ si scabèciat sa tunina cun ollu Tradutziones Frantzesu mariner Ingresu to pickle Ispagnolu marinar, escabechar Italianu marinare, méttere sott'òlio Tedescu marinieren, in Öl einlegen.

scabéciu , nm: iscabece* 1, scabetzu, scambéciu Definitzione genia de mata americana chi faet linna tostada, de òpera, bona fintzes a tínghere in colore de binu Sinònimos e contràrios brasile 1 Frases sa mata de s'arenara bogat frori 'e scabéciu… mamma est arrennegara ca babbu est tropu béciu! Terminologia iscientìfica mt, Haematoxylum campechianum Tradutziones Frantzesu campêche, bois de campêche Ingresu logwood Ispagnolu palo de campeche Italianu campéccio Tedescu Blaubaum.

scabèra , nf: iscalera*, scaera, scalera Definitzione pesada totu a iscalinas, logu fatu totu a iscala manna, iscala etotu Sinònimos e contràrios iscalinada / iscaba Frases chen'e tui, comenti apu a fai a artziai sa scabera longa, cun sa valígia a codhu?! (I.Lecca)◊ tocat a nci artziari in d-una scalera de anca si bit sa bidha ◊ intendia passus in sa scalera de tàula Tradutziones Frantzesu escalier, gradins Ingresu flight of steps Ispagnolu escalera Italianu gradinata Tedescu Treppe.

scabessàda , nf: iscabessada* Definitzione iscutulada giada cun sa manu a conca, a su gatzile Sinònimos e contràrios bofetada, bussinada, cabessada, iscantargiara, iscaputzone, istuturrone, sporsugada.

scabétzu scabéciu

scabidài , vrb: iscabidare*, scabudai, scaburai Definitzione lassare a càbudu, agoa, lassare addaesegus in su sensu de abbandhonare, lassare istare, bogare de càbudu, lassare de fàere una faina de sighire apustis Sinònimos e contràrios abbandhonare, disamparai, discodiare, irbandhonare, lassai, scabulai / cambare / tasire | ctr. contifizare Frases Gesugristu no tenit ànimas de scaburai ◊ mamma mia, comenti e totu is mamas de su mundu, no tenit fillus de scabudai ◊ teni fidi e no scabudis a Deus! ◊ s'ortu ocannu dh'apu scabidau 2. seu sola e scabudada ◊ in s'ospítziu prangit unu babbu scabudau 3. apusti scabidau de trabballae obiaiant peri is óminis Tradutziones Frantzesu négliger Ingresu to neglect Ispagnolu descuidar Italianu trascurare Tedescu vernachlässigen.

scabidédhu , agt Definitzione its (S'Ischíglia 3,96,95) Frases me in mesu de is becixedhus dhoi fiat, scabidedhu po su frius chi iat fatu, tziu Arremundicu (G.Mura).

scabidhadúra , nf Definitzione su scabidhai; sa essia de s'ispiga; su tempus chi su laore est ispigandho Sinònimos e contràrios ispicadura, ispighinzu, scavidadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu épiage Ingresu earing Ispagnolu espigueo Italianu spigatura Tedescu Ährenschießen, Zeit der Ährenbildung.