scafitài , vrb: iscafitai*, scalfitai Definitzione aferrare a dentes, pigare a móssigos, a cropos de sannas, matzigare; nau in cobertantza, foedhare male, nàrrere foedhos chi ofendhent, su si pigare a foedhos malos Sinònimos e contràrios addentai, addenticare, mossiai / abbituperare, afrentai, aggraviai, picotai.
scafòni , nm Definitzione in T. Serra, Ierzu; e in pàg. 80: a morri su scafoni ponedhi s'amingioni Sinònimos e contràrios tana.
scàfu , nm Definitzione
su corpus de unu vascellu, de una nave, de una barca chentza armamentu, sa parte chi bastat po arrèschere in pitzu de s'abba
Tradutziones
Frantzesu
coque
Ingresu
hull
Ispagnolu
casco
Italianu
scafo
Tedescu
Schiffsrumpf.
scagàciu , nm: scagànciu Definitzione su scaganciai / èssiri a s. = totu improdhau, fatu male, pigau chentza arrespetu, chentza contivígiu Sinònimos e contràrios cagànciu Frases piga sa màchina tua po andai a ingunis, no portis a scagànciu sa mia ca est noa! ◊ totu a scagànciu est, custa bidha! Ètimu srd.
scagài , vrb Sinònimos e contràrios limpiai, samunae, scagatzai Frases cussu disgratziau mi at carrigau de fillus: seu de candu mi seu cojara scaghendi pipius! Ètimu srd.
scaganciài , vrb: iscagatzare* Definitzione istragiai, pònnere (trastu, bestimentu) po dónnia cosa e imbrutare, guastare Frases no ti pongas sa bestimenta mia: non bollu a mi dha scaganciai tui!
scagànciu scagàciu
scagarèdha , nf Definitzione su ladamíngiu modhe modhe, a brodu, de s'iscurrentziadura Sinònimos e contràrios alloina, atílimu, cacaredha, iscussura 1, labina, terchinzu Ètimu srd.
scagaredhài , vrb: iscacaredhare* Definitzione èssere a iscurrentziadura, a cagaredha, fàere su ladamíngiu modhe meda, a brodu; imbrutare de cagaredha Sinònimos e contràrios allainare, atilimai, illabinare, iscacarinare, iscussurare 1, tirchinare Frases parit chi si dhoi scagaredhit, de sa timoria!
scagaredhaméntu , nm Definitzione su scagaredhai; nau cun afuta, delicadesa o atentzione pagu aggradéssia Ètimu srd.
scagaredhàu , pps, agt Definitzione de scagaredhai; chi est iscurrentziau, fintzes irbaléndhidu, istasiu, chentza fortzas Sinònimos e contràrios iscussuradu.
scagatzài , vrb Sinònimos e contràrios limpiai, samunae, scagai / iscabbúllere, schighitzí Frases a sa pòbera mulleri dhi tocat sempri a sfrigongiai, scagatzai mairu e fillus e intendi murrúngius puru 2. iant bociu cudhu scimprotu po si ndi scagatzai ◊ no mi ndi podemu scagatzai de su fragu de is mexinas Ètimu srd.
scagiài , vrb: iscagiare*, scallai, scaxai, scaxari, scazai Definitzione mudare de tostau a modhe, a lícuidu, fàere a brodu, torrare o fàere una cosa a bisura de abba cun su caente o imbudhidamentu; rfl. e in cobertantza, fuire Sinònimos e contràrios sòlvere / fuire | ctr. belare Frases cussu pillonchedhu de gomma, chi dh'iscarescis in su soli, peri si scaxat ◊ scallai su prumu, su ferru, sa ní ◊ no s'at a scallai in pampas, custu logu?! 2. pigu una cosa, ndi dh'ammollu una strempara e mi dha seu scallara fendi largu a pugnigosus! ◊ si dh'iat scallada de inní po s'iscabbúlliri.
scàgiu , nm: discarju, escarju, iscàgliu*, scàrgiu, scràgiu, scraxu Definitzione in is pigiones, tretu prus largu de sa canna de su gúturu, inue su papare si firmat unu pagu innanti de lòmpere a s'istògomo; nau in cobertantza, s'istògomo, sa bentre / pònniri a scraxu = manigare bene e ingrassare Sinònimos e contràrios brentígliu, istògomo Frases friaxu, dogna pilloni ponit a scraxu 2. est a intzúnchius ca dh'increscit su scraxu po sa satzarura chi at fatu ◊ femu sempri a mússius a su scraxu, de su fàmini Terminologia iscientìfica crn.
scagliòla , nf: iscagliola* Definitzione elva trigale, una genia de erba chi sèmenant po fàere brovendha de pigiones Terminologia iscientìfica rba.
scàgnu , nm Definitzione cicidórgiu, un'ispécia de cadira chi si piegat Sinònimos e contràrios iscannu.
scaidhài , vrb: iscasidhare* Definitzione orrúere, betare in terra Sinònimos e contràrios arrúere, istrampare Frases su piciochedhu boliat prangi, nci boliat fuliai sa safata, ma o po su dolori o po sa debbilesa si nci scaidhàt dimajendusí ◊ fertu de unu corpu forti, si nci scaidhat in s'arena.
scaíri , vrb: iscadire* Definitzione passare totu su tempus, bènnere su tempus istabbiliu po fàere calecuna cosa Sinònimos e contràrios scadèssiri.
scajòla , nf Sinònimos e contràrios iscagliola* Frases su pillonedhu podit bicai solu scajola e linu, in sa gàbbia.
scàla scàba