A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

scabidhài , vrb: iscabidhai* Definitzione bogare sa cabitza de sa canna, fàere s'ispiga, nau de is laores chi ispigant; lòmpere, nau fintzes de persona Sinònimos e contràrios iscabissare, ispicare, ispighire Frases candu su trigu iat scabidhau e si fut drimpiu fut cumparta fintzas s'erba mala ◊ sa terra etotu fait cresci su lori: prima su cambu, apustis scabidhat e infinis si drimpit s'ispiga Tradutziones Frantzesu monter en épi Ingresu to ear Ispagnolu espigar Italianu spigare Tedescu Ähren ansetzen.

scabidhíu , agt Definitzione nau de erba, chi at fatu s'ispiga, intostada; in cobertantza nau de ccn., chi est créschiu, mannu Sinònimos e contràrios ispighidu / indoliu Frases si est scabidhia, custa cosa dha lassaus a fostei ca portat casciais bellus! Ètimu srd.

scabiossadúra , nf Definitzione su scabiossai / a s. = a manera de si scabiossai, de orrúere male Frases sa màchina est currendi a scabiossadura ◊ est totu a scabiossadura a trabballai in cussu logu Ètimu srd.

scabiossài , vrb: scaviossai Definitzione betare in d-unu scabiossu, iscrébigu, o àteru, de logu artu Sinònimos e contràrios imbolare, ispantumare, isperrumai, issussiare Frases nc'eus a scabiossai sèmpiri de prus a fundu ◊ nci dh'at scabiossau conca a bàsciu de susu de una roca ◊ lessintiminci cabai de su trenu, chi no mi nci scabiossu! Tradutziones Frantzesu précipiter Ingresu to precipitate Ispagnolu precipitar, despeñar, arrojar Italianu precipitare Tedescu hinabstürzen.

scabióssu , nm: scaviossu Definitzione logu artu meda, de orroca / a s. = a betadura, a cúcuru ficadu Sinònimos e contràrios ispéntimu, isperdicadorju, ispérruma, tràdhia, úbridu 2. prima nd'est ampuau e apustis si nc'est abbucau a scabiossu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu précipice Ingresu precipice Ispagnolu precipicio, barranco, despeñadero Italianu precipìzio Tedescu Abgrund.

scabiscadúra , nf Definitzione iserbadura, illimpiamentu de is laores po ndhe tirare mescamente su cabiscu, una genia de càule (lassa) Ètimu srd.

scabiscài , vrb: iscobiscai*, scobiscai Definitzione bogare o tirare su cabiscu chi faet in mesu de is laores Sinònimos e contràrios irderbai.

scabitài , vrb Sinònimos e contràrios ispertare 1, ispizare, pantonai Frases mi depu scabitai sa conca ca no bollu abarrai scrafi scrafi Ètimu srd.

scabitzàda , nf: iscabitzada* Definitzione cropu de conca; cropu giau a manu aperta a gatzile, a conca Sinònimos e contràrios iscabbessu, iscabessada / cdh. scapitzata.

scabitzài , vrb: iscabissare* Definitzione segare sa cabitza, sa conca, nau fintzes de matas in su sensu de segare de sa frochidhadura, a isconcadura Sinònimos e contràrios isconcare / irgruxae, irruigare, iscamurrare, istrugare.

scabixàu , agt Sinònimos e contràrios afésiu, malacariu, marriu, scalarxiu, scariatzu, scarritzinu, surgiu 1 | ctr. rassu Frases circu, debbadas, in cussus ogus alluinaus, in cussa faci scabixada sa gana de bíviri Tradutziones Frantzesu très maigre Ingresu very thin Ispagnolu muy flaco Italianu magrìssimo Tedescu sehr schlank.

scabudài scabidài

scabúdu , nm Definitzione su scabudai, su lassare in abbandhonu Sinònimos e contràrios abbandhonu, descuidu, disamparu | ctr. contibizu Frases chi pentzat a s'ora de su scabudu, una punta dhi setzit in su coru!(F.I.Congiu)◊ est pentzendu a su scabudu de sa famíglia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu abandon Ingresu neglect Ispagnolu abandono Italianu abbandóno Tedescu Verlassen.

scabulài , vrb: iscavulai*, scavuai, scavulai, scavulari Definitzione fuliare a un'ala, lassare istare, fintzes betare; bogare de càbudu, lassare de fàere una cosa; foedhandho de laore nou, rèndhere, giare de resa Sinònimos e contràrios betare, foliai, frundhire, imbolare / acabbae, scabidai | ctr. arragolli, chistie, coglire Frases prestu, scavuancedha sa sigareta! ◊ in fàbbrica ant serrau totu: si nci ant scavuau aici… cumenti a petza pudéscia! ◊ scàbula totu e benidindi! ◊ depit scabulai su bufóngiu, su fumóngiu e papai chena sali ◊ fai finta de èssi aintru de unu barribi e scavuadinci a bàsciu 2. scabulamidha, no mi fàcias erriri! ◊ scabulaidedha de prangi, gomai, e prusaprestu agiudaimí a fai custas pabassinas! Tradutziones Frantzesu jeter Ingresu to throw away Ispagnolu arrojar, echar, tirar Italianu buttar via Tedescu wegwerfen.

scàbulu , agt: iscàbulu* Definitzione chi est chentza cumpàngiu, chentza fígios, a solu Sinònimos e contràrios iscambillau / annàntile.

scàbulu 1 , nm Definitzione iscrébigu, scabiossu, strumpu Sinònimos e contràrios irrocadolzu, ispéntimu.

scaburài scabidài

scacamurrài , vrb Definitzione atripare, giare una surra, iscrammentare a cropos (fintzes in cobertantza) Sinònimos e contràrios iscúdere / iscadhai, iscalmentare, spriai 2. torra su coru a logu ca issa ti at lassau: issa isposa diciosa e tui scacamurrau! (L.Aresu)

scacargiàda , nf: iscacagliada*, scracaliada Definitzione su erríere a iscracàliu Sinònimos e contràrios iscacàgliu, iscalliada, iscracanzu, rísida, sgangagliada.

scacàrgiu , nm: iscacàgliu*, scracàbiu, scracàgliu, scracàliu, scracàlliu, scracallu, scracaxu Definitzione sa boghe candho si erriet, nau fintzes de sa boghe de calecunu animale Sinònimos e contràrios ghirghílliu, iscacagliada, iscracanzu, iscracaxu, irghirghílliu Frases cun d-unu fuedhu o unu scracàlliu ti fait passai sa gana de dhu scudi ◊ funt arriendi a scracàgliu ◊ ant arrísiu totus a scracàliu ◊ cussu arrít a scracallus ◊ iat inténdiu féminas arriendu a scracaxu (F.Marcialis)◊ calencunu si ponit a erriri a scacàrgius 2. s'intendit su scracàlliu de is pudhas ◊ s'intendiat su scracàbiu de una pudha frucera.