A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

scaligíri scalaxíri

scalinàda , nf: iscalinada* Definitzione pesada totu a iscalinas, logu fatu totu a iscala manna Sinònimos e contràrios iscalera.

scalíri , vrb: scariri Definitzione su essire o si fàere làngiu Sinònimos e contràrios apedhuncare, illangiare, irromasire, isminunchire, istincare, scalaxiri*, slangiri.

scalíu , pps, agt Definitzione de scaliri Sinònimos e contràrios marriu, scalarxiu.

scalixèdha , nf Definitzione iscala pitica, mescamente fata de linna a travedhas, de pigare a manu Sinònimos e contràrios iscalita.

scaliximéntu , nm Definitzione su scalixiri, su illangiare, su èssere làngios làngios Sinònimos e contràrios illanzigamentu, irromasidura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu maigreur Ingresu leanness Ispagnolu delgadez Italianu sparutézza Tedescu Schmächtigkeit.

scalixíri scalaxíri

scalixíu scalarxíu

scàlla , nf: iscàglia*, scàllia Definitzione sa dente prus puntuda, mescamente in sa barra de fundhu de unos cantu animales, una a cad'ala Sinònimos e contràrios allu 1, sagna, sannarzu.

scalladòri , nm Definitzione maistu chi iscàgiat is metallos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fondeur Ingresu melter Ispagnolu fundidor Italianu fonditóre Tedescu Schmelzer.

scallài scagiài

scallaméntu , nm: scazamentu Definitzione su iscagiare Sinònimos e contràrios iscalladura, scallu | ctr. beladura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fusion Ingresu melting Ispagnolu fundición Italianu sciogliménto Tedescu Schmelzen.

scallàrxu , agt Definitzione chi no est cracu, no est tibbu Sinònimos e contràrios làschiu | ctr. afissu, calcu, incalchidu, subélciu.

scallatóju, scallatóriu , nm: iscalladorju* Definitzione logu o forru inue iscàgiant ccn. cosa, pruschetotu is metallos Sinònimos e contràrios iscàgiu Ètimu srd.

scallentadúra , nf Definitzione su scallentai Sinònimos e contràrios frazadura, freadura, piticada, piticadura, scardimentu Ètimu srd.

scallentài , vrb: iscajentare*, scaxentai Definitzione fàere caente meda; nau in cobertantza, su si arrennegare, artzare sa boghe foedhandho Sinònimos e contràrios imbudhighinare, iscaldire 2. chi dha pigu a buciconis dha scallentu dèu!… Tradutziones Frantzesu surchauffer Ingresu to overheat Ispagnolu recalentar Italianu surriscaldare Tedescu überhitzen.

scallentaméntu , nm: iscallentamentu*, scaxentamentu Definitzione su scallentai, su iscaentare, nau fintzes de cumportamentu Sinònimos e contràrios afoghigiamentu, imbudhighinamentu, scardigiamentu / ingrillimentu 2. castiai su scallentamentu… e tui tzérrias prus de issu!

scàllia scàlla

scallitài , vrb: scatibai, scatilai, sgalitai, sgatilai Definitzione bogare de pare is pilos de conca cun su pètene, a petenadura; fintzes fàere scafa, segare male is pilos, túndhere de no arresurtare una segadura parívile Sinònimos e contràrios ispertare 1, ispizare, pantonai, scabitai | ctr. abberrisonare Tradutziones Frantzesu peigner Ingresu to let one's hair down Ispagnolu peinar, desenmarañar Italianu strigare Tedescu entwirren.

scallonadúra , nf Definitzione cosa o fàere chi giaet istrobbu Sinònimos e contràrios gena, ifadu, impéltinu Ètimu srd.